EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de juny 14, 2017

Ballet Nascional de Cuba - La magia de la danza


LA MAGIA DE LA DANZA

Dirección y coreografia: Alicia Alonso

Teatre Tivoli

Ballet Nacional de Cuba, arriba amb La Magia De La Danza, interpretant les peces més famoses de: Giselle, La bella durmiente, Cascanueces, Coppélia, Don Quijote, El lago de los cisnes, Sinfonia de Gottschalk.

LA COMPANYIA

El Ballet Nacional de Cuba és una de les més prestigioses companyies del món del ballet que ocupa un lloc prominent en la cultura hispanoamericana contemporània. El rigor artístic-tècnic dels seus ballarins i l’amplitud i diversitat en la concepció estètica dels coreògrafs, atorguen a aquesta agrupació un lloc rellevant entre les grans institucions del seu gènere en l’escena internacional. El Ballet Nacional de Cuba és la màxima expressió de l’escola cubana de ballet, que sobre la base cultural que brinden diversos segles de tradició en la dansa teatral.
La companyia sorgeix en 1948, amb Alicia Alonso com a principal fundadora i primera figura. Alicia Alonso, directora del Ballet Nacional de Cuba, és una de les personalitats més rellevants en la història de la dansa i constitueix la figura del ballet clàssic en l’àmbit iberoamericà. Les seves versions coreogràfiques dels grans clàssics són cèlebres internacionalment, i s’han ballat per altres importants companyies com els Ballets de la Òpera de Paris (Giselle, Grand Pas de Quatre, La bella durmiente del bosque); de la Òpera de Viena i el San Carlo de Nápoles (Giselle); de la Òpera de Praga (La fille mal gardée); del Teatre alla Scala de Milán (La bella durmiente del bosque) i el Real Ballet Danés (Don Quijote

La meva valoració
Quan tenia menys de vint anys vaig començar a anar sol al Liceu. Al principi era pura curiositat. Havia de descobrir que m'agradava i què no m'agradava. La resposta no es va fer esperar: encara no m'agrada l'òpera i segueix agradant-me el ballet o la dansa, sigui clàssic o modern. No sentia un gran entusiasme d'anar a veure una companyia en la que la directora, Alicia Alonso, té 97 anys, però, per altra banda, sóc dels que creuen que un no s'ha de deixar portar per un prejudici perquè la coreagrafia pot fer dècades que la va fer i l'única cosa és procurar que es faci com sempre. 
L'equip de ball no em va decebre, les ballarines i els ballarins estan molt ben preparats i no tenen res a envejar de les companyies més internacionals.
















dimecres, de juny 07, 2017

Amors & Humors, d'Abel Folk i Pep Planas


Amors & Humors

Autors: Abel Folk i Pep Planas
basat en textos de Shakespeare i CervantesTraduccions Salvador Oliva i Joan Sellent
Assessors literaris Jordi Carrión Gálvez i Marilena de Chiara


Teatre Romea

Actors Pep Planas i Abel Folk
Soprano Maria AltadillGuitarres Felipe Sánchez
Viola de gamba Javier Aguirre
Llaüt Mikko Ikäheimo


Sinòpsi
En el IV centenari de la seva mort, el Teatre Romea ret homenatge a William Shakespeare i Miguel de Cervantes amb Amors & humors, un espectacle de nova creació basat en la vida i l’obra d’aquests mestres. Teatre i recitals es combinen en aquesta obra, conduïda per Abel Folk i Pep Planas, que comptarà amb música d’època interpretada en directe.
Ens agrada el teatre, ens agraden els concerts, ens agraden els recitals, ens agraden les conferències (les bones). Farem un espectacle que beurà de tots aquests mons de comunicació. Volem enfrontar, confrontar, comparar les literatures de dos dels més grans de la història. A vegades estaran d’acord i a vegades no. Voldrem saber com parlaven de les coses que ens interessen, com parlaven en aquell moment de les coses que ens interessen ara. Ho amanirem amb músiques de l’època, tocades per grans instrumentistes: Felipe Sanchez, vihuela i guitarres, Javier Aguirre, Viola de Gamba i Mikko Ikäheimo, llaüts.

