EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de març 20, 2006

"El culte a l'emoció", de Michael Lacroix


Acabo de llegir EL CULTE A L'EMOCIÓ, Atrapats en un món d'emocions sense sentiments, de Michael Lacroix, traduït per Ramon Folch i Camarasa, pròleg de Salvador Cardús que és alhora el director de la col.lecció Obertures, d'edicions La Campana, Barcelona, 2005.

Es tracta d'una anàlisi aprofundida i progessiva a mesura que avancem pàgines de les emocions, tal com entenem avui dia una vida emocionant, en la qu es busquen emocions que van més enllà d'allò que és raonable i per per això tenen tan èxit els esports de risc (flirteig amb la mort) i els de lliscar (patinatge in-line, surf, etc.), que donen un emocíó forta o com diu l'autor emoció-xoc.

Encara que és un llibre del que podria aquí escriure desenes de cites, em limitaré i començarem per una que il.lustra com s'usa aquesta cultura de les emocions per manipular-nos. Segur que ens agrada sentir Encara ens podem emocionar, en la nostra època, però quan sabem que la frase era de la campanya de promoció d'un model d'automòbil... i és que l'emoció fa vendre.

I és que el tema de les emocions té molta història perquè tots hem sentit un típica repressió a les emocions com és la de dir Els nens no ploren i ara el terapeuta aconsella allò de Deixa't anar o desbloqueja't . Un altre exemple sobre aquest triomf de les emocions és un cert èxit que tenen els xamans.

Un capítol força interessant és quan ens parla del que anomena les catedrals emocionals, que són Les jornades Mundials de la Joventut a Roma per invitació de Joan Pai II, tot el que voltà els darrers temps i mort de Lady Diana, la pel.lícula Titànic.

Davant doncs d'aquesta bulímia d'emocions l'autor proposa, en contra de l'emoció-xoc, l'emoció-contemplació, però no s'estar d'ironitzar un grup de rock que va treure un disc que es deia Cool Frénésie (frenesia tranquil.la), més contradictori, impossible.

El culte de l'orgasme ha reemplaçat el mapa de la Tendresa. Un adolescent que fa regularment l'amor des dels tretze a catorze anys ¿pot vibrar en la lectura d'un poema de Lamartin o de Verlaine?

L'emoció-xoc és la del crit, la de les muntanyes russes, la de l'excitació, la de l'orgasme. El subjecte esclata en una mena de fulguració. Mentre que l'emoció-contemplació seria la del sospir, no en una descàrrega brusca, sinó en un estat interior mitigat, lànguid, líric. El subjecte dona temps a l'esdeveniment afectiu i facilita la transformació de la seva emoció en un sentiment. L'homo sentiens.

A tal efecte el camí és la disponibilitat o l'art de sentir. Un dels manament per a aquesta disponibilitat és la lentitud perquè La lentitud eixample el breu espais entre el passat i el futur. Aquí l'autor fa una cita de Dürckheim, un dels fundadors del desenvolupament personal, ens diu que per educar la sensibilitat cal que Tot el que feu, feu-ho més a poc a poc i d'aquí Lacroix sentencia D'aquí la superioritat de la lectura damunt del consum d'imatges.

Evidentment ens fa un lúcida crítica d'aquests programes de televisió en què hi ha una claca per a aplaudir qualsevol bona sortida picant, brometa, ximpleria d'aquestes tertulies perquè s'ens fa caure en l'admiració persones que no ens aporten res i es queixe de la dèria de la igualtat perquè per poder admirar, cal admetrre la superioritat, cal acceptar d'inclinar-se davant l'excel.lència i per a assolir la proposada disponibilitat hem d'estar disposat a admirar, però clar, la qualitat.

El sentiment d'admiració fa créixer l'espiritualitat, també fa créixer la ciutadania perquè Una nació posseix una ànima quan els individus conserven un pietós respecte per la seva terra, la seva història, el seu patrimoni, així com per les grans figures artístiques, literàries, polítique, industrials o militars que honoren el seu passat.

Encara que trobeu normal que recomani una pel.lícula o una obra de teatre, avui recomano aquest llibre.