tag:blogger.com,1999:blog-137157042024-03-07T05:42:14.439+01:00L'HERALD DE L'EIXAMPLEAquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.comBlogger1058125tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-5581189709393233132023-07-30T18:06:00.063+02:002023-08-02T17:11:47.452+02:00EL LIBRO TIBETANO DE LA VIDA Y DE LA MUERTE par Sogyal Rimoché, 2001, traducció Jorge Luis Mustienes, Ediciones Urano, Barcelona, 2006. (pàgs. 540). Pròleg de Dalai Lama.<p><br /> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgCWt-0C3ywRogFZvVXrjVHcebsHPtE-lKhOxQSeSX4hXfLKq8dseAu1clTM-Gda6ZDIV_5NKpTlp8e6nBdDotkQtg8c9CHz2MgNao-GErh_XVNxuBULpkM9lWzp51hPlr1BLIgOx7In7O1GljEbxUgy3SITj0J3pSpKz8AzZko2BMEGHz6vQQ7vQ" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="2970" data-original-width="1654" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgCWt-0C3ywRogFZvVXrjVHcebsHPtE-lKhOxQSeSX4hXfLKq8dseAu1clTM-Gda6ZDIV_5NKpTlp8e6nBdDotkQtg8c9CHz2MgNao-GErh_XVNxuBULpkM9lWzp51hPlr1BLIgOx7In7O1GljEbxUgy3SITj0J3pSpKz8AzZko2BMEGHz6vQQ7vQ=w357-h640" width="357" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large; text-align: left;">El motiu de iniciar la lectura d'aquest llibre és perque el budisme no té cap déu. Certament és una religió creada per Buda i ell no es va presentar al món com a déu o fill de déu o il.luminat per un déu. </span></div></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Aquest fet no treu que ja en la introducció trobem el següent: "Mi intención original era que este libro contribuyera a inspirar una revolución tranquila sobre la forma en que consideramos la muerte y cuidamos a los moribundos, así como la forma en que consideramos la vida y cuidamos a los vivos." </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">No hi dubte que el moribund mereix una atenció de les persones que l'estimen i tampoc qüestionaria que una persona per la seva religió o professió atengui el moribund, però sobre la mort no crec que uns en saben més que uns altres. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">--------------</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">El primer capítol duu el títol "Ante el espejo de la muerte". Ens podem adonar que el títol adequat per molts seria "Ante la muerte". D'aquest capítol intentaré recollir allò més significatiu.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span>"Samten guardaba cama junto a una ventana ... Yo sabía que estaba muriéndose ... Comprendí que iba a dejarnos y no volveríamos a verlo nunca más. Me sentía profundamente triste y solo. ... Todos nos dábamos cuenta de que en lo más hondo había en él paz y confianza interior ... supe entonces que mientras nuestro maestro estuviera allí todo saldría bien, pues él guiaría a Samten hacia la liberación (1)... Mientras Jamyang Khyentse -el maestro- guiaba serenamente a Samten en su muerte, le iba explicando una por una todas las fases del proceso que estaba pasando ... Era la práctica la que había conferido a Samten la aceptación de la muerte, así como una clara comprensión de que el sufrimiento y el dolor pueden formar parte de un profundo proceso natural de purificación ... Tras la muerte de Samten partimos hacia Lhasa ... otro Lhama de nuestro grupo, Lama Tseten, empezó a morir ... </span><span>murió de una forma extraordinaria ... la muerte de Lama Tseten constituyó en sí una manifestación de maestría espiritual. ... En el budismo la vida y la muerte se perciben como un todo único: la muerte es el inicio de otro capítulo de la vida (2) y un espejo en el que se refleja todo el sentido de la vida ... La palabra bardo se utiliza comúnmente para designar el estado intermedio entre la muerte y el renacimiento, pero, en realidad, </span><span>los bardos se <i>suceden continuamente tanto en la vida como en la muerte,</i> y son </span><span>coyunturas en las que se intensifica la posibilidad de liberación o Iluminación. ...</span><span> </span></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Según la perspectiva del budismo, podemos dividir toda nuestra existencia en cuatro realidades que están en constante correlación: 1) la vida, 2) el proceso de la muerte y la muerte en sí, 3) el período desoués de la muerte y 4) el renacimiento. Se las conoce como los cuatro bardos: ... y 4) el bardo kármico del devenir. ... Para aquel que se ha preparado y ha practicado espiritualmente, la muerte llega no como una derrota, sino como una victoria que corona el momento más glorioso de toda la vida.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(1) Hem de suposar que quan diu alliberament vol dir resurrecció, però aquesta segona paraula cal utilitzar-la amb compte.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(2) Novament trobem unan altra paraula per dir resurecció.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(3) Una altra manera de preparar el lector de les fases per les que cal passar per arribar a la resurrecció. Entenc que la resurrecció és en el bardo kàrmic.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">----------------------</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Para aquel que se ha preparado y ha practicado espiritualmente, la muerte no llega como una derrota, sino como una victoria que corona el momento más glorioso de toda la vida. (Pág. 38)</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(1) Jo no crec que la mort sigui una derrota i, de cap manera, una victòria. Com diu el poeta a "Four Quartets"·T.S. Eliot:</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"></span></p><h1 class="quoteText" style="caret-color: rgb(24, 24, 24); color: #181818; font-family: Merriweather, Georgia, serif; font-weight: normal; line-height: 21px; margin: 0px 0px 15px; padding: 0px;"><span style="font-size: large;">“Words move, music moves<br />Only in time; but that which is only living<br />Can only die. Words, after speech, reach<br />Into the silence. Only by the form, the pattern,<br />Can words or music reach"</span></h1><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Qual el poeta diu els éssers vius no es refereix únicament als humans, sinó també als animals i les plantes. És molt poca humilitat posar-se per sobre dels animals, molts dels quals tenen memòria, intel.ligència i sentiments. Com un exemple he vist moltes vaques plorar la pèrdua del fill o filla.</span></div><div><br /></div><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Com m'he adonat que pel final del llibre hi ha dos articles sota el títol DOS TESTIMONIOS he llegit el primer. </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">------------------</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"Dorothy murió de cáncer en el centro de cuidados paliativos St. Christopher de Londres. En vida fue una artista de talento, bordadora, historiadora del arte y guía turística ... sentía un gran respeto por todas las religiones y tradiciones espirituales. ... La muerte de Dorothy fue una inspiración para todos nosotros. Murió con una gracia y dignidad extraordinarias y todos los que tuvimos contactos con ella percibimos su fuerza: médicos, enfermeras, auxiliares..."</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(4) Pel que he llegit en aquest article no hi ha dubte que va ser una gran persona, de les que s'aparten de la majoria en tots els aspectes de la vida. Sí, una persona excepcional.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">"Poco antes de la muerte, las enfermeras la cambiaron de postura. Estaba acurrucada en posición fetal, y aunque su cuerpo se había consumido casi por completo y no podía moverse ni hablar, todavía mantenía los ojos abiertos y vigilantes y miraba fijamente el cielo por la ventana que tenía ante la cama (5). Un instante antes de morir, se movió imperceptiblemente, miró a Debbie a los ojos y le comunicó algo con gran intensidad y esbozó la sombra de una sonrisa. Fue una mirada de reconocimiento, como si quisiera decir: "Llegó el momento". A continuación, volvió la mirada hacia el cielo, respiró un par de veces y falleció. Debbie le soltó la suavemente mano para que pudiera proseguir su disolución interior sin ser estorbada."</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(5) Això ho fem tots, malalts o no.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">(6) A on està el bardo kàrmic?</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-feature-settings: normal; font-kerning: auto; font-optical-sizing: auto; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant-alternates: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; font-variation-settings: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-12140065217375975452023-07-09T21:47:00.002+02:002023-07-09T22:02:41.380+02:00L'ESCANYA-POBRES par Narcís Oller, Estudi intreroductori d'Alan Yates, Editorial El Garbell Edicions 62, Barcelona, 1981. (Pàgs. 107)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNynCvtNt1-lyFRPBPdq05VF4qRvI-FIX01xQEeMM7qtwOJrUk8QOzPUlfwobroLG1BThncSLS6XotoEqDRP5hgOxlut2cb0yRVxq1HDtb0KLQy0hFEyB2uXU1LxuAReonfzP6AlCRaPZS8Q5h8ZrIkLd319NIQiMBDV8q2tng31jnHasxMtYWg/s1729/DSC00146.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1729" data-original-width="1061" height="580" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjNynCvtNt1-lyFRPBPdq05VF4qRvI-FIX01xQEeMM7qtwOJrUk8QOzPUlfwobroLG1BThncSLS6XotoEqDRP5hgOxlut2cb0yRVxq1HDtb0KLQy0hFEyB2uXU1LxuAReonfzP6AlCRaPZS8Q5h8ZrIkLd319NIQiMBDV8q2tng31jnHasxMtYWg/w355-h580/DSC00146.jpeg" width="355" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">D'entrada convé apuntar que Narcís Oller és un clàssic de les lletres catalanes i que amb aquesta obra va guanyar en prosa als Jocs Florals de Barcelona d 1884.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L'obra és important perquè hi apareix el gran canvi que va haber a Europa amb la transició de l'antic règim (economia agrària) al capitalista (indústria). </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Al darrer capítol hi llegim: "Avui mesos després, Pratbell despertava de debò. No tots els viatgers havien passat, indiferents, via amunt i via avall. Alguns s'havien fixat amb les condicions naturals d'aquell territori, i, com abans l'Urgell hi abocà carrotades de blat, la industriosa Barcelona hi esmerçava diners ara. Es parlava ja de bonics xalets que projectaven fer-s'hi alguns barcelonins per passar-hi l'estiu; els antics molins, ja mig esfondrats i amb llur rodes corcades, quedaven aclaparats de la colossal farinera que prop d'ells d'estava bastint..."</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El nom del poble, Pratbell, és ficció, però podria dir-se que l'activitat del Doctor Robert que el 1899 va esdevenir alcalde de Barcelona va ser un gran activistat i per això molts pobles de Catalunya hi tenen un monument i en el cas de Camprodon el nom del doctor Robert hi és arreu. Narcís Ollé va ser clarivident en veure un canvi i el doctor Robert en fer-lo.</span></p><p><br /></p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-77280866824000879072023-07-02T18:03:00.001+02:002023-07-02T18:03:27.087+02:00VIAJES POR EL SCRIPTORIUM par Paul Auster, 2006, traducció de Benito Gómez Ibáñez, Editorial Anagrama, Barcelona, 2007. (185 pàgs.) <p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgcjR2It0TCoaXMfSFe_eX8_bIu3IUZISaZU7r7kPgAzKFOTmQSAuzUvlFsacj0sMiTfpmtavxk1luCFvebor_wF-aNBemA0S8jAuIevGafvaIJdvpHqpq4Q6s2VdP26JZQa_4HxQUI65n0Wi49e0tDNxBJ1iNoTdf15wCqCzmTSdKnFC_2Si2A/s4818/AC43C372-3649-4B88-A824-FBA42A2F02EF.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4818" data-original-width="3186" height="638" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLgcjR2It0TCoaXMfSFe_eX8_bIu3IUZISaZU7r7kPgAzKFOTmQSAuzUvlFsacj0sMiTfpmtavxk1luCFvebor_wF-aNBemA0S8jAuIevGafvaIJdvpHqpq4Q6s2VdP26JZQa_4HxQUI65n0Wi49e0tDNxBJ1iNoTdf15wCqCzmTSdKnFC_2Si2A/w423-h638/AC43C372-3649-4B88-A824-FBA42A2F02EF.jpeg" width="423" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p><span style="font-size: medium;">No està de més apuntar que Paul Auster és, com el recent Julian Barnes, un dels escriptors en llengua anglesa de més fama. Llegir-lo no és fàcil però a poc a poc hom hi va veient com va la cosa.