EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de març 10, 2006

LA MUNTANYA MÀGICA, de Thomas Mann


Acabo de llegir La muntanya màgica, de Thomas Mann, traduïda per Carme Gala, editada per Proa, Barcelona 1992. I val a dir que em va costar trobar l’edició catalana perquè fa relativament poc que ha sortit la primera edició íntegre en castellà, per la qual cosa les llibreries en van plenes de la castellana i buides de la catalana.

La lectura de La Muntanya Màgica requereix un esforç especial, però no tant com el que em va caldre per llegir l’Ulisses, de James Joyce, i molt menys que el Guerra i Pau, de Tolstoi.

Aquesta obra de Mann són set anys en la vida de Hans Castorp, un jove alemany que va a fer una visita de tres setmanes a un cosí que està en un sanatori prop de Davos, però que s’hi queda per set anys. Durant aquests anys Hans coneix una sèrie de personatges curiosos que són l’excusa de Mann per convertir una novel.la en el que jo en diria una enciclopèdia amb argument.

En aquesta novel.la tenim de tot, és a dir, la metafísica, el fonògraf, el comunisme, el cinema, els caldeus, la botànica, la república, els jesuïtes. el capitalisme, els templers, la parapsicologia, la teocràcia, l’astronomia, la maçoneria, la guerra, l’antisemitisme, els Rosa-Creu i naturalment l’amor i la malaltia.

Apart dels continguts filosòfics de l’obra, goso dir que és de les que està més bellament escrites. He de suposar que aquí també hi ha, en certa mesura, el mèrit de la traductora.

Així, per exemple, llegim Còmodament i no pas sense dignitat, duia a les espatlles l’alta civilització que la societat dominant de la democràcia comercial urbana transmet als fills. Sense oblidar definicions indestructibles com la malaltia fa molt més corporal l’home, el fa viure només per al cos...

I ja que el tema són els mots i la cultura llegim La parla és la urbanitat pròpiament. La paraula, fins la més contradictòria, vincula... Però la manca de paraules isola.

Desconec si l’autor ha estat a Barcelona, però ho sembla o si més no tenia a la meva ciutat com capital del món del progrés social perquè hi llegim Aquesta primavera, una junta general de la Lliga va ser convocada a Barcelona. Ja sap que aquesta ciutat pot fer gala de les seves importants relacions amb la idea del progrés polític.

Per altra banda llegim I teniu el rang i l’obediència i us demostreu un honor cerimoniós entre vosaltres, i això en el sentit espanyol, per devoció.

El que sí xoca és aquest diàleg

-Oh!, a Espanya. Com ha anat?
-Passadorament. S’hi viatja malament. La gent són mig moros. Castella és molt àrida i dura. El Kremlin és més bonic que el castell o el monestir d’allà al peu de la muntanya...
-El Escorial
-Sí, el castell de Felip. Un castell inhumà. M’ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S’agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça plena. “C’est charmant”. És humà. M’he comprat una gorreta blava com la que duen els homes i els nois del poble, és gairebé un fes, la “boina”. Me la poso per la cura de repós en en molts moments. Monsieur jutjarà si m’està bé.


No fa gaire que l'Ajuntament ha posat unes plaques a la memòria de Maurici Serrahïma, Xavier Benguerel, Carmen Laforet i Hans Christian Andersen. Crec que caldria mirar si Thomas Mann n'és mereixedor, crec que sí

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Albert, és una coincidència estranya, però acabo de posar un breu comentari en el blog d'algú que també acaba de llegir aquest llibre, per si ho vols mirar:
http://laferraduraverda.blocat.com/

El vaig llegir fa molts anys, l'hauria de recuperar.

Montse ha dit...

Doncs jo no l'he llegit, però sempre que sentia un anunci de fa molts anys que parlava del Tibidabo com "la muntanya màgica" pensava en Thomas Mann. Ara vaig de pressa i potser diré una bajanada però, Mann no és també l'autor de "la mort a Venècia", llibre del qual se'n va fer una pel·lícula preciosa amb músic de Mhaler? O vaig errada?

Petonets des del mar

Viv. ha dit...

Agradezco tu visita; comienzo a explorar tu blog. Saludos montevideanos.

Albert ha dit...

Júlia: He visitat el blog indicat i hi he deixat un comentari.
Berta: Espero t'agradi, però és un lectura que demana paciència, no s'empassa, ni es menja, sinó que es disol com la xocolata
Arare: Cert. "Morte a Venezia", dirigida per Luchino Visconti amb Dirk Bogarde i Silvana Mangano.
b-berri: Gracias por entrar en mi casa del Eixample. También me gusta Diana Krall y la bossa nova, ver entrada del 27 agosto

Dan ha dit...

Doncs a mi "La Muntanya Magica" m'ha desconcertat. Hi ha capitols que els vaig disfrutar com pocs, mentre que algunes de les discusions filosofiques em van aborrir fins l'infinit.
Potser l'hauria de rellegir

Montse ha dit...

Ei, no recordava Silvana Mangano!! Cert! Ostres, hauré de buscar la pel·li i tornar-la a veure... crec que tinc La muntanya màgica per casa (n'estic segura, només l'h de localitzar) potser la llegeixo, me n'heu fet venir ganes. Això dels blogs és altament recomanat per la salut cultural!

Petons de color taronja (els diumenges, per mi, sempre han estat de color taronja)

Anònim ha dit...

Abans d'ahir, dilluns, vaig acabar de llegir "La muntanya màgica" de Thomas Mann. Novel·la extraordinària sobre el temps i sobre com l'home -personalitzat en el protagonista Hans Castorp-, malgrat intentar -o trobar-se- amb una formació intel·lectual basada en les influències humanístiques (Settembrini) o esotèriques (Naphta, acaba per cedir a l'animalitat i la irracionalitat de la guerra, empès per l'absurditat de tot plegat i la impossibilitat real de fer existir l'amor a través de la persona des de la qual Cupidell ha disparat les fletxes.

Jaume Bosquet

somnika ha dit...

Jo acabe ara mateixa de llegir aquest clàssic, un dels llibres millors de la literatura, l'he llegit en francès. I com tu, m'ha impressionat moltíssim com aquest escriptor estima amb força Catalunya, en especial Barcelona i la seva cultura. Caldria investigar el perquè i fins a quin punt Thoman Mann coneixia les nostres terres.

Teresa ha dit...

Hola, buscant el traductor/a de La Montanya Màgica de Proa, he trobat aquest blog
Salutacions dees de Caldes de Montbui