EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, de setembre 14, 2006

"Lost Horizon", de James Hilton


Acabo de llegir LOST HORIZON, de James Hilton, editat per Yunnan Publishing Group Corporation, Yunnan 2006, 351 pàgines, 20 yunans. L'original va ser enllestit l'abril del 1933.

Qui segueixi el meu blog s'ha pogut adonar que darrerament he llegit, i segueixo llegint, llibres sobre Xina. Aquest llibre vaig demanar-lo prestat a la biblioteca municipal, però l'únic exemplar que hi ha en tota la xarxa estava ja prestat.

En un poble de la zona de Yunnan vaig encepegar amb aquest llibre en anglès i editat allà mateix, a la zona pre-tibetana, la qual cosa té la seva gràcia i el preu encara té més gràcia, un parell d'euros.

En un bloc català he trobat casualment una referència a aquesta ficció i efectivament una de les característiques de la novel.la és que els personatges viuen més de dos-cents anys.´

Els fets tenen lloc en un monestir lama de Shangri-La, a recer d'una gran muntanya que se suposa més alta que l'Everest i que té formà cònica, el Karalar. Tanmateix abans passa quelcom que obliga a pensar que Bin Laden ha llegit aquesta novel.la perquè els quatre personatges que arriben a Shangri-La han estat segrestats per un pilot d'avió que his plan included a period of tuition at an American flying-school (el seu pla incloïa un període d'entrenament en una escola de vol amerincana).

Evidentment no és el tema principal, però ara que fa cinc anys d' aquell onze de setembre un s'adona que la ficció s'anticipa a la realitat més sovint del que hom pensa.

Aquesta novel.la va tenir el seu moment de glòria perquè sota la direcció de Frank Capra va anar al cine el 1937 amb el mateix títol que la novel.la i val a dir que per l'època que va ser feta la pel.lícula va ser de les més cares fins aleshores i va tenir un parell d'Òscars (Best Interior Decoration (Stephen Goosson) and Best Film Editing (Gene Havlick and Gene Milford) i cinc nominacions. O sigui que va ser un film d'èxit. Jo tinc interès a veure-la perquè entre altres hi actua John Gielgud.

No em puc estar de dir que si en el recent viatge a Xina la ciutat que abans es deia Zhongdian ara es diu Shangri-La és una absoluta manipulació de l'administració xinesa per raons turístiques perquè l'autor del llibre enlloc precisa la situació, aquest lloc de ficció a on quasi no s'envelleix i les herbes locals ho guareixen tot, és en un lloc del Tibet, però cap país se'l pot apropiar, ni el Tibet, ni Xina, ni Birmània. Encara que tots reclamen tenir Shangri-La.

Evidentment a Internet es troba molta informació sobre aquesta novel.la, per exemple aquesta és força didàctica, encara que aquest enllaç és també força bo.

El llibre m'ha agradat perquè sap crear un clima i és molt respectuós envers les altres cultures, sia la tibetana o la xinesa. I a més està molt ben escrit, no diré que sigui poètic però té una gran finor en certes descripcions com quan per referir-se al lama superior escriu: If there were such a thing as presence divorced from actuality, here it was, adorned adorned with a classic dignity that was more an emanation than an attibute. I és molt agut quan posa en boca del lama aquestes paraules per a criticar tot això que avui dia diem que ens estressa: Laziness in doing stupid things can be a virtue, no gaire calvinista per cert.

Confesso que mentre llegia aquest llibre a la terrassa d'un bar, se'm va acostar un home per dir-me que tant el llibre com la pel.lícula eren la seva passió. No diré que m'ha apassionat, però l'he gaudit.

Aquí tenim una visió turística i sofisticada del fenèmen Shangri-La