dissabte, de juny 10, 2006

Sonets a una rosa















From fairest creatures we desire increase,
That thereby beauty's rose might never die,
But as the riper should by time decease,
His tender heir might bear his memory:
But thou contracted to thine own bright yes,
Feed'st thy light's flame with self-substantial fuel,
Making a famine where abundance lies,
Thy self thy foe, to thy sweet self too cruel:
Thou that art now the world's fresh ornament,
And only herald to the gaudy spring,
Within thine own bud buriest thy content,
And, tender churl, mak'st waste in niggarding:
Pity the world, or else this glutton be,
To eat the world's due, by the grave and thee.

William Shakespeare


Fresca, lozana, pura y olorosa,
gala y adorno del pensil florido,
gallarda puesta sobre el ramo erguido,
fragancia esparce la naciente rosa.

Mas si el ardiente sol lumbre enojosa
vibra, del can en llamas encendido,
el dulce aroma y el color perdido,
sus hojas lleva el aura presurosa.

Así brilló un momento mi ventura
en alas del amor, y hermosa nube
fingí tal vez de gloria y de alegría.

Mas ¡ay! que el bien trocóse en amargura,
y deshojada por los aires sube
la dulce flor de la esperanza mía.


José Espronceda

9 comentaris:

  1. Moltes de les cançons,a classe de cant són en anglès, i quan sento recitar poemes a través de bones veus (Richard Burton, per exemple) m'agafen ganes d'aprendre'n. Estic segura que el poema de Shakespeare que ens poses, sentit per una bona veu pronunciant un bon anglès, ha de ser una meravella. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Júlia i arare, la veritat és que el procés de l'entrada és l'inrevés del que sembla. Primer vaig comprar la rosa, després se'm va ocórrer fotografiar-la; com em va agradar la foto, va, la poso al bloc. Clar, li calia un poema i em va venir el d'Espronceda; però després sabia que en el llibre de sonets de W.S. que vaig comprar a Stratford-upon-Avon hi ha un dedicat a una rosa. I aquí està. Sóc un fanàtic de la veu de Richard Burton, la seva veu la tinc a Under milk wood, de Dylan Thomas, i a Richard II.

    ResponElimina
  3. Tens Bajo el bosque lácteo???????????????????????? ja me l'estàs copiant!!!!
    ho faràs?
    gràcies, muaks,muaks!!

    ResponElimina
  4. Perdona el snobisme però no ho havia sentit mai això de Bajo el bosque lácteo, però em sap greu dir que ho tinc amb cassette. Ho vaig enregistrar de BBC Radio 3. I actualment no tinc mitjà per enregistrar de cinta a cinta. Si em dius com fer-ho, doncs endavant

    ResponElimina
  5. Pensava que volies dir que tenies la peli. JO la vaig veure en un cine d'art i assaig allà pels anys 70, en anglès, és clar, però la van traduir per Bajo el bosque lácteo, ja saps que "aquí" ens atrevim a traduir qualsevol cosa i ens quedem tan amples. NO vaig llegir ni una paraula de la traducció perquè la veu de Burton em va seduir immediatament. És a dir: les imatges de la peli amb la veu de R.B. fan que encara ara, passats els anys, recordi que vaig sortir fascinada del cine. M'has donat una idea: buscaré la peli per internet!!!

    BOn dilluns!

    ResponElimina
  6. Em sembla molt bé que cerquis la pel.lícula, però has de saber que Dylan Thomas no va fer un guió pel cine, sinó "a play for voices" per ser emès per la ràdio. Cosa que aquí no ens podem imaginar de cap artista (Benet i Jornet) perquè la ràdio aquí no és un mitjà artístic, sinó quelcom per passar l'estona. Samuel Becket també va escriure per la ràdio.

    ResponElimina
  7. Hola Albert,
    He llegit el teu bloc. Et felicito pel premi de la fotografia.
    La catifa dels arbres és molt bonica i ja fa temps que es forma, però té un inconvenient, és pels escombriaires.
    Fins aviat.
    Primavera

    ResponElimina