EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 13, 2013

EL VENENO DEL TEATRO, de Rodolf Sirera

Intérprets:
Miguel Ángel Solá (El señor marqués)
Daniel Freire (Gabriel de Beaumont, comediante)
Versió: José María Rodríguez Méndez 
Direcció: Mario Gas
Teatre Romea

El 2 de març 2006 en aquest blog vaig comentar aquesta obra, aleshores en català, a l'ESPAI BROSSA, interpretada per Muntsa Alcañiz i Manel Dueso i em referia a l'obra en aquests termes: "és un diàleg entre dos, més ben dit, una discussió sobre punts de vista oposats pel que fa a la naturalesa de la realitat, tant del teatre com de la vida real, així com d’allò que separa la vida real de la ficció. L’obra pretén fer-nos reflexionar de la realitat del teatre i, també, de la teatralitat d’allò real en el sentit que la realitat té coses de ficció i la ficció coses reals i el que ens costa és discernir-les. L’única cosa que tots tenim segura és la mort, però la resta és interpretació".

Si ens atenem que en poc temps aquesta obra s'ha representat vàries vegades és que ha esdevingut un clàssic i si hi afegim aquesta producció dirigida per Mario Gas i dos actors argentins, aleshores ha assolit el cim perquè el treball que fan amb el text del valencià Rodol Sirera sembla insuperable. La primera escena és quasi màgica per la intensitat i fredor que posa i imposa Daniel Freire que assegut, amb el bastó a la mà va marcant el temps, com un rellotge. Quan hom arriba al final de l'obra i recorda aquesta escena té la sensació que aleshores el temps ja marcava el final. Un final, però, imprevist, executat per l'altre, Miguel Freire Solá que, fent d'amant del teatre es converteix en una mena d'entomòleg, però que enlloc d'estudiar el comportament d'un mosquit ho fa amb un ésser humà.

El nucli de l'obra està en l'engany del marquès que li diu al comediant que representi davant seu i amb la màxima convicció, la mort de Sòcrates, punt culminant de l'obra que ell mateix ha escrit, l'espectador se sent captivat davant d'aquest plantejament que sembla rebuscat, però que a poc a poc hi anirà entrant, gràcies al text, al treball dels actors que han estat molt ben organitzat per Mario Gas.