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Una de les escenes més sorprenent pel lector, tot i que magistralmente realitzada la tenim a la pàgina 139: </span></p><p><span style="font-size: medium;">"De acuerdo dice Mr. Blanck, empezando a ceder un poco. Pero con una condición. ¿Una condición? Pero ¿qué dice? Yo me tomo las pastillas. Peto ante tiene usted que desnudarse y dejar que la acaricie. Sophie encuentra la proposición tan ridícula, que le da un ataque de risa, sin comprender que así respondió exactamente la otra Sophie en circunstancias similares cuando se encontraba tantos años atrás en el estanque helado con Míster Blanck adolescente. Y encontonces, para rematar la faena, pronuncia las fatales palabras: <i>No sea bobo. </i>Ay, exclama el anciono, echando bruscamente hacia atrás, como si le hubieran cruzado la cara. Ay, se lamente. Di lo que quieras, mujer. Pero eso, no. Por favor. Eso no. Cualquier cosa menos eso. Al cambio de unos segundo, Míster Blanck tiene los ojos llenos de lábrimas, y antes de darse cuenta de lo que pasa, las siente correr por las mejillas mientras se ve sacdido por un llanto incontenible. Lo siento, dice Sophie. No pretendía herir sus sentimientos. ¿Qué tiene de malo que quiera mirarte?, pregunta él, con voz ahogada por los sollozos. Tienes unos pechos preciosos. Sólo deseo verlos y tocarlos. Quiero recorrer tu piel con mis manos, pasarte los dedos por el vello púbico."</span></p><p><span style="font-size: medium;">El profesor de filosofía le llamaría: reminiscencia proustiana.</span></p><p><span style="font-size: medium;">En la página 148"Tras una investigación minuciosa, se queda horrorizado al descubrir que ni una sola etiqueta está en el sitio de antes. La de la pared ahora dice SILLA. En la lámpara, ahora se lee BAÑO. En el sillón pone ESCRITORIO. Varias explicaciones posibles surgen de pronto en la mente de Míster Blanck. Ha sufrido un ataque o una lesión cerebral de algún tipo; se le ha olvidado leer; le han hecho alguna faena...Míster Blanck es consciente de que no se encuentra en plena forma, de que la cabeza no le funciona como debería".</span></p><p><span style="font-size: medium;">En la página 184 leemos: "¿Cuándo acabará este disparate? No acabará nunca. Porque Míster Blanck ya es uno de los nuestros, y por mucho que se esfuerce por comprender su situación, siempre estará perdido ... Sin Míster Black no somos nada, pero la paradoja es que nosotros, seres puramente imaginarios, sobreviviremos a la mente que nos creó, porque una vez arrojados al mundo existiremos hasta el fin de los tiempos, y nuestras historias seguirán contándse incluso después de que hayamos muerto."</span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-31900016347745434232023-06-19T21:43:00.003+02:002023-07-02T17:10:38.745+02:00ELIZABETH FINCH par Julian Barnes, 2022, traducció d’Alexandre Gombau Arnau, Angle Editorial, Barcelona. 2023 (237 pàgs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIBH2mF8PkVZaKQFuv63Q-FzeDfSOnmt-S93MNmwkhDuJutpOdRBZZQZvgSB2l8LE_CuwxB260Rb-LMxJwRSvAENmxt35B5c525_N9Pr8Ecxv694u9RBJ8R5EGgnqLE3kh8-af9pMkSNR_eDp747tgn_30ihX_TGRujIB_M9VyFFJcZig3Ws/s5707/DD48BF42-BEA7-457F-A119-72FA9E2F9C53.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5707" data-original-width="4939" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnIBH2mF8PkVZaKQFuv63Q-FzeDfSOnmt-S93MNmwkhDuJutpOdRBZZQZvgSB2l8LE_CuwxB260Rb-LMxJwRSvAENmxt35B5c525_N9Pr8Ecxv694u9RBJ8R5EGgnqLE3kh8-af9pMkSNR_eDp747tgn_30ihX_TGRujIB_M9VyFFJcZig3Ws/w554-h640/DD48BF42-BEA7-457F-A119-72FA9E2F9C53.jpeg" width="554" /></a></div><br /> <p></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Aquesta <a href="http://novel.la">novel.la</a> és molt complexa perquè a mesura que el lector llageix els paràmetres van canviant. Clar, hom pot dir que això passa a totes, com en el Quixot, però ni així, perquè el Quixot és l’únic protagonista i en aquesta no.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Així que el <a href="http://novel.la">narració</a> és la vida d’Elizabeth Finch. Una professora fora del comú, gens acadèmica, però que té uns seguidors fidels.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Jo no he tingut mai un d’aquells mestres d’escola tan estimats i recordats de quan un era petit, un mestre que em mostrés els atractius de les matemàtiques, de la poesia o de la botànica, i que potser abusés de mi sexualment de passada. … Per tant, agraïa d’allò més haver trobat i conegut l’Elizabeth Finch. (pàg. 33)</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Elizabeth Finch havia escrit un parell de llibres breus i descatalogats “Dones explosives 1890-1910” i “Els nostres mites”. Els seus temes eren els mites, nacionalisme i religió. Interessant el que explica de la Princesa Santa Úrsula, obedient, devota i virtuosa, que s’havia de casar amb el fill del rei d’Ànglia, que adoren ídols. Ella va decidir prendre tres anys de gràcia per anar a Roma amb pelegrinatge. Quan això es va esbombar va ser acompanyada per onze mil verges. (pàg.16)</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">A internet he trobat aquest enllaç per a saber més d’aquest interessant tema.(<a href="https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/santa-ursula">https://www.ucm.es/bdiconografiamedieval/santa-ursula</a>) .</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“De debò pensem, per exemple, que els etruscos eren inferiors als romans? Que haurien influït millor sobre el món? No podem pensar que l’heretgia albigesa era més progressista i més just que l’Església romana medieval que la va esclafar tan despietadament?” Pàg.37</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Faig un parèntesi coma català: el resultat d’aquesta guerra, a més dels morts, Roma va fer possible l'eixamplament del domini dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Capets"><span style="color: #274ec0;">Capets</span></a> sobre el que actualment és França, eliminant el domini dels nobles occitans, i frenant l'expansió política dels <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalans"><span style="color: #274ec0;">catalans</span></a> vers el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguadoc"><span style="color: #274ec0;">Llenguadoc</span></a>.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“¿Considerem que tots aquells colons blancs que van exterminar totes aquelles tribus indígenes arreu del món eren moralment superior a les seves víctimes?” Pàg. 37</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Julià l’Apòstata, l’últim emperador pagà de Roma, que va intentar revestir la desastrosa marea del cistianisme. I el no tant conegut Julià Eclanense, que va ser lax, per no dir entusiasta, pel que fa a l’instint sexual….de fet, reverend, ja que ho considerava natural i, per tant, inculcat per Déu. I això no és tot…encara més greu als ulls de l’Església….aquest altre Julià no subscrivia la doctrina del pecat original. L’Església, com recordeu, exigia…i encara exigeix…la cerimònia del baptisme per purgar el nadó del pecat original necessàriament heretat. Julià Eclanense no creia que Déu volgués que fos així. Lamentablement va perdre davant de Sant Agustí i repetia la idea d’una màcula eterna, transmesa entre generacions, i amb això la culpa irredimible pel que fa al sexe. Imagineu com hauria estat el món si sant Agustí no s’hagués imposat.” Pàgs. 37-38</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“M’agradaria apuntar que l’error ens pot dir més coses que l’èxit; i un mal perdedor, més que un bon perdedor. I aixòno és tot, també que els apòstates sempre són més interessants que els vertaders creients o que els sants màrtirs. Els apostates representen el dubte, i el dubte…. el dubte insistent…és senyal d’un intel.ligència activa.” Pàg. 47</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Els vells déus de Grècia i Roma eren déus de llum i alegria; homes i dones comprenien que no hi havia una altra vida, de manera que la llum i l’alegria s’havien de trobar en aquesta, abans que ens engolís el no-res. En canvi, aquests estranys cristians obeïen un Déu de foscor, dolor i servitud; un Déu que declarava que la llum i l’alegria només es trobaven després de la mort al seu cel ensucrat, al final d’un camí ple de penalitats, culpa i por.”. Pàg, 49</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">—És clar —va prosseguir l’Elizabeth Finch—, sempre hauríem de procurar evitar l’autocompassió. Imaginem que tot sortís malament al desert persa el 363 dC, i que setze segles més tard descobrim en néixer que ens han donat cartes marcades, cosa que ens permet fer el ploricó: “No és culpa meva, senyor”.Val més creure que tothom està igual i que tenir les cartes marcades és normal. L’autocompassió històrica no resulta més atractiva que la personal.” Pàg. 49 </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Vaig rebre una notificació al funeral d’Elizabeth Finch.” Pàg. 65</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Això no vol pas dir que la narració es quedi sense protagonista perquè Neil hereda la seva biblioteca i les seves notes i els seus estudis.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Neil aclara que “la gran majoria de l’art occidental Jesús es va presentar amb la pell d’un nord-europeu (un Crist de rostre blanc) a diferència de diferència de l’emperador Julià”. Fa l’efecte que sigui l’inici de l’eurocentrisme.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Julià l’Apòstata va ser cridat a Milà. Va trobar una protectora en la segona esposa de l’emperador Constanci,el van posar a càrrec de l’exèrcit occidental i ella li va donar llibres de filosofia, història i poesia.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Així doncs, quan, en ser proclamat emperador, Julià es va declarar pagà, i com que no va posar mai ni un peu en una església cristiana, no va desastabilitzar el cristianisme perquè aquest últim tampoc havia estat consolidat mai. Els cristians, per descomptat, no ho veien així; i alguns sospitaven que, si Julià tornava victoriós de la guerra contra Pèrsia, es dedicaria a perseguir la seva Església. Què li impediria proscriure la seva religió de nou i convertir-se en un segon Dioclecià?”</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Pàg. 105-106</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Julià va perfeccionar el sistema judicial i el sistema impositiu. Va tornar més segur l’imperi, però sempre seria un apòstata. Amb poc més de vint anys, es va iniciar en els misteris d’Eleusis, l’antic culte de Demèter. Al mateix temps, i al llarg d’una dècada, Julià va continuar comportant-se en públic com si fos cristià.” Pàg. 106</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Julià mateix “venera” el Déu d’Abraham, Isaac i Jacob (que eren caldeus, encara més, Abraham com els hel.lens, creia en els sacrificis d’animals, l’endevinació a través dels estels fugaços, i els auguris a partir del vol dels ocells.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">El mite fundacional dels galileus, la història del Jardíde l’Edén, és “totalment inventada” segons Julià; a més de completament injustaamb Adam i Eva, ja que Déu sabia exactament què passaria (el dit diví decantava la balança)… La idea de Déu mostrant-se “gelós” és “una difamació espantosa contra Déu.” Pàg. 109</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Jesús sembla enormement encisat amb la canalla, les dones i els pescadors; recomenava amb compte de la follia als seus apostols, però els prevenia davant la saviesa… A les escriptures s’esmenten sovint cèrvols, cèrvoles i xais, quan no hi ha éssers més babaus, si ens hem de creure la màxima d’Aristòtil, “tímid com un xai”. Pàg. 112 </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Val la pena remarcar que estudis científics recents han demostrat que, contràriament a l’opinió establerta d’antuvi, els xais són, fet i fet, animals molt intel.lligents i emocionalment complexos, amb bona memòria i l’habilitat de formar amistats i sentir tristesa quan s’envien els seus companys a l’escorxador.” “Miracles i martiri van ser dos dels grans atractius del cristianisme primitiu. Mories per la teva religió i assolies la vida eterna.” Pàg. 113</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Miracles i martiris van ser dos dels grans atractius del cristianisme primitiu.”