dilluns, d’abril 24, 2006

"Hamelin", de Juan Mayorga


Finalment he vist Hamelin, dic finalment perquè l'he agafada al Teatre Romea pels pèls. Dirigida per Andrés Lima. Intèrprets: Roberto Álamo, Nieve de Medina, Javier Gutiérrez, Andrés Lima, Nathalie Poza, Alberto de San Juan i Guillermo Toledo. Escenografia i vestuari: Beatriz de San Juan. Il.luminació: Pedro Yagüe. Música original i so: Nick Powel. Violoncel: Sarah Wilson. Violí: Lucy Wilkins. Direcció: Andrés Lima. Companyia Animalario. Barcelona, Teatre Romea, estrena 21 març 2006.

Es tracta, que jo sàpiga, de la segona obra que de Madrid ens porta a Barcelona la companyia Animalario, ja vam tenir ocasió de veure'ls a La Paloma amb una obra que usa com excusa el nostrat Floquet de Neu. La casualitat sembla que agafen temes barcelonins perquè aquesta tracta dels fets de pederàstia que van succeir al Raval fa uns pocs anys. Els fets ja va ser motiu d'un documental.

L'obra dura dues hores i val a dir que sense concessions perquè manté la tensió fins al final. Una tensió esgarrifadora perquè els fets són lamentablement d'allò que posa en evidència fins a on pot arribar la mesquinesa.

Afortunadament això queda compensat des del punt de vista teatral amb un excel.lent per la direcció com per la interpretació i l'escenografia i el vestuari passen a segon ordre, no tenen cap importància perquè amb el que es diu ja n'hi ha prou.

Hem de dir que Hamelin ja ha estat distingit pel seu text amb el Premio Nacional de Teatro de l'any passat i que, en els premis Max, ha estat ratificat com a millor espectacle, millor autor, millor director i millor productor.

Una obra molt dura, però dura com ho és la matèria sensible exposada.

No puc pas dir que ho recomano perquè ahir diumenge va ser el darrer dia.

3 comentaris:

  1. El documental, crec, i imagino que també l'obra de teatre, es va generar a partir del llibre d'Arcadi Espada -res a veure la tasca d'aquest periodista en aquest tema amb els seus estirabots dels darrers temps-. La veritat és que l'obra em feia una mica d'angúnia, pel tema i per com el tractarien, jo vaig ser un any en una escola del Raval i en sé alguna cosa de tot plegat, sobretot de com es manipula la informació i de com tothom s'atreveix amb els pobres, més enllà del que era la pederàstia, en concret. I també de quan la psicologia infantil es converteix en inquisició pura i dura. M'han dit, però, que és una obra força digna.

    ResponElimina
  2. Ho és, Júlia. I m'alegro, Albert, que t'hagi agradat. Jo ja vaig dir-hi la meva el dia que la vaig veure. Vaig patir, però em va encantar, per tot el treball dels actors i per tot plegat.

    Sembla que ja hem recuperat els blocs, eh, Albert? Doncs, apa, fins demà, que a mi se'm fa tard... i se'm tanquen els ullets... zzzzzzzzzz

    ResponElimina
  3. júlia: Cert. La carn barata va a l'aparador, la cara s'amaga com la dels assassins de la indigent a St.Gervasi. De tota manera la peça teatral és de les més dures que he vist mai.
    arare: Ho recordo. Quan tu vas comentar l'obra jo ja tenia les entrades. Sí noia, a Can Blogger em fan patir.
    berta: D'assessor res. Jo sóc un tastaolletes, però si em serveixen una bona escudella o un arròs a banda em lleparé els dits i si no diré cagundena. Ai Almansa! De ponent, ni gent ni vent.

    ResponElimina