dimarts, de juny 27, 2006

"El asesinato de Richard Nixon", de Niels Mueller

Ahir vaig veure El asesinato de Richard Nixon. Títol original The Assessination of Richard Nixon. Direcció i guió: Niels Mueller.País: EUA.Interpretació: Sean Penn (Samuel Bicke), Naomi Watts (Marie Andersen Bicke), Don Cheadle (Bonny Simmons), Jack Thompson (Jack Jones), Brad William Henke (Martin Jones), Nick Searcy (Tom Ford), Michael Wincott (Julius Bicke), Mykelti Willliamson (Harold Mann), April Grace (Mae Simmons), Jared Dorrance (Sammy Jr.), Jenna Milton (Ellen).Guió: Niels Mueller i Kevin Kennedy. Música: Steven M. Stern.Fotografia: Emmanuel Lubezki.

L’estiu de 1974, època de gran malestar polític, Samuel L. Bicke vol obrir un negoci de reparació de pneumàtics, però ha de demanar un préstec bancari. Mentre espera la resposta del banc a la seva sol·licitud, comença a veure injustícia i hipocresia per tot arreu. Però, hi ha un villà que destaca per sobre de la resta, Richard Nixon, que és per a ell l’encarnació de tot el que hi ha de dolent al món.

D'entrada no em puc estar de dir una cosa molt personal, que aquestes pel.lícules em posen nerviós i em posen nerviós fins al punt que me n'aniria del cine, cosa que no faig, però sí ho faig quan la fan a la televisió de casa, que deixo la dona sola mirant la peli.

I el motiu de posar-me nerviós és quan veus aquests persones, perdedors nats, que no encerten ni una i la caguen a cada pas que fan o cada vegada que obren la boca. Comença la pel.lícula dient que ell, Samuel L. Bicke, és només un gra de sorra dels 210 de milions grans de sorra que hi ha als Estats Units, però aquest gra de sorra serà conegut si mata un home poderós, injust, Richard Nixon.

I és un perdedor nat perquè està divorciat, perquè no ha tingut mai una feina que li duri i comença la pel.lícula ensenyant a tothom la targeta que li han fet a la casa de mobles que acaba d'entrar com a venedor. Quan veus que està fent el ridícul amb la targeta...

Després s'empipa amb l'amo de la casa de mobles perquè li ensenyen que s'ha de mentir per vendre i aquest desgraciat considera que va contra el seus drets com treballador haver de mentir per vendre, per viure...

Malgrat això té una il.lusió: obrir un servei de reparació de pneumàtics a domicili juntament amb el seu amic Bonny, (Don Cheadle), mecànic d'automòbils, un negre que sí sap els seus límits en el seu taller als afores de Baltimore. El seu objectiu de negoci necessita un petit préstec bancari. Bicke efectua la sol·licitud i espera amb nerviosisme el període estipulat perquè es processi. No deixa de tenir els nervis de punta perquè el resultat, la seva única possibilitat per a un futur amb sentit, és del tot essencial per a ell.
Mentre l'ansietat no fa sinó créixer, Bicke comença a enfonsar-se; el seu estat de vulnerabilitat li fa veure injustícia i hipocresia per tots costats. No obstant això, hi ha un villà que planeja per sobre de la resta. Richard Nixon, considerat pel superior de Bicke (Jack Thompson) com el major venedor de la història, ja que va enganyar dues vegades al poble americà, és per Bicke la mateixa encarnació de tot el que és dolent pel món. Quan Bicke experimenta una sèrie de desgràcies seguides, decideix que l'única manera de recuperar la seva insignificant existència passa per dur a terme un gest de grandesa històrica que farà que el seu ésser pesi en la consciència de tots. En un dels seus moments, Samuel li diu al futur soci dels pneumàtics que Nixon també vol que els negres es facin rics i és cert, des del punt de vista propagandístic, perquè jo recordo molt bé que Nixon va parlar del capitalisme negre. Evidentment Nixon era un gran venedor.

Aquesta pel.lícula, a més de posar-me nerviós, m'ha recordat l'obra d'Erich Fromm en la que diu que els bojos són els més sans perquè són els que posen en evidència que vivim en una societat malalta, el problema està que els bojos no ho poden resistir la dura realitat i com el nostre protagonista, magníficament interpretat per Sean Penn, no arriba a ser un heroi perquè la notícia de la seva criminal obra passa desapercebuda en un programa de notícies a on la guerra de Vietnam i les mentides de Nixon (Watergate) dominen la televisió.

És una bona pel.lícula, però els qui es posen nerviosos amb els qui neixen estrellats que no hi vagin.

Cap comentari:

Publica un comentari