</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Un motiu és la natura tunàrica del monoteisme. “Tindràs un únic Déu; qui / serà a costa de dos?”, com va dir Arthur Hugh Clough. I això vol dir a costa de tenir sols un Déu, perquè ell té totes les respostes, dona tots els consells, exigeix tota l’adoració.” Pàg. 134 </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“El demon personal de Julià l’Apòstata, no podem evitar de fixar-nos l’ha deixat morir en tan sols divui mesos des que es va proposar restaurar el paganisme helènic com a rteligió preferent de l’imperi romà (un projecte que expirarà amb ell al desert persa).” Pàg. 136</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“El primer pensador modern que va fer servir el seu criteri pel que fa a l’Apòstata va ser Michel de Montaigne (1533-1592) al seu assaig “Sobre la llibertat de consciència”…”quan la nostra religió va començar a rebre el suport de l’autoritat de la llei. Aquest podeer va conduir a un excés de ràbia purificadora i a la immensa destrucció de “llibres pagans, cosa que a suposar que el públic culte sufrís pèrdues esbalaidores… Els zelotes cristians, per exemple, havien intentat eliminar tots els exemplars dels <i>Anals</i> de Tàcit.” Pàg. 138 </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">L’any 1644 Milton va fer una de les grans i apassionades defenses de la llibertat d’expressió, no només per a la promoció de la cultura, sinó també per a la promoció de la virtut… Milton insisteix: “Doneu-me la llibertad de saber, de parlar, de discutir amb llibertat, segons la consciència, per damunt de totes les llibertats.” Es posdria considerar que Julià és una elecció paradoxal en aquest context: al cap i a la fi, la destrucció a gran escala de manuscrits i biblioteques , i la consegüent pèrdua la van infligir els primers cristians als pagans., no pas a l’inrevés. Julià, pel que sabem no va ordenar la destrucció de cap text dels galileus. Pàg. 139-140</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">“Va arribar el moment en què Goethe, amb pessimisme, va comparar la seva tasca amb l’intent no reixit de Julià a fer retrocedir el ciristianisme.” Pàg. 151</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Byron comença Don Juan (1819-1824) dedicant sorneguerament aquest poema èpic al seu amic i poeta Robert Soutley, que, com Woodsworth, s’havia entusiasmat inicialment amb la Revolució Francesa, i que amb el temps i l’edat es va temperar per convertir-se en un membre conservador de l’establishment. Pàg. 152</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: x-large;">/////////////////////////////////////////////////////////////</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Enllaç: A internet he trobat: <a href="https://victorianweb.org/espanol/autores/swinburne/hay9.html">https://victorianweb.org/espanol/autores/swinburne/hay9.html</a></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">«Himno Proserpina» «Hymn to Proserpine» de Swinburne presenta una visión de la religión curiosamente diferente de la de otros poetas victorianos, de los que ya hemos hablado. La voz poética es la de un hombre que no está convencido del poder salvador de este "pálido galileo" ("pale Galilean"), por cuyo aliento "el mundo se ha vuelto gris" ("the world has grown grey"). Aquí, Swinburne considera el cristianismo como algo efímero, igual que el paganismo de la voz poética. Los dioses que un día fueron sagrados están ahora "destronados y muertos" ("dethroned and deceased”).</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">«Himno Proserpina» «Hymn to Proserpine» de Swinburne presenta una visión de la religión curiosamente diferente de la de otros poetas victorianos, de los que ya hemos hablado. La voz poética es la de un hombre que no está convencido del poder salvador de este "pálido galileo" ("pale Galilean"), por cuyo aliento "el mundo se ha vuelto gris" ("the world has grown grey"). Aquí, Swinburne considera el cristianismo como algo efímero, igual que el paganismo de la voz poética. Los dioses que un día fueron sagrados están ahora "destronados y muertos" ("dethroned and deceased").</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify; text-indent: 35px;"><span style="font-size: large;">En medio de su mundo carente de dioses, la voz poética crea una imagen muy poderosa y abrumadora, que domina todas las fuerzas vitales, incluidas las míseras creaciones divinas del hombre: la imagen del tiempo. Casi en el punto medio del poema, Swinburne crea una interpretación muy gráfica de las fuerzas temporales, pues recurre a elementos espaciales (como hemos comentado hoy en clase). Aquí encontramos otra vez las imágenes del mar donde observamos "la espuma del presente que arrastra al oleaje del pasado" "the foam of the present that sweeps to the surf of the past" y "grandes barcos que zozobran" "tall ships founder" en una tormenta creada por los "pálidos vientos del futuro, la oleada del mundo" whitening winds of the future, the wave of the world".</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify; text-indent: 35px;"><span style="font-size: large;">La imagen se vuelve especialmente poderosa en la extensa oración que sigue, en la cual Swinburne presenta en capas la desolación y fuerza de visión del Tiempo — Impío y absorbente:</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px 90px; text-align: justify; text-indent: -90px;"><span style="font-size: large;">The depths stand naked in sunder behind it, the storms flee away;<br />
In the hollow before it the thunder is taken and snared as a prey;<br />
In its sides is the north-wind bound; and its salt is of all men's tears;<br />
With light of ruin, and sound of changes, and pulse of years:<br />
With travail of day after day, and with trouble of hour upon hour;<br />
And bitter as blood is the spray; and the crests are as fangs that devour:<br />
And its vapour and storm of its steam as the sighing of spirits to be;<br />
And its noise as the noise in a dream; and its depth as the roots of the sea:<br />
And the height of its heads as the height of the utmost stars of the air:<br />
And the ends of the earth at the might thereof tremble, and time is made bare.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Tras este intento de describir la fuerza de la naturaleza insuperable y absorbente del tiempo, la voz poética pasa a formular una pregunta retórica a los dioses construidos por el hombre: "will ye bridle the deeps sea with reins, will ye chasten the high sea with rods?" Su respuesta es firme y negativa: "Ye are Gods, and behold, ye shall die and the waves be upon you at last".</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px 0px 14px; min-height: 16px; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-49539571880860225462023-06-01T19:52:00.003+02:002023-06-01T19:52:31.891+02:00TO THE LIGHT HOUSE par Virginia Woolf, 1927, traducció d'Helena Valentí, La Temerària Editorial, Sabadell, 2022. (300 pàgs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh84q87ND9W-e_YSE4bviy3ak3f_BNih7ZpriEy-oHuPpI42R2ku_KVn0rw8ayBwf9MAeZwfKefnLBM733qdpsvH9DW0tK336pgRDFlzTTyHTl1qT-H5QBTbRe5heA4scALfq2zm6T0PtEdWzpFf5hVD_IVbbfrRqLALPMYctwN-qTioSINV9M/s3447/_DSC9578.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3447" data-original-width="2319" height="652" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh84q87ND9W-e_YSE4bviy3ak3f_BNih7ZpriEy-oHuPpI42R2ku_KVn0rw8ayBwf9MAeZwfKefnLBM733qdpsvH9DW0tK336pgRDFlzTTyHTl1qT-H5QBTbRe5heA4scALfq2zm6T0PtEdWzpFf5hVD_IVbbfrRqLALPMYctwN-qTioSINV9M/w437-h652/_DSC9578.jpeg" width="437" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"> Un treball magistral de l'autora, en el que tot i inacabada és una obra mestra de com l'autora manipula el monòleg interior a fi i efecte el lector no està mai segur de qui pensa què.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Per altra banda l'autor té un domini del llenguatge que li permet crear un espai interior. Un dels aspectes que donen cos a la novel.la és la bellesa de la senyora Ramsay. Mentre ella tenia un bon tarannà amb la família i els amics el seu marit era un dèspota. Ella era estimada per tots. </span></p><p><span style="font-size: large;">"Per tant, si hom es fixava només en la seva bellesa, calia que no oblidés aquell component tremolós, aquell detall ple de vida (en aquell instant pujaven rajoles per un tauló) i encaixar-ho en el conjunt; i si hom no la veia com a dona, calia conferir-li una particularitat un si no era estrafolària; o imaginar-la amb un cert desig de dessempellagar-se de l'excessiu esclat de bellesa, com si l'avorrís, tanta bellesa i tot el que els altres solien dir-ne, com si desitgés ser una dona qualsevol, insignificant. No ho sabia. No ho sabia. Havia de posar-se a la feina."</span></p><p><span style="font-size: large;">"la poca gràcia que li feia, que li havia fet mai, sentir-se superior al seu home; i a més, no suportava no està del tot conveçuda, quan parlava amb ell, del que deia. Les universitats i els alumnes el demanaven, el demanaven, les seves classes i els seus llibres eren molt importants: sí, d'allò no en dubtava; però l'amoïnava la mena de relació d'entre ells dos, i la manera que ell li demanava ajuda, en públic, davant de tothom; i en acabat tothom deia que ell depenia d'ella."</span></p><p><span style="font-size: large;">"Un cop més es va ressentir, encara que sense hostilitat, de l'esterilitat dels mascles, perquè si no ho feia ella ningú més ho faria, i per tant, després de sacsejar-se tota, com un rellotge que s'ha aturat, el conegut batec de costum, comença a sentir-se de nou, talment un rellotge que torna a fer tic-tac. </span></p><p><span style="font-size: large;">Fins aquí hi ha aquestes citacions que tenen un contingut ideològic o de pensament o, senzillament, feminisme. La següent citació té a veure a la riquesa del vocabulari o, potser millor, la creació en mots d'una pintura.</span></p><p><span style="font-size: x-large;">"I aleshores, com si amb tant de netejar i de fregar i de tallar herba amb la falç i la màquina de tallar gespa, hagués estat ofegada, tornà a alçar aquella melodia a mig copsar, aquell música intermitent que l'orella agafa i després deixa anar, un lladruc, un bel; irregulars, intermitents, i tanmateix connectats; el brunximent d'un insecte, la tremolor de l'herba tallada, escadussers i no obstant per això aparellats; el xerriqueig d'un escarabat, el grinyol d'una roda, estridents, somorts, però misteriosament emparentats; sons que l'orella s'escarrassa per ajuntar i que estan sempre a punt de convertir-se en harmonia, però que mai no acaben de sentir-se ben bé, fins que a l'últim, quan arriba el vespre, moren tots, l'un darrera l'altre, i l'harmonia trontolla, i es fa el silenci."</span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-65171991803399251692023-05-07T21:15:00.066+02:002023-05-10T00:11:33.353+02:00KOJINTEKI na TAIKEN par Kenzaburo Oé, 1964, traducció de Yoonah Kim i Roberto Fernández Sastre, Editorial Anagrama, Barcelona, 1989. (185 pàgs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbmgZqJyMo4PZrfr3O9J9ifmkWbXIShaGi5ifqY_f_C6nJk1KqmTZpPyqPaAyt1WiTOUYCbzFFhyVb0IZBvAEmVJ9MBykohJ90itaNCu2L3l9Kl__CpRopz3ApDSq5B1f6tO-YoqLA0lVkViUhineNd1J5TATX84c__4LHgAQURVB6qwQqLfs/s4662/ED9C9473-C84C-48E1-8B3F-8CF7404B6F37.