Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dijous, de maig 25, 2006
El que trepitgem els barcelonins
El tema que toco a l'entrada d'avui, el podria haver escrit fa mesos o el podria deixar per uns mesos més endavant perquè és un tema que em sembla no interessa a ningú, però a mi, m'interessa tot allò que es refereix a la meva ciutat, que em com deia el poeta "Amb tots els teus pecats. Nostra, nostra, nostra".
Segurament és un pecat petit i, a més a més, com el meu blog té un nombre de lectors que sembla hi caben al menjador de casa, la repercussió ciutadana serà justeta, és a dir, com no serà urbi, menys serà orbe. Tanmateix vull exposar una coseta que quan camino per Barcelona m'empipa.
Tinc assumit, només faltaria!, que el Passeig de Gràcia és un cas especial i que té mèrits per tenir un enrajolat especial, però la resta és caòtica.
Mentre que al portal de casa meva, com en molts altres portals de la zona, s'ha fet una rampa per fer la casa accessible i, al mateix temps, l'Ajuntament també ha fet sengles rampes per creuar el carrer on hi ha el semàfor (la foto de sotat de tot mostra la rampa que tinc davant de casa). Aquestes rampes que s'estan fent per la ciutat, cosa que està molt bé per part de l'Ajuntament, van seguides d'un enrajolat que és molt lleig, però sembla que aquests solcs rectes han estat una demanda dels invidents, per la qual cosa, ho he d'aplaudir. Aquest enrajolat de solcs rectes i paral.lels es veu també a la foto de sotat de tot.
A sobre d'aquesta foto venen dues fotos en dos típics enrajolats de Barcelona, un de quadrats i un altre de cercles. Ambdós són típics de Barcelona, però lletjos.
Crec que el més bonic de tots és el que he posat a sobre de tot, la flor. Sé molt bé que no es pot demanar a l'Ajuntament que vagi substituint els lletjos pels de la flor, però d'entrada caldria demanar més cura quan es fan obres i si hi havia quadrats, tornar a posar quadrats o si hi havia rodones, posar rodones. El fet que no sempre es té aquesta cura i sembla que es posi allò que hi ha primer a mà o que hi ha una mà interessada en un determinat tipus de rajola.
El que sí es podria demanar que en els llocs nous s'imposi la flor. Crec que no és demanar massa. És senzillament tenir una mica de consideració estètica i no mirar d'una manera automàtica a veure que tenim al magatzem per posr allà.
Crec que la flor és ben típica de Barcelona i té una gràcia especial que no tenen les altres. O ho veig malament?
Falten les "caques" de gos!
ResponEliminaBarcelona, més neta que mai. Et sona l'eslògan?
ResponEliminaA mi també m'agraden més les de la floreta; tencaríem aquest "pegote" estilístic que és Barcelona (de vegades bonic, de vegades "pegote-pegote"). Petonets
ResponEliminaEps! Si busques bé potser trobaràs un llibre escrit per l'Alexandre Cirici (no tinc ni idea del nom) que va publicar a base de fer-nos fer treballs als seus alumnes, sobre les voreres de Barcelona i sobre les tapadores de les clavegueres... ja sé que sona estrany, però diria que el devia arribar a publicar. Als estudiants ens feia molta ràbia... perquè s'estava aprofitant (una mica) de nosaltres.... o potser no el va arribar a publicar mai, qui sap!
ResponEliminaA mi també m'agrada la floreta... em porta records d'infància...
Petonets!
A mi també m'agrada més la floreta, apart opino que rellisquen menys quan plou.
ResponEliminaUn petó.
A les tres: Gràcies per l'aprovat.
ResponEliminaArare: Encara que he vist coses del Cirici, aquest tema no el tinc present.
A reu de Catalunya també estan representats els tres models de rajoles, (panots) son de diferents èpoques i modes, crec que estàs fent centralisme de la capital de la nació catalana, (com sempre clar) can fanga es can fanga.
ResponEliminaJordi
son, arare i joana: Gràcies pels comentaris, M'alegro que hagiu triat la floreta.
ResponEliminaJordi: No sabia que parlar d'un aspecte urbanístic de la meva ciutat era fer centralisme. Espero que tu estimis el teu poble i hi siguis un home dinamitzador de la seva projecció nacional.