EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dijous, d’agost 27, 2015

El perquè de tot plegat, de Quim Monzó

Quaderns Crema
Barcelona
1994
169 pàgines

Aquest llibre porta anys a casa, potser vint, l'he tingut vàries vegades a les mans, però no m'hi decidia. Tot i que era un error, me n'alegro perquè vull pensar que ara l'he gaudit més. Es tracta d'un llibre de contes i no té res a envejar dels millors contistes. En tots els contes Quim Monzó demostra un profund coneixement de la psicologia, que és com dir de les febleses humanes. Als primers contes la temàtica de fons és el sexe i, per raons òbvies, m'ha impressionat Vida matrimonial d'una parella que ja als vuit anys de casats han perdut el costum del sexe. Són al llit i arran d'un factor extern els ve les ganes de sexe, però per separat, no s'ho diuen, han perdut la confiança, per tant, la conseqüència és dramàtica, es masturben. Ell "sent una tristesa immensa, pensa que la vida és grotesca i injusta, i esclatar a plorar". El conte La immolació és del tot surrealista i té un final divertit, però d'una absoluta elegància. És una parella que discuteix sobre si és oportú pujar a la torre de Pisa tenint en compte que cada any s'inclina i que d'un moment a l'altre pot caure. Al final un tenia raó, pugen i la torre cau. Ningú li pot retreure a Quim Monzó d'aquest presagi perquè ho fa d'una manera tan fina que ens fa pensar que cau, però potser no, jutgem: "La dona somriu, l'agafa per la cintura, van cap a la torre, comencen a pujar-hi i no té temps ni d'adonar-se d'aquesta prova d'amor.". Quin Monzó prova el seu mestratge de contista quan fa un recreació d'alguns clàssics, com La micologia, El gripau i La bella dorment, La monarquia i La fauna. Per a gaudi de qui em llegeixi li regalo el darrer paràgraf de La bella dorment. "Les galtes de la noia han perdut la blancor de la mort i ja són rosades, sensuals, per mossegar-les. Es posa dret i li allarga les mans, totes dues, perquè s'hi agafi i pugui posar-se dreta. I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble d'haver passat tant de temps estirada) es posa dreta gràcies a la força dels braços masculins, el cavaller s'adona que (cosa de vint o trenta metres més enllà, abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors”.