dissabte, de setembre 28, 2013

UN TROZO INVISIBLE DE ESTE MUNDO, de Juan Diego Botto

Intèrprets
Juan Diego Botto i Astrid Jones
Direcció Sergio Peris-Mencheta
Escenografia Sergio Peris-Mencheta i Carlos Aparicio / vestuari i attrezzo Carlos Aparicio / il·luminació Valentín Álvarez / espai sonor Carlos Bonmatí / disseny d'ambient i efectes sonors Pelayo Gutiérrez / música original Alejandro Pelayo / tema Plus bleu que tes yeux Édith Piaf / tema Tata Ka Ve Astrid Jones
Teatre Lliure de Montjuïc

 Es tracte d'un monòleg en el que l'autor és l'actor principal i que alhora es pot dir que, en certa mesura, és el protagonista perquè si considerem que Juan Diego és un argentí que viu a Espanya i tracta de la immigració i de la dictadura que ha viscut el seu país s'endevina que el text pot no explicar experiències viscudes, però sí vivències que li han arribat fruit de compartir l'experiència de l'emigració perquè, en definitiva, tots els emigrants som/són iguals perquè les dificultats són les mateixes.

Aquest darrer fet explica l'aparició a l'escenari de la negra Astrid Jones, que no solament és una bona actriu, sinó un gran cantant amb una magnífica i potent veu, que lògicament representa l'emigració de l'Àfrica sot-sahariana.

El text de Juan Diego està molt ben estructurat i per ser argentí es deixa el drama d'Argentina pel final, a parer meu, és la part més emocionant de l'obra quan diu que quan ha tornat a Argentina s'ha sentit estrany perquè no troba a cap conegut, els seus han mort o desaparegut, per tant, dedueix, tràgicament, que els que troba han de ser per força col.laboradors de la dictadura.

 

Cap comentari:

Publica un comentari