Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dissabte, d’agost 12, 2006
Quina meravella és Xina! El Bosc de Pedra i tantes coses més
Avui 12 d'agost anem directe vers el Bosc de Pedra (Shin Lin), considerat durant la dinastia Ming com la primera meravella del món. Està en el territori autònom de Lunan Yi i dins de la regió de Yunan.
Es tracta d'unes estranyes i apilades formacions rocoses d'uns trenta metres d'alçada, que com els núvols quan érem petits, les seves estranyes formes poden recordar-nos alguna cosa. Així, per exemple, en vaig veure una que sembla la Moreneta de perfil. També hi ha un rinoceront, un bolet, una dona esperant el seu marit. Tot és qüestió d'imaginació.
Com de costum, aquests llocs atractius estan plens de turistes, que com sempre la gran majoria són xinesos. També hi ha moltes xineses sami que són guies i duen el vestit de l'ètnia sami, la de la zona.
Val a dir que és un d'aquests llocs en que un estaria de bona gana una llarga estona, però les condicions del viatge ho fan impossible, per això en un racó hi ha escrit a la pedra Aquí és un lloc per a estar-s'hi una estona perquè qui ho va escriure sabia que la gent només s'hi estaria uns pocs minuts, però realment el racó és una petita meravella. La foto 312 està feta des d'aquest racó.
Marcats i impressionats pel Bosc de Pedra hem fet camí per a visitar el Temple de Yuantong, el més antic de Kunming. I evidentment és una meravella de temple, tant per l'arquitectura com pel jardí.
Prop de l'esmentat temple hem visitat el Llac Verd (Cui Hu), que és fantàstic i un torna a recordar aquella frase trobada escrita en xinès en una roca del Bosc de Pedra.
La primera foto encara que està feta en el Bosc de Pedra, de fet és una foto de la guia de Kunming. En aquest punt vam fer una parada per fer una foto de tot el grup, però cal dir que durant el viatge hi ha hagut força bon rotllo, com es diu ara, tant entre els del grup com entre el grup i els guies. Algunes guies han mostrat la seva gran i senzilla humanitat explicant fets de la seva vida privada, d'altres ens han cantat en el seu idioma, però la noia de la foto ens ha fet un regal inesperat, inoblidable i impensable pels qui practiquen la cultura del sentit del ridícul, com passa al món de la cultura cristiana.
Aquesta guia, que també es diu Nancy, va ballar davant nostra la Dansa del Paó, de la cultura Yi, sense música, però amb una sensibilitat que feia que el seus braços semblessin de goma i per això poso la seva foto aquí com a petit homenatge per l'agradabilíssim sabor de boca que ens va deixar a tots. Cal encara dir que Nancy ha estat la guia local, com també hem tingut per guies el Pep i la Yang, per tant, no tenia la més petita obligació de fer-ho, però va ballar con amore i amb gust, per amor a Xina o a l'art o a la dansa del seu poble i que vol transmetre a qui el visita.
Els moviments de Nancy van acompanyats de la seves explicacions que Yang ens anava traduint al castellà, com podreu veure si
Aquí les fotos
serè breu: quina enveja!
ResponEliminaRecomanaré que visitin la teva pàgina, és molt interessant!
ResponEliminaAixò de la dansa és fantàstic, quina guia més amable!!! I quines danses més boniques. Demà m'hi poso, que ara estic tope cansadeta.
Un petonet de bona nit, Albert!
manel, no fotis! preferiria desvetllar-te curiositat envers el poble xinès.
ResponEliminaarare, em plau molt que hagis trobat fantàstic això de la dansa. Jo no en diria amabilitat, sinó amor a la dansa i el seu poble.
Bon dia liter-a-tres 3, d'entrada gràcies. M'alegro molt que t'hagi arribat la dansa de la xinesa. El que dius d'expressar amb harmonia és molt bonic i confesso que la xinesa, salvant totes les distàncies, em va recordar la figura de Isadora Duncan, que tampoc necessitava música.
ResponEliminaA reveure