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4662" data-original-width="3072" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbmgZqJyMo4PZrfr3O9J9ifmkWbXIShaGi5ifqY_f_C6nJk1KqmTZpPyqPaAyt1WiTOUYCbzFFhyVb0IZBvAEmVJ9MBykohJ90itaNCu2L3l9Kl__CpRopz3ApDSq5B1f6tO-YoqLA0lVkViUhineNd1J5TATX84c__4LHgAQURVB6qwQqLfs/w422-h640/ED9C9473-C84C-48E1-8B3F-8CF7404B6F37.jpeg" width="422" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: large;"> En aquesta vida tots som aventurers, uns més que d'altres, però tots tenim quelcom d'aventurers. L'aventura ha pogut ser trucar un timbre i fugir o anar al poble veí perquè al teu et sembla poc. Jo vaig anar a Anglaterra a fer de cambrer i, de passada, aprendre l'anglés tot i que tenia una feina fixa a Barcelona perquè el 1977 les feines encara solien ser fixes. Tenia 27 anys i m'havia marcat tornar abans de fer els 30.</span><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;">El personatge, Bird, té també 27 anys el seu somni era anar a l'Àfrica, tenia el mapa. Per altra banda la seva dona és a l'hospital esperant el moment del part, que triga més del normal, però quan el nadó arriba se li troba una hèrnia cerebral. A partir d'aquest moment Bird perd l'equilibri.</span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Es planteja anar-se a l'Àfrica i plantar-ho tot perquè acorda amb els metges que al seu fill prengui aigua amb sucre enlloc de llet de manera que a poc a poc es vaig debilitant i mori. Per altra banda la dona no es mou de l'hospital esperant el resultat final, no sap el que passa. </span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Entre tot això Bird ha retrobat una companya d'estudis que ell havia desvirgat. Aquesta dona està desquiciadada perquè el seu marit es va suicidar, però per altra banda és una dona forta i anima a Bird a passar les nits amb ella. Bird està cada vegada més integrat amb la noia fins al punt que ara és ella qui està entusiasmada per anar els dos a l'Àfrica. </span></div><div><br /></div><div><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Què faran per anar a l'Àfrica? Amb tot això Bird no té diners, allà on treballava ha estat acomiadat.</span></div><div><p style="box-sizing: border-box; font-family: Lora, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 24px; text-align: justify;"><br /></p><p style="box-sizing: border-box; font-family: Lora, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 24px; text-align: justify;"><br /></p><p style="box-sizing: border-box; font-family: Lora, serif; font-size: 18px; margin: 0px 0px 24px; text-align: justify;"><br /></p></div>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-39766959793931360392023-04-30T21:54:00.002+02:002023-04-30T21:54:24.492+02:00Hammerrklavier par Yasmina Reza, Paris, 1997, traducció de Joaquín Jordá, Editoprial Anagrama (128 pàgs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFeUy5uSFJJmRzWUb9rX9XrdSdBkMIDnTZI8F_4m4GWKecIqymxUu5VF09kjR3NTEPsdeFD07wXzBBq6De5KO3HVE7ijdTI9oR-4PywhpDAb-7S-UlhceeoDikPB_A03pM_FG7JqYLaWlmWyGLVtRwaTuTLihJlcrTbT2kK_UPKd1ftI3jUAU/s5172/C3D96708-1F30-4E91-8C72-3AFA380415EE.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5172" data-original-width="3367" height="598" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFeUy5uSFJJmRzWUb9rX9XrdSdBkMIDnTZI8F_4m4GWKecIqymxUu5VF09kjR3NTEPsdeFD07wXzBBq6De5KO3HVE7ijdTI9oR-4PywhpDAb-7S-UlhceeoDikPB_A03pM_FG7JqYLaWlmWyGLVtRwaTuTLihJlcrTbT2kK_UPKd1ftI3jUAU/w389-h598/C3D96708-1F30-4E91-8C72-3AFA380415EE.jpeg" width="389" /></a></div><br /> Yasmina Reza és l'autora d'aquest llibre i sobretoto ha agafat gran fama com autora de d'obres de teatre. Aquest llibre és més aviat un text intimista en el que apareixen situacions familiars.<p></p><p>"Dios se oculta y quiere que se le busque. Ésta es la respuesa judía a la pregunta. ¿Dónde se oculta? También lo sabemos: fuera de la maldición del tiempo. Escondite infernal e injusto que hace tomar ojeriza a su inquilino como yo se la he tomado a Moïra apenas<span> º</span> me ha dicho: "... me horrorizan los acontecimientos...".</p><p><br /></p><p>L'autora parla de la seva filla Alta que és al llit jugant i "Sonríe llena de alegría, mostrando todos sus dientes. Y sobre este tema quiero escribir: sobre la sonrisa fabulosa, conmovedora, de la destentada. En su boca abierta se ven dientes de leche, agujeros, puntas de dientes y dientes de adulto, desiguales, recién salidos. Jamás tendrá una sonrisa menos estética y más hermosa."</p><p>Quan el seu pare es veia prop de la mort la filla li pregunta: ¿Qué desearías encontrar en el más allá? Me dicta una pequeña lista que encuentro hoy por casualidad, en el dorso de un sobre del Hospital Saint-Antoine". Leo, en este orden: Abraham, Moisés, Job, Platón, Spinoza, Galileo, Magallanes, Newton, Einstein, Mozart, Beethoven, Bach, Valéry, Dostoievski."</p><p>Val la lena la seva lectura.</p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-73871743793302902322023-04-18T16:36:00.000+02:002023-04-18T16:36:27.939+02:00FEUX ROUGES par Georges Simenon, 1953, LUCES ROJAS, traducció de Javier Albiñana, Tusquets Editores, juliol 2021.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgW7g0VedojYE4zbBGpqZj2aGGH2UzLGYPGuBjkCC-sG6-kx5ZnSP9r7KMq94hs3tC3VQEBDnN5AlT7rZqG_lKa3OxGdc8uzQYPlJKIMPQ6T-WrtlyPRNm3V_kLzTMvaZC1wFDW8TiNQAqi2P2PwBALAgbOcv5AdEHYRvtvEYSiDTCsUjF8T3Q" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="3109" data-original-width="2012" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgW7g0VedojYE4zbBGpqZj2aGGH2UzLGYPGuBjkCC-sG6-kx5ZnSP9r7KMq94hs3tC3VQEBDnN5AlT7rZqG_lKa3OxGdc8uzQYPlJKIMPQ6T-WrtlyPRNm3V_kLzTMvaZC1wFDW8TiNQAqi2P2PwBALAgbOcv5AdEHYRvtvEYSiDTCsUjF8T3Q=w413-h640" width="413" /></a></div><p><span style="font-size: medium;">Tot i que fa molts anys que sé de la fama de Simenon amb la novel.la negra tampoc l'havia llegit mai. Fins quasi al final el que més m'ha interessat del llibre, com tothom, és el desenvolupament de la trama. Una família de Nova York tenen dos fills en unes colónies i agafen el cotxe per a anar a recollir-los. Pel camí es discuteixen de manera que quan ell ha anat a un bar de la carretera per beure, ella està farta i li deixa una nota que agafarà un bus. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Ell, que és un cap de trons fa males amistats, però no passa res per culpa d'ell. La mala sort la té ella que és després de ser molt ferida és violada. Quan ell s'assabenta fent trucades arreu i també està mig perdut aleshores s'humanitza i</span></p><p><span style="font-size: medium;">"Tardó mucho en ser capaz de pasarse agua fresca por la cara, ponerse espuma y afeitarse. Miraba su propia imagen con la misma dureza con que había mirado al policía. Una tremenda ira tronaba en su interior ... un odio doloroso que se sintetizaba en la palabra "matar", no matar con un arma, sino matar con las manos, lenta, ferozmente, con plena conciencia de hacerlo, sin perderse una sola mirada de terror, un solo espasmo de agonía".</span></p><p><span style="font-size: medium;">Quan la parella es troba, ella se sent culpable del que li ha passat i li vol demanar perdó. Com ella està molt malament. El primer encontre és curt. A la seva primera probada de veritat ella li diu:</span></p><p><span style="font-size: medium;">"En pocas horas he envejecido por lo menos diez años. No te impacientes. Tienes que dejarme hablar hasta que acabe. - Oirla resultaba a la vez grato y desgarrador ... Nunca seré una mujer como las demás, nunca seré tu mujer ... Hay un tipo de vida que ya no existirá para mí ... Tú continuarás llevando una vida normal. Haremos lo que podamos para que eso resulte fácil."</span></p><p><span style="font-size: medium;">Per unes raons que no és oportú explicar aquí. El policia oficial posa el marit davant del violador i aleshores "Su puño derecho se desplazó unos centímetros i el violador, que lo había notado, alzó bruscamente los dos brazos amarrados por las esposas y lanzó una mirada amedrentada a sus guardianes, como pidiéndoles ayuda ... El marido de la víctima lo miró un largo rato, como si se hubiera impuesto hacerlo porque le parecía imprescindible antes de intentar su nueva vida con Nancy."</span></p><p><span style="font-size: medium;">Ara, 2023, que les notícies ja fa uns anys que van plenes de violacions i de viulència masclista crida l'atenció la gran sensibilitat envers la violació que va demostra tenir el 1953. Una època en la que sembla que no passava res de tot això, però crec que passava tant o més que ara perquè el masclisme estava protegit, és a dir, s'amagava i, per tant, no existia.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Una lectura molt interessant tant com des del punt de vista de la novel.la negra com la del masclisme que segueix viu. </span></p><p></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-346381409096364312023-03-30T22:20:00.005+02:002023-03-30T22:20:56.200+02:00BETWEEN THE ACTS by Virginia Woolf, 1941 / ENTRE ELS ACTES, traducció de Marta Pera Cucurell, Editorial Llom dos colors, 3 (2022)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzUyiCg9A3tJin18tcheAaVbRI2eDXly_o-wkMjfYGdd7FBZLF72prxJ1OnXy4MvTbcPt_v84ncKMWgn_4aE3NTRgXUOGq5ros33ggU8HrGKrzFZVzjjL-TJ1KLYYDZHmUKDI4HNXsq0nEnNAgLtBgRBFOpYsvZDz5wn6sJbCoiaiOmYixqQg/s2857/DSC_8365.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2857" data-original-width="1742" height="651" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzUyiCg9A3tJin18tcheAaVbRI2eDXly_o-wkMjfYGdd7FBZLF72prxJ1OnXy4MvTbcPt_v84ncKMWgn_4aE3NTRgXUOGq5ros33ggU8HrGKrzFZVzjjL-TJ1KLYYDZHmUKDI4HNXsq0nEnNAgLtBgRBFOpYsvZDz5wn6sJbCoiaiOmYixqQg/w397-h651/DSC_8365.jpeg" width="397" /></a></div><p><br /></p>"Virginia Woolf escriu als diaris que <span style="font-family: verdana;">Entre els actes </span>és la seva obra més ambiciosa. L'escriptura l'embriagava i li feia oblida els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel.la. Quatre mesos després d'acabar-la, s'ompliria les butxaques de pedres i s'enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse."<p></p><p>És una novel.la molt curiosa, plena d'ironia i de sentit de l'humor, com de costum ho mostraré amb una citacions.</p><p>El llibre va d'una funció de teatre que es faca cada estiu en un poble, en un entorn, rural, i intervenen la gen del poble, les classes altes i el beneit del poble.</p><p>"El nois volien els primers papers, les noies els vestits més vistosos."</p><p>"I llavors es va girar aire i totes les cortines de mussolina es van posar a onejar cap a fora, com si una dea majestuosa, alçant-se del tron entre el seu seguici, hagués fet flamenjar tota la seva vestimenta de color d'ambre, i els altres déu, en veure-la, en veure-la alçar-se i marxar, haguessin esclafit a riure, i les rialles la mantinguessin flotant".</p><p>"No pot veure els caramells d'una candela sense pensar que és el seu cor que es fon, ni esmocar un ble sense recitar tot el santoral del calendari de Cupido..."</p><p>"LADY H.L. (mirant-lo amb coqueteria): Esteu lloant la meva perruquera, senyor, o les meves arrecades (sacseja el cap).</p><p>SIR S.C. (a part): Fa més dringadissa que una burra de fira! Va més empolistrada que un arbre de primer de Maig. (En veu alta) A la vostra disposició, senyora meva)."</p><p><br /></p><p> </p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-57284354747432778402023-03-18T23:14:00.005+01:002023-03-18T23:14:53.626+01:00CONTES ESTRANYS DEL PAVELLÓ DELS LLEURES, de Pu Songling, 160 pàgs., Editorial: Quaderns Crema, 2001. Traducció de Manel Ollé i Chün Chin.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTfTPSdA0D2_QbxPNVOJj23t7RXJlkKXvfqg1vaSqmwVjO7KenVr8ScrtNyLkDn7pGxQhMSW_dG3zqId7bzLrgKZt8oGm6dAhu2SGjy7UgP-thnvLjXh75py9e0MlI3L2CI_uR4-852BsyiZR0gYhJF_hF-QX99KBhWnKyac5EGLHV4YFTNMY/s4972/4EA7D99B-B7C6-402B-B327-EF094076EF1A.