EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de maig 25, 2006

Carta enviada avui a La Vanguardia

En su artículo del 25 de Mayo el Sr. Francesc de Carreras escribe como si el sentido común fuese parte de su patrimonio, así que nos alecciona que "la sociedad catalana es bilingüe y que la política lingüística debe adaptarse a este bilingüismo para respetar la libertad individual", pero no tiene empacho en no cuestionar el deber de conocer el castellano, por lo que considera fuera del sentido común el derecho de ser atendido en catalán por la Administración Pública de Cataluña.

Respecto a las empresas y establecimientos abiertos al público puedo estar de acuerdo con el Sr. de Carreras si se trata de empresas privadas, no monopolios, puesto que la práctica del libre comercio me permite escoger el proveedor. Sin embargo, es de sentido común que quien vive merced a mis impuestos tenga la obligación de atenderme en mi propio idioma, pues forma parte de mi libertad individual ser atendido en el idioma de Cataluña.

Es de sentido común en Cataluña el "derecho de vivir en catalán", que él critica, cuando este "vivir" se refiere a relacionarse ante lo público. Al Sr. Francesc de Carreras más le valdría procurar, sin que se note el cuidado, que el catalán y la cultura catalana penetrasen en el resto de España de forma que cuando se dice Literatura Española se entienda también la catalana y tengan algo de idea sobre quien fue Joanot Martorell, Mercè Rodoreda o Manuel de Pedrolo. Este es el verdadero problema de España, que tiene una cultura coja por todas las extremidades, léase, periferias.

El que trepitgem els barcelonins





El tema que toco a l'entrada d'avui, el podria haver escrit fa mesos o el podria deixar per uns mesos més endavant perquè és un tema que em sembla no interessa a ningú, però a mi, m'interessa tot allò que es refereix a la meva ciutat, que em com deia el poeta "Amb tots els teus pecats. Nostra, nostra, nostra".

Segurament és un pecat petit i, a més a més, com el meu blog té un nombre de lectors que sembla hi caben al menjador de casa, la repercussió ciutadana serà justeta, és a dir, com no serà urbi, menys serà orbe. Tanmateix vull exposar una coseta que quan camino per Barcelona m'empipa.

Tinc assumit, només faltaria!, que el Passeig de Gràcia és un cas especial i que té mèrits per tenir un enrajolat especial, però la resta és caòtica.

Mentre que al portal de casa meva, com en molts altres portals de la zona, s'ha fet una rampa per fer la casa accessible i, al mateix temps, l'Ajuntament també ha fet sengles rampes per creuar el carrer on hi ha el semàfor (la foto de sotat de tot mostra la rampa que tinc davant de casa). Aquestes rampes que s'estan fent per la ciutat, cosa que està molt bé per part de l'Ajuntament, van seguides d'un enrajolat que és molt lleig, però sembla que aquests solcs rectes han estat una demanda dels invidents, per la qual cosa, ho he d'aplaudir. Aquest enrajolat de solcs rectes i paral.lels es veu també a la foto de sotat de tot.

A sobre d'aquesta foto venen dues fotos en dos típics enrajolats de Barcelona, un de quadrats i un altre de cercles. Ambdós són típics de Barcelona, però lletjos.

Crec que el més bonic de tots és el que he posat a sobre de tot, la flor. Sé molt bé que no es pot demanar a l'Ajuntament que vagi substituint els lletjos pels de la flor, però d'entrada caldria demanar més cura quan es fan obres i si hi havia quadrats, tornar a posar quadrats o si hi havia rodones, posar rodones. El fet que no sempre es té aquesta cura i sembla que es posi allò que hi ha primer a mà o que hi ha una mà interessada en un determinat tipus de rajola.

El que sí es podria demanar que en els llocs nous s'imposi la flor. Crec que no és demanar massa. És senzillament tenir una mica de consideració estètica i no mirar d'una manera automàtica a veure que tenim al magatzem per posr allà.

Crec que la flor és ben típica de Barcelona i té una gràcia especial que no tenen les altres. O ho veig malament?