dissabte, de febrer 23, 2013

ROBERTO ZUCCO

"Qui no sàpiga conversar, sigui un individu, una col·lectivitat, un Estat, no mereix sinó el menyspreu." (La frase del dia)



_____________________________________________________________________________________

de Bernard-Marie Koltès
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique
Intérprets:
Pablo Derqui
Cristina Genebat
Ivan Benet
Maria Rodríguez
Xavier Boada
Rosa Gámiz
Xavier Ricart
Oriol Guinart
Teatre Romea

No sé què passa en el món del teatre, però un diria que es vol amargar la vida de molts que anem al teatre. A propòsit de l'obra que fa poc vaig veure al Teatre Lliure de Montjuïc deia que era la més dura que he vist mai; tanmateix, té un punt d'humor que com tot bon drama permet anar-la digerint, però aquesta del Romea no fa concessions a la gal.leria, menys doncs a la platea, perquè no solament és dura, sinó que és sòrdida. L'espectador queda tranquil quan s'acaba.

No cal dir que el director fa un gran treball perquè posar a l'escenari una obra d'aquestes característiques és difícil, especialment quan és fàcil passar de la sordidesa a la vulgaritat més vulgar perquè en una obra com Roberto Zucco, que es mou en el baixos fons, un director arrauxat podria haver-se deixat anar, però crec que Julio Manrique ha fet bé la feina. La qüestió és que l'obra no m'ha plagut en el sentit literal, és a dir, una copa de priorat amb plau, mentre que una copa de la millor grappa em desplau, és a dir, de gustibus non est dispuntandum. Tanmateix, entenc que el director transmet perfectament la intenció del director.

He llegit en un blog que desaprova tot, fins i tot la posta en escena, quan la considero magnífica fins al terrat, com a cim d'un edifici en la que es veuen els diferents ambients dels ocupants. L'escena en la que el germà lliura la seva germana a la prostitució està feta amb una plasticitat perfecta; no cal dir que Pablo Derqui fa magistralment el paper de l'arrauxat Roberto Zucco, que és molt mé que un enfant terrible, sinó un serial killer. Un text potent, només recomanable a espectadors potents.

2 comentaris:

  1. Hola Albert.
    Amb el teu permís, entro a la teva casa de cultura virtual.
    Et dono les gràcies per el teu comentari.
    I mira presisamen, l´altre día en vareig enrecordar de la Caputxinada, jo tenía 16 anys i la meva cosina va seri i entre els intel-lectuals en Salvador Espriu també i va seri. (Ho dic perque ara es celebra el seu centenari).
    Encare que visqui a Valencia, conservo els meus origens.
    I perdonam que desseguida m´enrollo com una persiana.
    M ´enyoro de la meva infantesa, quan amb els pares , anavem al Romea a veurer en Joan Capri.
    I quan varen fer aquella funció L´Adriá Gual i la seva época.
    I d´altres.
    Una abraçada, Montserrat
    (Ah lo de Rosa d´Abril, es per el Virolai)

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Montserrat, aquesta vegada he anat al teu terreny a contestar-te.

    ResponSuprimeix