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4972" data-original-width="3138" height="780" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTfTPSdA0D2_QbxPNVOJj23t7RXJlkKXvfqg1vaSqmwVjO7KenVr8ScrtNyLkDn7pGxQhMSW_dG3zqId7bzLrgKZt8oGm6dAhu2SGjy7UgP-thnvLjXh75py9e0MlI3L2CI_uR4-852BsyiZR0gYhJF_hF-QX99KBhWnKyac5EGLHV4YFTNMY/w493-h780/4EA7D99B-B7C6-402B-B327-EF094076EF1A.jpeg" width="493" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-size: large;"><b>Per a tots els que són seguidors de l'escriptor hispanoamericà Jorge Luis Borges haurien de saber que en la seva col.lecció de lectures fantàstiques "La biblioteca de babel" hi diu que aquest llibre de contes ocupa a la Xina una posició similar a la que ocupen "Les mil i una nits". Els contes de Pu Songlin reflecteixen un imaginari dens i prolix on la presència dels esperits damnats, de sortilegis, de seductors...</b></span></p><p><span style="font-size: large;">La meva impressió sobre aquesta lecturas, que és inevitable comparar-la amb l'esmentat llibre d'Orient té un contingut més humà. Evidentment que hi ha humanitat, però intervenen molts montres que són imbatibles pels humans, mentre que en els contes de l'Extrem Orient no hi ha cap monstres, el que sí hi ha són esperits, però aquests esperits són ànimes, com a molt amb pena, que entren i surten.</span></p><p><span style="font-size: large;">El llenguatge xinès que ens resulta dur a la oïda perquè no l'entenem, però que és molt florit, per exemple, "Havia descobert que un dels mercaders tenia una filla més bella que les flors del cirerer".</span></p><p><span style="font-size: large;">"Un dia es va presentar molt excitada i li va parlar d'una noia que posseïa la bellesa de la lluna plena". </span></p><p><span style="font-size: large;">Una manera de definir la dona i l'home: "Tu ets el llunyà home errant i jo la solitària esposa a la llar".</span></p><p><span style="font-size: large;">"Així que va posar els peus a terra, es va anar engrandin fins a adquirir la mida d'una persona. Era molt estilitzada, tenia el coll finíssim i ballava amb molta gràcia la dansa dels vels de l'arc iris, mentre entonava una cançó: <i>Ja heu arribat tots a casa, immortals de les muntanyes, ¿Em deixeu tota sola al palau de la lluna?"</i></span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-13594921213882995152023-03-08T21:25:00.001+01:002023-03-12T11:21:50.715+01:00MATAR EL MARIT, de Li Ang, pàg. 236, Ed. Males Herbes, 2021. Traducció de Mireia Vargas Urpí. Pròleg de Manel Ollé.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggu1DraHO9D2Ail7LNsguI6ifl8Jv2jSUn4VtLj9oiOeO1p-zZuHMsyR3kPdlr1SgZJDnjiGsCYLKPfuKTq38R0u6lDEEY21gvVMQyhXKrF42UunNIQViA4UTpLGdQ71ZSaSw1DlZGedHgtMUsMrCeEL9IKNroxkYZzohRpmchRKkpQmsd4-E/s4972/Arxiu%20escanejat%205.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4972" data-original-width="3073" height="667" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggu1DraHO9D2Ail7LNsguI6ifl8Jv2jSUn4VtLj9oiOeO1p-zZuHMsyR3kPdlr1SgZJDnjiGsCYLKPfuKTq38R0u6lDEEY21gvVMQyhXKrF42UunNIQViA4UTpLGdQ71ZSaSw1DlZGedHgtMUsMrCeEL9IKNroxkYZzohRpmchRKkpQmsd4-E/w413-h667/Arxiu%20escanejat%205.jpeg" width="413" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Si el títol és potent, em vaig decidir per la compra perquè té un pròleg de l'amic Manel Ollé, que és tot una garantia i no m'ha decebut. El text és al.legat contra el masclisme.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Posaré un exemple curt, que és prou com evidència del maltracte del marit: "-Que t'has mort o què, que no em portes ni vi?"</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">El més interessant del llibre és, però, el masclisme de les dones perquè per una raó o una altra la tenen jurada a Lin Shi, la dona que acabarà matan el seu marit.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Les dones del poble estan reunides i ocupades en una sola cosa, criticar a Lin Shi. Com pitjor, millor.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Per altra banda Lin Shi les estava escoltant des de fora del carrer, per tant, no sempre copsava qui ha dit què.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">"I això no ho sabeu -Lin Shi va distingir que qui ara parlava era Wangshi.- La meva cunyada m'ha explicat que quan encara no s'havia casat solia asseure's a la porta per mirar els homes, i que llavors es va aficionar a mirar-los les parts... va dir amb una rialleta".</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Cal dir que després de la novel.la de la pàgina 273 a la 281 hi la petita història de l'assassinat al marit </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Nota informativa que es troba a Internet:</span></p><ul style="caret-color: rgb(77, 81, 86); color: #4d5156; list-style: outside none; margin: 0px; padding: 0px;"><li class="va-top ov-h" style="margin: 0px 0px 4px; overflow: hidden; padding: 0px; vertical-align: top; zoom: 1;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Matar el marit s’inspira en una notícia apareguda en un llibre de cròniques del vell Xangai, el 1955, que recull un assassinat que hi havia ocorregut als anys trenta: una dona mata l’home –de professió, escorxador– amb el ganivet que ell feia servir per matar els porcs perquè no aguantava més com la maltractava.</span></li></ul><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-49731758480213331252023-02-26T19:24:00.001+01:002023-02-26T19:32:44.724+01:00LES MIL I UNA NITS, Títol original: Alf laila walaila. Antologia. Traducció: Margarida Castells Criballés. Editorial Karwán. 565 pàgines<p> </p><p><span style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: x-large;"><br />Els meus elogis per aquest llibre no són més llargs que aquesta obra publicada per primera vegada l'any 1324 al Caire amb el títol "Llibre de les mil i una nits". He de confessar a més a més que la lectura abans feia respecte perquè la gran majoria de les vegades les lectures dels llibres antics, només que siguin del segle XIX, són feixugues i cal fer un esforç per seguir la lectura. Això no passa i l'explicació la trobem en la presentació: "Amb aquest volum la llengua catalana s'incorpora al moviment de noves traduccions del gran clàssic que s'està produint en altres al segle XXI." Resumin: un text molt antic (1324) que es llegeix amb el català d'ara.</span></p><p><span style="font-family: Helvetica Neue; font-size: large;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEOC77ki5I99oekctwI2sDndmLRhpUAKl70AWft1BsPDCpUUgywPOlwj-eNFo6jqX42vh5gvhJ8WaorEr5i7cnfL9pi4hTTDhtTHQon2_k4BlcdixBFdT8Gm9T0hqTxEU_GdVev-ZO0lfoE-vyfg_ZeGb6dCfs1aIabYxoa6FARlsbLsLQTao/s4019/_DSC7671.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4019" data-original-width="2656" height="818" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEOC77ki5I99oekctwI2sDndmLRhpUAKl70AWft1BsPDCpUUgywPOlwj-eNFo6jqX42vh5gvhJ8WaorEr5i7cnfL9pi4hTTDhtTHQon2_k4BlcdixBFdT8Gm9T0hqTxEU_GdVev-ZO0lfoE-vyfg_ZeGb6dCfs1aIabYxoa6FARlsbLsLQTao/w540-h818/_DSC7671.jpeg" width="540" /></a></div><p></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><b><span style="font-size: x-large;">Citacions:</span></b></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><b>El camàlic, les noies i els rodamons</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">"En sortir de l'aigua, es va llençar a la falda del camàlic, va assenuyalar amb l'índex la vulva amb i va preguntar al noi:</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">- Saps com es diu això, guapo?</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">- Cony!</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">- Apa! Quina paraulota! No et fa vergonya?</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">- Vull dir...xona!</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: x-large;"><b>"Hind fita d'Annuman i Hajaig</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">"De bona soca és na Hind (ella), potra de raça,</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">euga de pura sang, per un ruc muntada. </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Si pareix un cavall, seu serà el miracle.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Si pareix un mul, serà culpa de l'ase".</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><b>La jaia atractiva</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">-Senyora, si us tenyíssiu els cabells de negre, tingueu per segur que ningú no endevinaria la vostra edat. Sou més guapa que moltes dones joves, no ho dubteu. Es pots saber per què no us tenyiu?</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Ella va aixecar el cap, em va clavar la mirada i, desimbolta va recitar</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">"Prou vaig tenyir el que tenyeix el temps,</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">mes el tint del temps fou més persistent.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Cues de vestits lluents vaig arrossegar</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">i per darrera o pel davant em van follar..."</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><b>Alí Xar i Maragdina</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">"Maragdina es va treure el turbant i, tan bon punt la va reconéixer, Alí se li llençà al damunt com un lleó sobre una ovella. Segur que qui tenia entre braços era la seva estimada esclava, li va enfonsar la verga a la beina i es va erigir en guardià d'aquella porta i imman d'aquell mihrab. Ella, devotament, anava fent totes les posicions de l'oració: inclinació, de genolls, prosternació, de genolls, amunt i avall, i sense deixar d'elevar sospirs, gemecs, i crits a tall de lloances."</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><b>Dalila la Gerneua</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">"Aquesta si que és bona; pregava a Déu que em concedís una núvia i ara em concedeix els tres dons del qui tot ho té: calés, cony i comerç".</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;"><b>Alguns finals tenen gràcia i com exemple, aquí en teniu un parell:</b></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"> </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">I els enamorats van viure junts i feliços fins que els va atrapar qui destrueix tot delit i separa definitivament els qui estan junts. </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: large;">El senyor i l'esclava li van fer bessamans i se'n van anar. Junts van viure feliços fins que els va separar la inexorable mort. Alabat sia l'Únic Immortal!</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 15px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 17px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><br /></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-size: 11px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 12px;"><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-44791737605808601772023-02-22T16:09:00.001+01:002023-02-22T16:09:33.172+01:00Les dues guerres mundials i el període d'entreguerres (1914-1945), de Josep Pich Mitjana (Col.lecció Perspectives)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigRpcNqu5tD4wVIoTH81Ubt-qz-8ce9QadCaM81GuRgDZDheJhIc2gpry0B-6GGL5qaxn29hlgj-8vVL19sTQLY8j-rmGtmSysSozxH56vOXg5WU-hdziFJTbpObOTOzas86mYW4nLEiCoSMAG1JFcSNYNV3gx49y1ARhixIlsO4WX8vIKhOM/s1906/IMG_0666.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1906" data-original-width="1464" height="649" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigRpcNqu5tD4wVIoTH81Ubt-qz-8ce9QadCaM81GuRgDZDheJhIc2gpry0B-6GGL5qaxn29hlgj-8vVL19sTQLY8j-rmGtmSysSozxH56vOXg5WU-hdziFJTbpObOTOzas86mYW4nLEiCoSMAG1JFcSNYNV3gx49y1ARhixIlsO4WX8vIKhOM/w499-h649/IMG_0666.jpeg" width="499" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-size: large;">Aquest llibre presentat en format d'espiral és indubtablement un gran llibre de prop de duescentes pàgines de lletra petita en unes pàgines que fa 30x22 cm. Aquest llibre el vaig adquirir per internet quan feia els estudis per a graduar-me (2014) en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Aleshores no el vaig llegir i l'he llegit ara perquè llegeixo només allò que entre en el camp de les Humanitats.