Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dijous, de març 09, 2006
Fa 62 anys...
Com es pot veure fet una repassada pel meu blog, el meu blog és personal. Evidentment tots els blocs són personals, però en el meu cas tinc la pretensió de ser-ho més pels continguts del que poso pel fet que les meves entrades venen a ser una mena de diari de les coses que faig. Vull dir que jo no tinc la capacitat de crear narrativa literària, ni meravelloses fotos, ni fer una tasca poético-literària, ni una anàlisi política dels mitjans de comunicació, ni de la política pura o l'actiu del socialisme cristià de la filosofia de la política; com tampoc de dur una mena de flirteig amb el món de les emocions o donar una visió poètica de la vida, d'altres saben donar una visió positiva de les coses de la vida, en fi o la mestra que ens parla de les seves especial relacions amb els bojos baixos. En fi jo sóc massa concret, que no sé fer volar coloms.
Així doncs jo he de celebrar que avui fa 62 anys va néixer una persona que després de 31 anys encara té la paciència de seguir al meu costat.
Aquests seixanta dos anys ens permeten tenir una perspectiva de la història que tenen una estranya mescla, aquesta mescla antipàtica de què tornem de tot perquè hem vist moltes coses, grans canvis en l'organització de la vida, política, social i econòmica; però, per altra banda, també hi ha un quelcom d'estrany pel fet que volem estar al dia amb tot, de què els nostres capricis són urgències i no ens volem perdre res del que els joves gaudeixen ara perquè ja s'encarregarà la natura de què ho perdrem tot. De moment, però estem aquí, al blog o a on sigui donant guerra.
Clar que una guerra molt diferent de la que ens parla La Vanguardia que surt a dalt. Així, a les pàgines interiors llegim titulars com Roma, nuevamente bombardeada por los aliados, Berlín, nuevamente atacado por la aviación norteamericana, La cruzada contra el comunismo. En un article de Eugenio Montes escriu La más dolorosa evidencia que ha traido esta segunda guerra mundial es la derrota de Francia, primero, de Italia despues. Finalment assenylo un article que es titula Glosas al discurso de Arrese, Con irrevocable firmeza i que diu Según ha dicho el Ministro Secretario del Movimiento en el importante acto conmemorativo del X aniversario de la fusión de la Falange con las J.O.N.S., ESpaña posee "la doctrina política con un claro valor de defefnsa del Cristianismo frente al mundo subversivo de la amenaza; una moral combativa, demostrada con heroismo en el instante supremo de nuestra guerra de Liberación, y un Caudillo militar y político...
Això és el que hem tingut en quasi la meitat de la vida...
Gràcies per incloure'm en el recull de blogs assenyalats. El teu blog és molt interessant, per això el visitem tant, i ser tant personal és el seu millor mèrit. Felicitats, felicita de part meva a la parella, jo també en porto més de trenta, les senyores tenim moooolta paciència, he, he. Un bon dia i molts anys més de convivència i blogs en actiu
ResponEliminaJúlia
Perdó, havia d'escriure 'tan personal' no pas 'tant personal'.
ResponEliminaMoltes felicitats a la teva parella, Albert!
ResponEliminaEspero conèixer-la!
I avui...
Un petó només per ella... com sempre, des del meu mar.
Fins ara...
Abans de res:
ResponEliminaFelicitats a aquesta persona especial!
Doncs jo trobo Albert que el teu blog és personal, té la narrativa dels petits fets qüotidians quan expliques que has anat al teatre, de les grans notícies d'aquest món reflexionant sobre fets passats i presents, les teves ganes de fer coses demostren la teva posivitat crítica davant el que hi ha i en aquesta entrada has parlat de les emocions amb una dolçor increïble... Clar, això és una visió molt personal. Jo t'agraeixo haver aparescut en el meu món.
Petons i dolça celebració!!
Ep! ep! Trampa, trampa! Has escrit una mica més a l'entrada d'avui. En primer lloc, gràcies per comptar-m'hi (és un honor per mi haver-te trobata la blogosfera dels nostres pecats) i en segon lloc, tant de bo hi hagués més persones com tu - com vosaltres- per aquest món dels déus... parles de la meitat de la vida... bé, tenint en compte que com a molt, d'aquí a cent anys tots calbs... desitjo que des d'aquestes pantalles puguem celebrar -com a mínim- els cent! ( i que encara ens quedin cabells per pentinar!!!)
ResponEliminaGràcies per incloure'm a la llista de blocs (o amb g?, és igual).
ResponEliminaCom que les grans virtuts del teu bloc ja han estat remarcades només em queda adherir-me als elogis rebuts i felicitar a la teva parella desde aquesta banda de la pantalla.
Salutacions
¡Saludos desde Colombia!
ResponEliminaLamentablemente no entiendo catalán y no entiendo tu blog, pero por lo que veo, eres también un gran fanático del cine. Me alegra saber que tengo un homónimo que también disfruta del séptimo arte y de escibir, del otro lado del mundo. Gracias por visitar mi blog.
Alberto
Felicitats a tots dos i que sigui així per molts anys més.
ResponEliminaGràcies per incloure'm senyor de la Hoz (jeje, si vols et tutejo)i felicitats tant a vostè com a la parella (quan dic parella vull dir la parenta, ja que com diu Quim Monzó si fossin vostè i una parella llavors es tractaria d'un trio i no és el cas)
ResponEliminaOstres, Albert, ara parlant seriosament, jo sí que vull ser com tu quan sigui gran i tenir les mateixes ganes d'explicar-ho. Felicitats a la teva dona i a tu per la part que et toca. Que et correspon, vull dir...
ResponEliminacaram, narrativa literària? gràcies! i per molts anys amb un dia de retard, tot i que encara es fa allò de la vuitada, oi?
ResponEliminaGràcies a tots. Sense ànim de subestimar ningú, vull dir que estic d'acord amb pedro/Monzó sobre aquest ús del mot "parella", que per mi és motivat per una certa prevenció d'avui a dir les coses pel seu nom. Crec que marit i muller no haurien de significar un estat civil, sinó una forma de convivència, però entre les pors socials i advocats monges i canonges...
ResponEliminaAlbert: gràcies per incloure'm en la teva tria de blogs! Finalment, he visitat de nou el teu blog i torno a estar connectada. Felicitats a la teva parella i felicitats per seguir informant-nos puntualment de l'agenda del moment! Sempre t'ho agraeixo.
ResponElimina