EVANGELIS

Una de les coses de les que estic més orgullós de la meva biblioteca són aquelles que tinc d'herència, és a dir, setze llibres editats a mitjans del segle XIX. Entre els quals hi ha la Bíblia, malgrat que l'oncle besavi no era creient.

La Bíblia no me l'ha llegida tota, sinó que a estones perdudes he fullejat una mica per aquí i una mica per allà.

Tanmateix, recentment, m'he entretingut més que de costum perquè m'he comprat el llibre EVANGELIS.

Aquest llibre és "una versió "literària", i no doctrinal ni dogmàtica" dels quatre evangelis amb els fets dels apòstols, la carta de pau als romans i el llibre de l'apocalipsi, feta directament del grec al català per Joan F. Mira, Editorial Proa, 2004.

Per desig del traductor aquest llibre no està en una col.lecció de llibres religiosos, sinó literaris, concretament, està precedit per Groc d'India, de Isidre Grau.

Així doncs he gaudit de la lectura del que es coneix com el Nou Testament en la versió catalana esmentada i anar-la comparant amb "La Santa Biblia, traducida al español de la vulgata latina y anotada conforme al sentido de los Santos Padres y Espositores Católicos, por el Ilmo. Sr. D. Felipe Scio de S. Miguel, publicada con parecer, exámen y censura de la autoridad eclesiástica, Madrid, Gaspar y Roig, Editores, 1854", la qual també té el seu interès pel fet que el text castellà va al costat del text llatí i a sota els comentaris amb lletra petita per alliçonar-nos, cosa que els ignorants sempre agraïm.

Una de les coses que més sobte de la versió catalana és que enlloc d'esperit sant, llegim l'alè sagrat.

Com deia, he fet algunes comparacions amb els dos llibres i hi ha un cas que de fet m'agradaria saber l'opinió del traductor Joan F. Mira. ConcretamentEn el Capítol 19 de Mateu llegim "Us diré, fins i tot, que és més fàcil que passe un camell per forat d'un agulla que no que un ric entre en el reg de Déu".

Com hem llegit, la versió en castellà va "anotada" i si aquest passatge no canvia gens a l'anotació amb lletra petita hi diu "MS. Por el forado del aguía. Algunos hallando más proporcionada la comparación, entienden por la voz camelus , el cable o maroma, con que se atan las áncoras en los navíos; porque esto es lo que también significa cameloz * en griego. Otros creen que era una puerta que había en Jereusalém llamada el agujero de una aguja, por la cual no podía entrar un camello, sino es de rodillas, y dejada la carga; y que del mismo modo los ricos no pueden entrar por la puerta estrecha, que conduce á a la vida, sino depuesta la carga de las riquezas. Pero la interpretación que damos es la más común, puesto que para Dios no hay nada imposible, pudiendo hacer que los ricos guarden los divinos mandamientos; que den liberalmente, y con alegría á los pobres de lo que tienen; que no sean soberbios; y que cuiden de hacerse ricos en toda suerte de obras"

(* He de precisar que amb el word he pogut fer la transcripció amb els símbols grecs, però el blogger m'ho ha deixat així)

Personalment, trobo que té lògica que hauria de dir-se maroma i no camell, però millor que mai hem de dir que savis té l'església

Una cosa que es llegeix sovint als Evangelis després que Jesús havia salvat a algú: se'n va tornar, cantant en veu alta la glòria a Déu. Aleshores es veu que es cantava sol pel carrer.

Una altra curiositat és en el Capítol 8 de Jooan: "Creiu-me si us dic una cosa: jo sóc d'abans que existira Abraham." Llavors van agafar pedres per a tirar-li-les, però Jesús s'amagà i va eixir del temple". El que és bo és el comentari de l'edició canònica: Diu que va eixí "pasando por medio de ellos". Estas palabras no se hallan en la vulgata. Con lo que dio el Señor otra prueba de su divinidad

Quan jo era nen, un dels dies més divertits de l'any era el que se'n deia Dissabte de Glòria (el dia abans del Diumenge de Ressurrecció). Era el dia que la canalla sortíem al carrer a "matar jueus", que era a base de fer soroll amb xerracs o amb una massa de fusta picant el que sigui. No cal dir que aquesta festa tenia un clar to antisemita.

El que jo no em podia imaginar és fins a quin punt hi ha antisemitisme al Nou Testament. Els exemples són aclaparadors.

En el Capítol 17 d'Els Fets dels Apòstols llegim: Però els jueus, engelosits, van reclutar per les places una colla de facinerosos i entre tots van esvalotar la ciutat i es presentaren a casa de Jàson buscant a Pau i Siles per potar-los davant l'assemblea popular. Abans com ara sembla que la identitat era l'essencial. Més endavant llegim Molts d'ells hi van creure, i bastants dones gregues de bona posició, i no pocs homes; però quan els jueus de Tessalònica van saber que també a Barea escampava Pau la paraula de Déu.... Curiós, aquí es destaca que les gregues eren de bona posició, es vol dir que eren més intel.ligents? Sembla que el factor identitari és essencial, jueu, grec, bona posició.

En el Capítol 20 llegim: i amb les proves que he hagut de passar per les insídies dels jueus. El cas és que això ho deia Pau que era jueu.

Crec que la "Carta de Pau als romans" justifica la lectura. A parer meu és el més poètic de tots i llegim al Capítol 13: La nit avança, el dia s'acosta; partem, doncs, les obres de la foscor i vestim-nos amb les armes de la llum. Pel traductor és probablement el primer i més profund escrit fundacional d'una teologia llavors encara inexistent

Respecte "El Llibre de l'Apocalipsi" trio un passatge de la introducció que en fa l'esmentada edició en castellà: En el se ve ensalzada la magestad de Dios, y abatida la criatura rebelde; se hallan instrucciones muy importantes , y de la mayor edificación para los fieles; consuelos y dulzuras inexplicables para las almas santas. Llegiu-ho