</span></p><p><span style="font-size: large;">A primera vista pot semblar que Pic no és el veritable autor perquè és una obra plena de citacions, però mirat d'una manera més objectiva és evident que és una gran obra de història perquè si mirem el que han fet els historiadors famosos sobre el segle XX ens adonarem que han aprofundit en un tema concret. Posem per cas que hi ha historiadors que han aprofundit amb Stalin o Hitler, altres amb l'assalt de l'exèrcit a la redacció del Cu-cut.</span></p><p><span style="font-size: large;">Per descomptat que és un llibre molt recomanable a qui estigui interessat a tenir una visió àmplia del segle XX.</span></p><p><b><span style="font-size: large;">En tractar-se d'una edició digital, aquest llibre s'anirà ampliant a:</span><span style="font-size: x-large;"> </span></b></p><p><span style="font-size: x-large;"> <b>www.upf.edu/materials/fhuma/ebook</b></span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-35269240422130427312023-01-27T19:15:00.000+01:002023-02-22T16:11:07.663+01:00EL PELIGRO DE ESTAR CUERDA, de Rosa Montero, Editorial Seix Barral, 358 pàgines<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZfeezhWRq9ToWzAIvOfTHkm551wS2rvXBZpeg-kY8Dnbi5ne72nnbxDVe-OmvNoDYvmxr_QAk7r9hKuzcEhHPGxwBH952Uv1Pa86DQMC_GJvQs1rEjbYg0wdoJFebtLAGs9R6QFXWjGnbs0lsbRmM-jSrY01TTOcD1ZWeMlmFfYCljQlbQ8g/s5178/071DC244-9E2F-490B-A9DB-A024CEF20975.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="5178" data-original-width="3160" height="602" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZfeezhWRq9ToWzAIvOfTHkm551wS2rvXBZpeg-kY8Dnbi5ne72nnbxDVe-OmvNoDYvmxr_QAk7r9hKuzcEhHPGxwBH952Uv1Pa86DQMC_GJvQs1rEjbYg0wdoJFebtLAGs9R6QFXWjGnbs0lsbRmM-jSrY01TTOcD1ZWeMlmFfYCljQlbQ8g/w366-h602/071DC244-9E2F-490B-A9DB-A024CEF20975.jpeg" width="366" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-size: large;">Rosa Montero és indiscutiblement una de les escriptores d'Espanya o, de la llengua castellana. Escriu de meravella i sap arrodonir la seves frases. Si això ja és un mèrit encara ho és més la seva humilitat com artista i, alhora, com intel.lectual.</span></p><p><span style="font-size: large;">Ella demostra que els grans artistes, especialment, els de les lletres estan sonats. Quina és la manera de demostrar-ho? Molt senzill, que ella també ho és.</span></p><p><span style="font-size: large;">A partir d'aquí, si algú ha llegit el que acabo d'escriure, el que ha de fer és llegir el llibre.</span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-58904338067042435872022-12-30T16:50:00.009+01:002023-01-06T15:35:40.434+01:00ALTA SENSIBILITAT, de Isabel Palomeque, Edicions 62, 2010. Amb col.laboració de Mònica Garcia Massagué.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJ1D9Tu3-ljMyKWs9NDMQ0YV9kxPDMP9At8SyCAsPK1we-mD2sdRI54b9k1fRybrZL0xCsdK90Ae59f6WmzhRiXHsAufB07X-B08UPNcM2L9mSlZIDVyNM46xUQ945yWFGh8HvmtlNYUPkyzKQXavV1grPsJm5lrOj3Is6NRGOGolxzqS7pQ/s3075/DSC_7065.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3075" data-original-width="2023" height="563" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJ1D9Tu3-ljMyKWs9NDMQ0YV9kxPDMP9At8SyCAsPK1we-mD2sdRI54b9k1fRybrZL0xCsdK90Ae59f6WmzhRiXHsAufB07X-B08UPNcM2L9mSlZIDVyNM46xUQ945yWFGh8HvmtlNYUPkyzKQXavV1grPsJm5lrOj3Is6NRGOGolxzqS7pQ/w375-h563/DSC_7065.jpeg" width="375" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-size: medium;">Es tracta d'una autobiografia que comença quan la nit del divendres 28 de febrer de 2004, a la Isabel li va canviar completament la vida. Tan sols tenia vint-i-quatre anys i, com moltes altres joves, estava sopant amb uns altres amics. De sobte, els músculs se li van destensar, va intentar cridar i... ja no recorda res més. Va patir un ictus, un accident cerebral. Sis anys després, gràcies al seu esperit inconformista i lluitador i el seu afany per superar els contratemps i ser feliç, ha aconseguit a portar el timó de la seva vida.</span></p><p><span style="font-size: medium;">El llibre que acabo de llegir és molt emotiu perquè un no pot evitar identificar-se, sinó amb ella, sí amb els seus pares perquè la tenacitat de la Isabel es converteix amb la tenacitat dels seus pares. La mare fent de terapauta quan ell no hi és, mentre que el pare fent la gestió de carrer o de despatx, que vol dir el telèfon i el correu electrònic per a trobar el millor tracta, tècnic i humà, per la seva filla.</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-91188427906215671882022-12-24T22:19:00.006+01:002023-01-06T15:39:33.270+01:00RIPLEY EN PELIGRO, de Patricia Highsmith. Edit. Anagrama, 1992. 314 pàgs.<p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBjdpOjDtZT8SNfrCU6YxwPX5j6yUqcKHQKQp9KwBF4JD2sboAHIMSZNYJs7L_mUlwpOBLLXPqRwGCIxaJkf7QkPJWcytFtcXYeNExcxb7FGdSNErD9JgoPDra5UELgukulHm-2u5ScScxzYzwoaszQj7Yl4iGzXxr-eQ1jnUW3Hcd0a_1zc/s3056/DSC_7066.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3056" data-original-width="1923" height="449" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUBjdpOjDtZT8SNfrCU6YxwPX5j6yUqcKHQKQp9KwBF4JD2sboAHIMSZNYJs7L_mUlwpOBLLXPqRwGCIxaJkf7QkPJWcytFtcXYeNExcxb7FGdSNErD9JgoPDra5UELgukulHm-2u5ScScxzYzwoaszQj7Yl4iGzXxr-eQ1jnUW3Hcd0a_1zc/w282-h449/DSC_7066.jpeg" width="282" /></a></div><br /><p><br /></p><p><span style="font-size: medium;">Tom Ripley viu feliç amb la seva dona que és un encant, però Tom té un passat fosc amb més d'un crim. El se passat ja no està en mans de la policia, però hi ha algunes persones que se la tenen jurada. Aquesta felicitat es comença a complicar, de manera que la lectura es fa interessant i té un final que no és el que espera el lector i això és precisament el que dóna emoció al lector que se sent lligat amb el llibre fins a la carrera pàgina.</span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-87057165051604265222022-12-04T13:30:00.001+01:002022-12-05T22:44:26.969+01:00HISTORIA DE ROMA - El Imperio a través de los seres humanos que lo forjaron, de Indro Montanelli. Any 1959. 332 pàgines.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhukBeQlvCmMui-7sKgmP9gn4gJwx0t1vX4iaMQ9GeFhDrO_tWUpBKRZ6UlfhDnn9rbJ2Y2J_Dt1_0f8EGv5kfJ5dymsWcWUA-iKgDhwUaZZ_ETKbpez1K-QAhD-3jlZIZhNq6dkhfN1WdZ1bqvp-vgNvs5_Kwncuuf7TGA2Gj8LZiF1Hf4Ll8" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="3798" data-original-width="2419" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhukBeQlvCmMui-7sKgmP9gn4gJwx0t1vX4iaMQ9GeFhDrO_tWUpBKRZ6UlfhDnn9rbJ2Y2J_Dt1_0f8EGv5kfJ5dymsWcWUA-iKgDhwUaZZ_ETKbpez1K-QAhD-3jlZIZhNq6dkhfN1WdZ1bqvp-vgNvs5_Kwncuuf7TGA2Gj8LZiF1Hf4Ll8=w255-h400" width="255" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: "Helvetica Neue";">Com es pot veure més amunt aquest llibre ja és vell, de manera que l'autor va morir el 2001 amb 92 anys. L'autor tracta els emperadors romans com homes polítics i, per damunt de tot, ambiciosos. Vaja, com els d'avui i és que el periodista Montanelli coneixia molt bé la política del seu país, va ser fundador del diari </span><i style="font-family: "Helvetica Neue";">Il Giornale</i><span style="font-family: "Helvetica Neue";">. El 1977 les Brigades Roges el van ferir de bala. En els darrers anys va ser molt crític envers Berlusconi.</span></span><p></p>
<p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">El llibre en qüestió m'ha plagut molt perquè és una manera molt humana de tractar la història i molt humnana vol dir, molt realista. Al llarg del llibre tot sovint llegim que aquell va esdevenir emperador després de matar el seu predecessor. Diríem que aquesta manca d'humanitat és també humanitat, com està passan ara a Rússia, a la Xina i sempre als Estats Units. </span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;">Com exemple de la Roma de l'any 88 faig un citació del capítol dedicat a Sila.</span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><i>Sila se presentó al consulado de 88, no para hacer política, sino para tener el mando del ejército que se estaba aprontando Mitridates en la misma turbulenta provincia de Asia Menor, donde ya había combatido contra Ariobazarnes de Capadocia. Y ganó la causa sobre todo, de las munjeres. En efecto, se divorció, cubriéndola de regalos, de su tercera mujer, Clelia, para casarse con una cuarta: Cecilia Metela, viuda de Escauro e hija de Metelo "el Dálmata", pontífice máximo y principe, esto es, presidente del Senado. Por este parentesco, con una de sus más poderosas familias, la aristrocracia comenzó a ver en Sila a su propio Adalid. Y favoreció su elección, asignándole enseguida el codiciado mando.</i></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><i><br /></i></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><i>El tribuno Sulpicio Rufo trató de invalidar este nombramiento y propuso a la Asamblea transferirlo a Mario, quien, pese a sus setanta años, todavía solicitaba puestos, cargos y honores. Pero Sila no era un hombre dispuesto a renuncias. Corrió a Nola donde se estaba organizando el ejército. Y, en vez de embarcarlo a Asia Menor, lo condujo sobre Roma, donde Mario había improvisado otro para resistirle. Sila venció fácil y rápidamente, Mario huyó a África y Sulpicio fue muerto por un esclavo suyo. Sila expuso la cabeza decapitada en las rostras y recompensó al asesino libertándolo primero a cambio del servicio prestado y matándolo después a cambio de la traición cometida.</i></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><i><br /></i></span></p><p style="font-family: "Helvetica Neue"; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-size: medium;"><i>Después de esta primera restauración no hubo represalias, o fueron pocas. Con sus treinta y cinco mil hombres acampados en el Foro, Sila proclamó que en adelante ningún proyecto de ley podía ser presentado a la Asamblea sin el previo consenso del Senado y que el voto en los comicios tenía que ser dado por centurias, según la vieja constitución serviana.</i> Pàgines 138 i 139.</span></p><div><br /></div>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-63617746462517661042022-11-08T19:11:00.002+01:002022-11-08T19:11:43.590+01:00EN LA ORILLA, de Rafael Chirbes. Any 2013. 437 pàg.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1xDUATK5IYCx1h8junKCkgPgRvvntM_vQQOaVL2aOQsMTuXuGP38nWf2QcTr6Remjv2V2RSgK_9MZ2kEVfM7s8zDfmEJ5TVaCkzWGBfd5MWePOm6YkCBFueL_vR627DDyyt-YHc7rwVURuT9so0t9V9-sbbG4rdt0y-ubUvlN3D2ylN6V5o/s1578/0DFF4ED1-0C9D-4958-B779-96A508CEE8E4_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1578" data-original-width="975" height="621" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc1xDUATK5IYCx1h8junKCkgPgRvvntM_vQQOaVL2aOQsMTuXuGP38nWf2QcTr6Remjv2V2RSgK_9MZ2kEVfM7s8zDfmEJ5TVaCkzWGBfd5MWePOm6YkCBFueL_vR627DDyyt-YHc7rwVURuT9so0t9V9-sbbG4rdt0y-ubUvlN3D2ylN6V5o/w384-h621/0DFF4ED1-0C9D-4958-B779-96A508CEE8E4_1_201_a.jpeg" width="384" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-size: medium;">Ja fa anys vaig llegir del mateix autor CREMATORIO i he repetit perquè he tingut l'oportunitat i tinc el bon record de la seva lectura.</span></p><p><span style="font-size: medium;">L'autor era valencià, va morir el 2015. Com és lògic era un profund coneixedor de la societat valenciana, encara que més exactament del que podríem dir els baixos fons. Això no treu que també apareixen els rics perquè sense rics no hi hauria pobres. Encara que ara no hi ha, diuen rics i pobres, jo els veig i amb unes altres paraules Chirbes Eels tenia ben estudiats.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Es podria dir que en les seves obres, si més no aquestes dues que he llegit, visita el microcosmos d'uns i altres, però aquesta exposició que fa se li desprèn una anàlisi que val per a bona part del món. Aquest és precisament el mèrit de la bona literatura.</span></p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-87297745503091808092022-10-06T19:59:00.004+02:002022-10-06T19:59:35.844+02:00SOCIOLOGÍA DE LAS TENDENCIAS, de Guillaume Erner. 2014, (124 pgs.)