Cantarem, actuarem, recitarem, conferenciarem sobre temes que ens apassionen amb les paraules i les notes d’autors apassionants. Ho farem amb veu contemporània i amb orelles contemporànies.

Ens capbussem en aquest projecte amb tot l’amor i, evidentment, amb tot l’humor.

Ho donarem tot per fer-vos feliços durant “Amors & humors” i també quan la recordeu.

Amb amors i amb humors la vida va molt més bé. 
Abel Folk

La meva valoració
Amb l’excusa del centenari de Shakespeare s’estan fent molts sofregits. Tots tenen una certa gràcia i van bé per passar l’estona. Suposo que el teatre és també això. Evidentment s’ha fet l’esforç de ser quelcom originals, això explica la presència a l’escenari d’un guitarrista, un viola de gamba, un llaüt i també una soprano. Cal dir que ho fan molt bé i, en aquest aspecte he disfrutat. Sí, he disfrutat més escoltant els músics i la soprano que no pas els actors. No, no ho fan malament, al contrari, però clar, la marca Shakespeare és una altra cosa.




dissabte, de juny 03, 2017

Ricard III, de William Shakespeare


Ricard III

Autor: William Shakespeare

Teatre Nacional de Catalunya

Director: Xavier Albertí



Traducció
Joan Sellent
Adaptació
Lluïsa Cunillé
Intérprets:
Roger Casamajor, Jordi Collet, Antoni Comas, Carme Elias, Oriol Genís, Robert González, Lluís Homar, Joel Joan, Lina Lambert, Albert Prat, Anna Sahun, Aina Sánchez, Julieta Serrano i Oscar Valsecchi


Presentació:
Lluís Homar es posa a la pell del rei més controvertit entre tots els grans personatges creats pel monstre de Stratford, per protagonitzar aquest magnètic viatge al fons de l’ànima humana i al dolor que poden causar les dificultats d’acceptar la pròpia identitat. Un periple colpidor, amb una teatralitat explosiva hereva dels grans retaules dramàtics medievals.
L’ascensió imparable d’un ésser marginat a causa de les deformitats físiques, que amb el seu afany insaciable de poder arribarà a ocupar el tron d’Anglaterra fins que s’acabarà trobant atrapat en el remolí dels seus propis buits, disposat a oferir tot el regne per un simple cavall que li permeti continuar la seva lluita.


La meva valoració
Un títol com aquest, vull dir un títol que indica que va de reis, que és com dir de polítics avui. En sdubstància no hi ha gaire diferència entre uns i altres perquè ara la violència es manifesta amb els diners, que si no en tens et pots morir de fam, el diner fa que la caiguda sigui lenta i aleshores la caiguda, amb un cop d’espasa, era instantània. Així doncs Ricard III és rei amb l’espasa, Macron o Aznarf o Trump ho fan diferent, però el resultat és el mateix. 




dijous, de juny 01, 2017

Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf


Els tres aniversaris

Autora: Rebekka Kricheldorf

Teatre: La Villarroel

Director: Jordi Prat i Coll

Intérprets:
Anna Alarcón (Masha) 
Rosa Boladeras (Irina)
Miranda Gas (Janine)
Joan Negrié (Andrei)
Victòria Pagès (Olga)
Albert Triola (Georg)


Sinopsi
La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però la Irina s'avorreix. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada.

Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s'estengui l'alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l'únic amic casat de l’Andrei. L'Olga és l'única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família. L'herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. 

La festa d'aniversari fracassa també els dos anys següents a causa d'un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals. I la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova.

Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l'altre. La decadència de la casa dels germans representa així l'exteriorització d'aquest sentiment de ruïna i degradació.


La meva valoració
Com veiem per la sinòpsi aquest obra està basada amb Txèkhov i, encara que no sóc partidari d’aquestes mena d’mitacions o “a la manera de”, val a dir que aquest producte edtà fora ben travat i l’obra és interessant i bona. Com de costum, un bon costum actualment, el treball de les actrius i actors és excel.lent.