A guisa de la meva presentació al món blogaire

Aquesta entrada és com una presentació que acompanyo d'una fotografia meva de quan tenia uns set anys. M'hauria agradat posar en el perfil una foto meva d'ara que en tinc seixanta un, però com no he estat capaç m'ha semblat oportú aquesta foto que és indicadora d'una època, la del "imperio hacia Dios".

M'ha semblat també escaient aquesta foto perquè mostra uns elements que avui han quedat obsolets i crec que són exponents dels canvis que alguns hem viscut. Mentre que em va semblar molt important adquirir la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana, ara la meva obra de consulta és la Viquipèdia i si m'ha agradat sempre tenir a prop un "Fabra" ara amb una clicada tinc a la mà l'esplèndid Diccionari catalàvalencià-balear.

Val a dir que em vaig assabentar de l'existència dels blocs no fa encara un mes arran del programa SALÓ DE LECTURA que fa Barcelona Televisió. En aquest programa van participar entre d'altres Tina Vallès, Carles Miró, Marius Serra i Ponç Pons; he de deixar constància que Tina Vallès ha tingut la gentilesa en donar-me algunes orientacions per iniciar aquest bloc, que l'hi agraeixo.

A guisa de presentació ha de dir que fa un any i escaig que estic jubilat i que aprofito tant com puc aquest temps que els anys de treball -com administratiu- m'han permès comprar.

Quedar dit doncs que no sóc escriptor, però igual que el nen de la foto, no he deixat d'escriure i no solsament he escrit a la feia, sinó que a màquina o amb ordinador he estat un d'aquests pesats que han sortit a la secció de cartes al director de diversos mitjans, com els diaris "Avui", "El Correo Catalán", "La Vanguardia", "Tele-Exprés", "El País", "Mundo Diario", "Diario de Barcelona" i "El Punt", així com les revistes "Serra d'Or", "Destino", "Posible", "Triunfo", "The Guardian Weekly" , "Triunfo", "Cuadernos para el Diálogo", "L'Hora"; alguns casos també han sortit escrits meus com articles, però sempre referint-me a aspectes socials, polítics o culturals i mai res que es pugui definir com creació literària. Cal afegir que d'una manera genèrica, no vull dir estricte doncs, en els meus escrits en publicacions catalanes he defensat idees en el sentit ampli del mot perquè fer catalanisme a Catalunya m'ha semblat una redundància, encara que no sempre, especialment quan fan aparició a l'escena els botiflers. Per altra banda en els escrits a les publicacions madrilenyes he fet catalanisme.

Això darrer explica el perquè, encara que no sigui ni ho hagi estat, del ram perodístic, per tal d'arrodonir el meu intrusisme m'ha semblat escaient batejar aquest bloc com "L'Herald de l'Eixample", que com hom pot endevinar és al barri de Barcelona on visc i "herald" és el nom que reben molts diaris arreu del món i que en català vol dir missatger