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKeltvnuyvGSQ3TM3W3DrqPk8gev-ELDvoHmAbOQpuxHm5r_LqQpwpmUT1tB8p9IUmTVSDtd1tc0Ynp0QNyBQEC4Jn3V_rgALxgetKu8csY2H09lvz6m5Okp7gHshaHBtzOO1vsSmL4AdH45MEzE1e2T13n-kB6L0JsqQgpEzn0po7Ao6Xf_8/s3418/C36E7880-4B16-40BC-9782-DFB77FCE2362_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3418" data-original-width="2233" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKeltvnuyvGSQ3TM3W3DrqPk8gev-ELDvoHmAbOQpuxHm5r_LqQpwpmUT1tB8p9IUmTVSDtd1tc0Ynp0QNyBQEC4Jn3V_rgALxgetKu8csY2H09lvz6m5Okp7gHshaHBtzOO1vsSmL4AdH45MEzE1e2T13n-kB6L0JsqQgpEzn0po7Ao6Xf_8/w418-h640/C36E7880-4B16-40BC-9782-DFB77FCE2362_1_201_a.jpeg" width="418" /></a></div><br /><p></p><p>Fa uns anys </p><p>vaig llegir aquest llibre. I ara hi he tornat a llegir-lo, és un treball interessantísisim.</p><p>Com el tema de les tendències ens porta ràpidament al de les modes que millor "El experto, en este caso, es Coco Chanel que decía: "La moda es aquelll que pasa de moda". pg.13</p><p>"Por ejemplo, el hecho de sumarse a la moda "bio" supone la voluntad de militar, en distintos grados, a favor del medioambiente",. pg. 23</p><p>"en una época en que la vivienda es cara, las familias prefieren vivir más alejadas antes que disminuir la superficie de su hogar". pg. 28</p><p>"Las tendencias nacieron con la modernidad, son la consecuencia de los grandes cambios observados desde finales del siglo XVIII en los ámbitos económico, tecnológico y sociológico". pg. 34</p><p>"Las tendencias constituyen una solución para nuestra época; por ello, la sociedad burguesa de los años cincuenta, escribe Daniel Bell, suprimió la oposición clásica entre cultura de masas y cultura de élite, y la substituyó por la distinción entre lo que está de moda y lo que está pasado de moda". pg. 35</p><p>"Como consecuencia de las mutaciones socioeconómicas en curso, aparece el tiempo libre, ese tiempo disponible para ser gastado. Un puñado de privilegiados, cada año más numeroso, disponen de ocio."p.37.</p><p><i>"Jardin des modes</i>, revista creada en 1922 por Lucien Vogel, simboliza el papel de la prensa en la democratización de las tendencias. En las páginas de esta publicación, se encontraba lo que dio identidad a la "premsa femenina" naciente: una mezcla inédita de patrones de costura y recetas de cocina destinada a cumplir dos funciones, vestir a la mujer y alimentar a la familia." pg.39 </p><p>"La existencia de una <i>cultura joven</i> contribuye a atenuar las diferencias sociales que existen entre ellos. pg.41</p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-4335178576796412242022-10-02T20:31:00.002+02:002022-10-02T20:31:18.257+02:00LA NOVELA DE LA MOMIA, de Théophile Gautier. (156 pàgs.)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Nc9jERKk4Rmnw5r5mXhPpmwO4DAK9vSUeDLtYMZs2bZxSEMdz8i8Ks3wauvw4O66dc2NM0Eb-1Y8_439Y_w8APb1IHUa3kPjvDtM5AyoNB3sjCo40exU3cKJzmuvDQ8Ygau-6LDvd8Suqg58Rq4SRDMdt8CZ71402rjGXXm54a5GvLyEdHA/s3024/D28D1397-16B2-44B9-B30D-0C66076D3622_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="1916" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Nc9jERKk4Rmnw5r5mXhPpmwO4DAK9vSUeDLtYMZs2bZxSEMdz8i8Ks3wauvw4O66dc2NM0Eb-1Y8_439Y_w8APb1IHUa3kPjvDtM5AyoNB3sjCo40exU3cKJzmuvDQ8Ygau-6LDvd8Suqg58Rq4SRDMdt8CZ71402rjGXXm54a5GvLyEdHA/w406-h640/D28D1397-16B2-44B9-B30D-0C66076D3622_1_201_a.jpeg" width="406" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p><p>Molt interessant aquest llibre per a fer-se una idea de l'Egipte de l'antiguitat. És per això que em permeto transcriure aquí alguns passatges.</p><p><span style="font-size: medium;">"Bajo la cabeza de la momia se había colocado un rico espejo de metal bruñido, como si hubiesen querido proporcionar al alma de la difunta el medio de contemplar el espectro de su belleza." pg. 32</span></p><p><span style="font-size: medium;">"Junto a Tahoser, tal es el nombre de la joven egipcia, había arrodillada, con una pierna replegada bajo el muslo y la otra formando ángulo obtuso, en esa actitud que los pintores gustan reproducir en las paredes de los hipogeos." pg. 44</span></p><p><span style="font-size: medium;">"-Sí, es verdad, los dioses delas zonas superiores me han tratado favorablemente, pero ¿qué importan las cosas que se poseen si no se tiene la única que se desea? Un deseo no satisfecho vuelve al rico en su palacio dorado y pintado de colores vivos, en medio de sus montones de trigo, de esencias y materias preciosas, tan pobre como el más miserable..." pg. 48</span></p><p><span style="font-size: medium;">"El amor no es el mismo en las cálidas regiones a las que abrasa un viento de fuego que en las orillas hiperbóreas en las que la serenidad baja del cielo con las escarchas; no es sangre, sino llama lo que circula por las venas: de modo que Tanhoser languidecía y defallecía, aunque respirase perfumes, se rodease de flores y bebiese los brebajes que hacen olvidar. La música la aburría..." p. 81.</span></p><p><span style="font-size: medium;">"Tanhoser acababa de salir del baño, y los aceites aromáticos con lo que la habían frotado hacían aún más suave la mullida y fina pulpa de su piel. Su carne adoptaba transparencias de ágata y la luz parecía atravesarla; era de una belleza sobrehumana, y, cuando clavó en el metal bruñido del espejo sus ojos realzados con antimonio, no pudo evitar sonreir ante su propia imagen. Una amplia túnica de gasa envolvía su hermoso cuerpo sin ocultarlo, y como único adorno llevaba un collar formado por corazones de lapislázuli, coronados por cruces y colgados de un hilo de cuentas de oro. p. 138</span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p><br /></p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-86217283562125659552022-09-19T21:49:00.000+02:002022-09-19T21:49:02.435+02:00CUESTIÓN DE FE, de Donna Leon.<p> </p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzkE4wZssZUCGm0_iy8cugbfiUOHAasAf0P2i2eu_yZZfPBmmBPjXbGzxFlPaxQ_u1SO-IjMC8F13d82KAEFK5vp3X1DcZzD-O6UjWAN9uPGzXr0D_djqz_tJWLVOvoPorHfDFQ1aqxT-GWCffQ56e__EzSbP5XquRTklSlsXy8C-q6xfSNr0/s3875/02A58BC2-C488-47E4-ABD2-EF865E0D4523_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3875" data-original-width="2207" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzkE4wZssZUCGm0_iy8cugbfiUOHAasAf0P2i2eu_yZZfPBmmBPjXbGzxFlPaxQ_u1SO-IjMC8F13d82KAEFK5vp3X1DcZzD-O6UjWAN9uPGzXr0D_djqz_tJWLVOvoPorHfDFQ1aqxT-GWCffQ56e__EzSbP5XquRTklSlsXy8C-q6xfSNr0/w363-h640/02A58BC2-C488-47E4-ABD2-EF865E0D4523_1_201_a.jpeg" width="363" /></a></div><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: medium;"><span>Aquest és el primer llibre que llegeixo d'aquesta afamada autora de la novel.la negra. Admeto que no he estat mai un lector d'aquest tipus de novel.la. Certament fa dècades vaig llegir "Murder on the Orient Express" d'Agatha Christie </span><span style="background-color: white; font-family: "Linux Libertine", Georgia, Times, serif;">i una altra que no recordo, tot i que en els seus temps encara no es deia novel.la negra. És evident que els fundadors de la novel.la negra són </span><span>Agatha Christie i Arthur Conan Doyle. D'aquest darrer vaig llegir-li "</span><i style="caret-color: rgb(32, 33, 34); color: #202122; font-family: sans-serif;">The Hound of the Baskervilles", però aleshores no se'n deia "novel.la negra". Ara es diu que es pot considerar Edgar Allan Poe va ser-ne el pioner amb "Els crims</i><span style="font-family: "Calibri Light,Italic";"> del carrer Morgue</span><span style="font-family: Calibri Light;">". Resumint: si vaig llegir novel.la negra no em vaig adonar.</span></span></p><p><span style="font-family: Calibri Light;">He disfrutat força amb la lectura d'aquest llibre fins arribar al punt que durant els dies que el vaig estar llegint, sobretot els darrers, no em venia de gust fer una altra cosa, tenia ganes d'arribar al final. Un final que per cert, crec que s'aparta de la norma, però per això llegim.</span></p><p><span style="font-family: Calibri Light;"><br /></span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-83444105987563857622022-09-04T17:41:00.003+02:002022-09-04T17:41:37.006+02:00L'AGULLA DAURADA, de Montserrat Roig. (233 pàgines)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaqi1UL1pEQgPacO1eq72cYIYWGg8HL6GUNUk4MzpOr8BXKK00n-r2FW2n8wvXXWMG5F9koKo7A4FzIpDYGv5LBgZiKiRxlHmoGt6G8XMiKnsD7xDbzHLLwLQQe6tkeWpsqnvdE3hos-CG3wTx9tcKLShiBxqWAX04g-7Gv2CKBlI60FXz6Jk/s1567/4E4CCCDC-C9D7-4F62-B0C7-9A6E0C16E688.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1567" data-original-width="979" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaqi1UL1pEQgPacO1eq72cYIYWGg8HL6GUNUk4MzpOr8BXKK00n-r2FW2n8wvXXWMG5F9koKo7A4FzIpDYGv5LBgZiKiRxlHmoGt6G8XMiKnsD7xDbzHLLwLQQe6tkeWpsqnvdE3hos-CG3wTx9tcKLShiBxqWAX04g-7Gv2CKBlI60FXz6Jk/w400-h640/4E4CCCDC-C9D7-4F62-B0C7-9A6E0C16E688.jpeg" width="400" /></a></div><p><br /></p><p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><span style="font-size: medium;">Una vegada, per un azar vaig tenir a prop a la Montserrat Roig, va ser el juny del 1976, al Palau Blaugrana, va ser el primer míting democràtic a Catalunya <span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "Times New Roman", serif;">des de l’acabament de la Guerra Civil espanyola (1939). Aquell acte, convocat sota el lema “Guanyem la llibertat” i que va reunir 10.000 assistents, malgrat que havia estat promogut pels socialistes formalment era clandestí. Montserrat Roig era aleshores militant del PSUC i, per tant, la seva presència responia, com la de tants altres, "Puix parla català, vejam què diu."</span></span></p><p><span style="font-size: medium;">No li havia llegit res, fora d'algún article a la premsa, però com esquerrana li tenia simpatia. Al principi de la lectura L'AGULLA DAURADA em va caure antipàtica perquè a les primeres pàgines vaig llegir tres vegades "em delia per fumar una altra vegada una cigarreta de Winston". M'empipa que es faci propaganda d'un producte americà que mata. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Tanmateix el centre del llibre no és que fumava, sinó que ens explica meravellosament molts aspectes de la vida russa. Per exemple, aquí a Catalunya, l'Estat espanyol i molts espanyols voldrien que s'ensenyés menys català i més "castellano" perquè ens volen espanyolitzar, és a dir, que no siguem tant catalans. Al nord de Rússia, en una zona que en la que arriben als 60 graus sota zero hi ha la cultura txuktxi. Aquesta cultura és respectada per la URSS i per la UNESCO. Quedi clar que el llibre de Montserrat Roig es va editar el 1985, per tant, el que dic és una veritat que podria haver-se alterat amb el pas del temps. Desconec, per tant, la situació actual del poble txuktxi.</span></p><p><span style="font-size: medium;">El tema principal del llibre és el patiment del poble de Leningrado a partir de quan els "nazis ataquessin per sorpresa l'URSS la matinada del 21 i 22 de juny de 1941." A partir d'aquí el llibre deixa de ser una cosa agradable i està farcit de passatges que fan plorar. Aquí tenim un trist exemple d'un home que es va voler ser simpàtic, però després es va maleir ell mateix:</span></p><p><span style="font-size: medium;">"Un dia de finals de gener de 1942, l'escriptor Nikolai Txukovski es topà amb la Bergggolts a la Perspectiva Nevski. Aquesta duia un mocador que li cobria el cap i les espatlles i tenia el rostre blavis de gebre. Feia molt de temps que Txukovski no la veia ien quedà impressionat. Va voler fer un comentari poca-solta: Tens molt bon aspecte, Oletxka. Ella arrosegava un trineu buit. --Vinc del cementiri -li va respondre-. Acabo de deixar allí el meu marit."</span></p><p><span style="font-size: medium;">Perdre la cartilla del raccionament era la garantia de morir de fam...</span></p><p><span style="font-size: medium;">"El silenci i el pa eren els signes externs de la pau"</span></p><p><span style="font-size: medium;">Els alemanys podrien haver destruït totalment Leningrado en un parell de dies, però aquest no era l'objectiu, es tractava d'humiliar al poble rus i, per tant, van tancar la ciutat amb canons i bombes per a que no entré menjar i morissin tots de fam.