EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de juny 25, 2006

" ¿¡Y tú que sabes!? ", de Betsy Chasse


He vist la pel.lícula ¿¡Y tú que sabes!?. Titól original: What The BleepDo We Know!?. Dirigida per Betsy Chasse. Intérprets: Barry Newman, Barry Newman, Elaine Hendrix, Marlee Matlin, John Ross Bowie, Robert Bailey Jr., Larry Brandenburg

Es tracta d'una pel.lícula estranya i interessant alhora que per treure-li el cinquanta per cent del suc hauria de veure-la un parell o tres de vegades perquè si la Física per mi va ser ja una cosa difícil, de la física quàntica només havia estat un nom que sortia als diaris de tant en tant perquè el cas és que el protagonista veritable és la Física Quàntica i no és broma.

La pel.lícula és doncs un documental presentat de manera que sembli una obra de ficció, però evidentment això té trampa.

La pel.lícula tracta de donar resposta a Què és la realitat?, De què estan fets els nostres pensaments?, Qui som? D'on venim? A on anem?

Amanda, interpretada per Marlee Matlin (Òscar per HIjos de un dios menor) una fotògrafa divorciada, intenta a través de la seva pròpia experiència, aclarir alguns tòpics i algunes idees pre-concebudes. A tal efecte Amanda s'endinsa en el món fantàstic d'Alícia en el país de les meravelles amb les seves trobades casuals i aquells fenòmens inexplicables. A través d'aquest viatge Amanda veu el món des de dins enlloc d'explicar-lo des de fora.

Així per exemple conceptes tan diferents com el sexe i déu ens diu que no venen de fora, sinó que ho tenim dins, en el sentit que quan veiem les cames boniques d'una dona hi ha unes substàncies químiques en el nostre cervell que es posen en acció i que déu és un concepte que hem creat nosaltres d'acord amb la nostra idea de déu.

Encara que Amanda sigui el personatge constant de la pel.lícula els qui realment l'omplen són els científics i teòlegs que ens parlen, així al final un d'ells, William Arntz, ens diu que la pel.lícula vol inspirar que la gent digui: Sóc poderós, puc crear la meva realitat i no m'empassaré el que em digui la tele.

O sigui que si voleu treure de dins vostre aquesta energia que porteu, però fins ara no haviau gosat a què li toqui l'aire, aneu a veure aquesta pel.lícula, que és molt bona, una vegada com a mínim i, potser, al cap d'un any sereu un ser superior.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Albert, no he vist aquesta pel.lícula, ni l'havia sentida, però sembla extraordinàriament interessant i la buscaré. Tanmateix, només una reflexió, dius que el que pretén, en paraules de William Arntz és que la gent digui "sóc poderós, puc crear la meva realitat i no m'empassaré el que digui la tele". Fantàstic, però penso que el problema és que en general la gent se sent extraordinàriament còmoda sent mediocre, vivint una realitat inventada per altres i menjant-se la merda que els posen cada dia a qualsevol (alguna excepció hi ha, d'acord) a totes les cadenes. Sempre parlem del sistema, però al final no creus que és un problema d'elecció individual i que en general tothom se sent molt bé essent un fotut esclau?

Albert ha dit...

Com estudiant d'anglès a Anglaterra havia de fer un assaig sobre què opinava del nivell cultural britànic a partir dels mitjans de comunicació. Vaig començar dient que The Times tirava 400000 i The Mirror 6000000 i que BBC Radio 3 (bon teatre, música clàssica, tot nivell alt)tenia una audiència de 100000, encara que siguin dades de 1972. Crec que m'he explicat.

Anònim ha dit...

Sí, però no es tracta només del nivell cultural, es tracta de "perquè m'he de molestar a crear la meva pròpia realitat?" Penso que en general la gent no està descontenta amb el que té i no té ni temps ni ganes de plantejar-se altres coses. El petit esclau és feliç, i si el que li planteges és una revolució intel.lectual et dirà que només ho pot fer el diumenge, però que de totes maneres ja ha quedat.

Albert ha dit...

Sí i no. No em refereixo a la cultura rebuda (escola,etc.), sinó la que un es fa, per exemple, triant el diari, el programa de ràdio o de tele i no empassant-se el que et donen en el "prime time". Si ets capaç de triar, de no se unidimensional o de deixar-te vendre la moto; aleshores pots intentar "crear la teva pròpia realitat" encara que impliqui, crec, esdevenir una "avis rara". Sartre va dir que l'home no neix, es fa. Jo ho intento...

Ferran Caballero ha dit...

Sento discrepar però ho faig i radicalment. Em sembla que a la pel·lícula no han sabut trobar l'equilibri entre les teories suposadament físiques i la seva interpretació pràctica. Al blog creació filosòfica se'n va fer una crítica interessant;
http://creacio-filosofica.blocat.com/post/910/75813
Salutacions

Albert ha dit...

Con la Filosofía hemos topado amigo ferran cab. A mi no em va fer riure i com tinc alèrgia als dibuixos animats, els dibuixos van ser per mi un punt fluix de la peli, però els aprecio com un intent pedagògic. De Física no en sé i si és el muntatge d'una secta crec que no queda clar, però crec que és una pel.lícula recomenable a no ser que no comparem i triem.

Anònim ha dit...

Ja me l'he baixada i ja l'he vista. Realment interessant, sí. M'ha costat entendre algunes coses i potser l'hauria de tornar a veure una altra vegada. M'agradaria també saber de física quàntica, i no m'havia aturat mai a pensar en la possibilitat de conjugar-la amb l'existencialisme com fan a la pel.lícula. He trobat alguns aspectes una mica naives, com els consells que et donen al final de coneix-te a tu mateix per construir un món feliç. M'ha recordat una mica aquells e-mails que a vegades reps explicant-te què és la felicitat. També coincdeixo amb el Ferran que m'ha costat trobar la relació de tota l'explicació científico-filosòfica amb la història que es desenvolupa a la pel.lícula. Però ja et dic, en general m'ha agradat. Ara hauré de començar a aplicar-m'ho tot a mi mateix. Demà començaré a crear el meu dia :) Gràcies per la recomanació.

Anònim ha dit...

No l'he vista, però me l'han recomanada, crec que més enllà dels gustos de cadascú representa una bona alternativa.

Albert ha dit...

rosa de sang, evidentment en aquest punt de la relació científico-filosòfica i la història puc estar d'acord, però de tota manera és cine i no una lliçó magistral. Si la repeteixes m'alegrar i si assoleixes fer el gran canvi a la vida, això ja seria la re-hòstia.
júlia, tu ho dius, és una bona alternativa

Judith Vives ha dit...

Albert, però que sigui cine no ha de disculpar la pel·lícula, el cinema pot ser un bon canal per a la filosofia i no només per a l'entreteniment, no hem de caure en l'error de minimitzar la seva importància i la seva capacitat de comunicació.

Anònim ha dit...

Jo també la vaig veure i la vaig trobar interessant. lliga molt amb el prinicipi d'incertesa, que sempre m'ha interessat molt...