</span></p><p><span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times, "Times New Roman", serif; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p></blockquote><p><br /></p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-85818628426988626342022-08-28T19:00:00.001+02:002022-08-28T19:00:16.771+02:00FORA DEL MÓN, de Graham Swift. (237 pàgs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG3XjhJBFR29OSCi8JyoYjM1pawNp73y12APz2MgwzeWDsw3Mnu1XbGqLND7Y2U6b8YGkJcXttoWF4IO65m4F6Vw-ZFxgTyjqubkK7s9_mdmKZgsZFQoeZGnMHNmLkrGLvtDiUpIQDKzYiXKQ1yw23cNCAk8f1ygN0erxckviCEVopCk58IfA/s2812/B4AE6296-A911-41D5-8D43-41F8DE482615_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2812" data-original-width="1794" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG3XjhJBFR29OSCi8JyoYjM1pawNp73y12APz2MgwzeWDsw3Mnu1XbGqLND7Y2U6b8YGkJcXttoWF4IO65m4F6Vw-ZFxgTyjqubkK7s9_mdmKZgsZFQoeZGnMHNmLkrGLvtDiUpIQDKzYiXKQ1yw23cNCAk8f1ygN0erxckviCEVopCk58IfA/w255-h400/B4AE6296-A911-41D5-8D43-41F8DE482615_1_201_a.jpeg" width="255" /></a></div><br /> <p></p><p><span style="font-size: medium;">M'ha agradat molt la seva lectura i a més té un plantejament curiós. Cada capítol té un protagonista i aquest dialoga amb un sol personatge que en un altre capítol pot ser el personatge, de manera que la majoria, no tots, són diverses vegades el personatge. A més a més la majoria són de la mateixa família. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Penso que els lectors els pot agrada un personatge més que d'altres. Una de les reflexions d'un personatge que m'ha semblat molt bona és la que segueix:</span></p><p><span style="font-size: medium;">"La gent bjusca motius, raons (i al capdavall s'empesquen el complex d'Èdip , explkicacions que aclareixen les coses. No importa la causa si l'efecte falla, no importa si l'efecte si se'n pot desacreditar la causa. Una qüestió personal, sabeu? Una qüestió de psicologia. Ell era un cas petit. De manera que no cal que us prengueu seriosament aquests macabres records que us ha portat de contrades llunyanes.</span></p><p><span style="font-size: medium;">Només un observador! Només un ull darrera d'un joc de lents. Heu sentit mai la histyòria d'aquell científic amb bata blanca. (O, diguem d'aquell observador imparcial, o millor encara, d'aquell fotògraf?) Tornava de tant en tant i deia: "Ara, per fi estic en estat d'ensenyar-vos com és el món en realiotat". Molt impressionant, molt convincent. Fins que algú li va replicar: "Espera un moment. El fet que tu siguis allà mirant com canvia el món no l'afecta de cap manera. Si pretens ensenya-vos com són les coses, potser hauries de començar per tu mateix."</span></p><p><span style="font-size: medium;">Animo a la lectura aquest llibre i, per si de cas, la pistola de la portada no té res a veure amb l'argument. No ni ha cap crim. En tot cas té un sentit simbòlic.</span></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-79505852910878823542022-08-16T20:04:00.003+02:002022-08-16T20:04:38.697+02:00EL DÍA DE LA INDEPENDENCIA, de Richard Ford, (564 pàgines)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisIC7kRdoUGb3b16yzxiwbcqVVcY-CClfqFu6yNYAF4PxTp6A6TR0tzwudQsPZrH0NCx48tOBSYaHP4vyTcd4gRoDJw5OnBZuiFyo1KoozQuUAzG1s43HJvPA7bOtZDvk4RohlRmEOG7kjVrqoJpqVCTokyUMIYHvzJb8Hw6JX5KWXLk8aigY/s2287/DFA38645-C010-4A27-B302-7B93107581F8_1_201_a.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2287" data-original-width="1541" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisIC7kRdoUGb3b16yzxiwbcqVVcY-CClfqFu6yNYAF4PxTp6A6TR0tzwudQsPZrH0NCx48tOBSYaHP4vyTcd4gRoDJw5OnBZuiFyo1KoozQuUAzG1s43HJvPA7bOtZDvk4RohlRmEOG7kjVrqoJpqVCTokyUMIYHvzJb8Hw6JX5KWXLk8aigY/w432-h640/DFA38645-C010-4A27-B302-7B93107581F8_1_201_a.jpeg" width="432" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">En </span><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt; font-style: italic;">El Día de la Independencia, </span><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Richard Ford recupera a Frank Bascombe, protagonista de </span><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt; font-style: italic;">El periodista deportivo. </span><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Es el verano de 1988, Frank sigue viviendo en Haddam, Nueva Jersey, pero ahora se dedica al negocio inmobiliario y, tras el divorcio, mantiene una relación sentimental con otra mujer, Sally.</span></p><div class="page" title="Page 2"><div class="layoutArea"><div class="column"><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Mientras busca una casa para unos insoportables clientes, Frank aguarda ilusionado la llegada del fin de semana del 4 de julio, Día de la Independencia, que va a pasar en compañía de Paul, su conflictivo hijo adolescente.</span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Ford retoma a su antihéroe y lo lanza a una nueva aventura cotidiana, en la que se entremezclan desolación, melancolía, humor y esperanza. Gerardo Vizueta. </span><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">El narrador-protagonista té una constant preocupació pel civisme com exemple li llegim: "Hace varios días que no han recogido la basura, y un número llamativo de vehículos abandonados o saqueados invade los laterales de la calle".</span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Sobre el 4 de juliol o dia de la independència escriu "había colgados de las farolas y los cables, semáforos y parquímetros, como para proclamar que hay un modo de hacer las cosas bien, y es éste. Carteles en todas las esquinas anuncian "Un gran desfile de famosos" para el lunes con "estrellas de música country", y todos los visitantes que recorren las aceras parecen contentos de estar aquí."</span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;">Un dels aspectes més sorprenents de la cultura made in USA és la seva passió per l'esport. És evident que a Catalunya al voltant del Barça veiem també una passió que sorprèn, però res a veure amb els EUA. Quan jo era nen i noi el gran ídol del Barça va ser Kubala, tamateix avui dia no hi ha cap rastre de caràcter institucional mentre "Trato de recordar a quién consagrarán el mes que viene, pero no se me ocurre otro hombre de jugador de beisbol que el de Babe Ruth".</span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: medium;">És un llibre molt recomanable perquè, entre altres qualitats, és una visió des de dintre dels Estats Units.</span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;"><br /></span></p><div><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;"><br /></span></div><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;"><br /></span></p><p><br /></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;"><br /></span></p><p><span style="font-family: LiberationSans; font-size: 14pt;"><br /></span></p><p><br /></p></div></div></div>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-13715704.post-88448413953231932702022-08-01T13:34:00.008+02:002022-09-07T00:07:52.804+02:00LIBRO DE HORAS, de Nélida Piñón. (166 págs.)<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwVcCZ9rjBLhFA5Zb3dPUZkCuoLg6ccOV8DvSDBkJnqQqhXqIjx3dyvjOb1vw2LsnWKwaJNPbr5DHmQ2anWQ3kReT52bT3Ze15LXuNwoRquyFmkufh1FcONR-wHxipkFw_0VLTmk22DFqUVJXYHaQ_7w2Ocym6TaqQ8mxm3l2lgq2xRludV4Y/s3369/4ED01E78-7FED-405B-AACF-09AFC36F4D66_1_201_a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3369" data-original-width="2095" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwVcCZ9rjBLhFA5Zb3dPUZkCuoLg6ccOV8DvSDBkJnqQqhXqIjx3dyvjOb1vw2LsnWKwaJNPbr5DHmQ2anWQ3kReT52bT3Ze15LXuNwoRquyFmkufh1FcONR-wHxipkFw_0VLTmk22DFqUVJXYHaQ_7w2Ocym6TaqQ8mxm3l2lgq2xRludV4Y/w398-h640/4ED01E78-7FED-405B-AACF-09AFC36F4D66_1_201_a.jpeg" width="398" /></a></div><br /> <p></p><p><b>Nélida Piñón</b> (<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%ADo_de_Janeiro" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Río de Janeiro">Río de Janeiro</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/3_de_mayo" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="3 de mayo">3 de mayo</a> de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/1937" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="1937">1937</a>) es una escritora <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Espa%C3%B1a" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="España">hispano</a>-<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Brasil" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Brasil">brasileña</a>, nacida en Vila Isabel (<a class="mw-redirect" href="https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%ADo_de_Janeiro_(ciudad)" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Río de Janeiro (ciudad)">Río de Janeiro</a>), y miembro de la <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Academia_Brasile%C3%B1a_de_Letras" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Academia Brasileña de Letras">Academia Brasileña de Letras</a>. Su nombre es, como ella vio tardíamente, un <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Anagrama" style="background-image: none; color: #0b0080; text-decoration: none;" title="Anagrama">anagrama</a> del nombre de su abuelo Daniel, diligente y grato para ella.</p><p>WIKIPEDIA</p><p><br /></p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">No soy fuerte ni poderosa. Tampoco estoy en la flor de los veinte años.” Con estas rotundas palabras da comienzo el particular <i>Libro de horas</i> de la escritora brasileña Nélida Piñón. Con un estilo poético y embellecido, Piñón plasma en el libro algunas de sus más preciadas memorias. Los dilemas, preocupaciones y anhelos de la autora se dan cita en la obra en forma de desordenadas reflexiones sobre la vida, los afectos, el paso del tiempo o los viajes. Símiles y metáforas se convierten en figuras clave de un lenguaje que inspira quietud, profundidad, transcendencia, desasosiego en ocasiones. La reflexión sobre el mismo lenguaje también está presente: “El diccionario es una cornucopia”, afirma Piñón. </p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22px;"><br /></p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Lorena Valera, EL IMPARCIAL, 8 diciembre 2013</p><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">El LIBRO DE LAS HORAS es un sabio relato con dos ingredientes que se combinan muy bien. La memoria y su conocimiento de la literatura, el arte y la historia, de manera que en sus textos, ya que el libro es una sucesión de textos explica una estancia en, pongamos Bayreuth, donde tiene amigos y asiste a una opera wagneriana que aprovecha para referirse a estos amigos, a dicha ciudad y, desde luego, de Wagner y Tristan e Isolda.</p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22px;"><br /></p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">La memoria funciona como una herramienta que va acumulando relatos y vivencias. Evoca a su madre que le explicó el papel que desempeñanba Narciso y escribe “Si la vanidad de Narciso es un axioma, resume igualmente el ideal de la perfección. Pues, además, de refutar a los que censuraban sus excesos, propagaba, bello e impávido, un paradigma estético inalcanzable para los mortales”.</p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22px;"><br /></p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Desde luego Nélida Piñón es una gran escritora y pensadora de forma que tiene páginas en las que no dependen de la memoria ni de nombres propios, sino que es ella misma con toda su fuerza: “Cada día aprendo a perder las pequeñas utopías y los ideales indomables. No lamento vivir sin ellos. Me siento más leve sin el lastre que representan. Es imposible servir a los dioses y a mí misma.”</p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 22px;"><br /></p><p style="color: #262626; font-family: Helvetica; font-size: 17.6px; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;">Es muy posible que esta última cita casi sin darme cuenta la comparta, quizá sea que no sé si es una debilidad o quizá la fuerza de mis setenta y ocho años.</p><p><br /></p>Alberthttp://www.blogger.com/profile/02979973860790036762noreply@blogger.com0