EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, d’abril 30, 2006

Tres dies a Torí - II








Si a l'entrada interior m'he referit a l'educació i afabilitat dels torinesos, he d'insistir que podem dir que es una ciutat molt més civilitzada que Barcelona i no solament perquè a tots els interiors estan lliures de fum, que això no deu agradar a l'italianòfil Joan de Sagarra, sinó també estan lliures de música. I pel que fa els exteriors podem dir que és una ciutat realment neta, on les parets estan lliures de graffitti. El poc graffitti que he vist està en tanques.

Encara que conec el Museu del Cine que hi ha a Girona, el que hi ha Torí és impressionant. D'entrada té la sort de la mena d'edifici en què està allotjat. Un edifici realment estrany, però que té la seva gràcia i que per això ha esdevingut amb el símbol de Torí. Em refereixo el que hi ha a la primera foto, és conegut com la Mole Antonelliana. Una obra començada el 1862 dissenyada per Alessandro Antonelli per ser la Sinagoga de Torí, però la comunitat jueva es va quedar sense diners i aquesta torre de 167,5 metres va ser feta el mateix temps que la Torre Eiffel, però per convertir-se amb el temps en el Museo Nazionale del Cinema, que evidentment és una institució ben viva i d'interès per tot aficionat al cinema, però que s'hi s'està de passada a Torí també paga la pena la visita i de passada hi ha el premi de la millor vista de la ciutat i també dels Alps si es té sort i fa sol, sort que també vaig tenir.

Un altre lloc que val la pena i que també citava Sagarra és el Ristorante del Cambio, la segona foto, a la Piazza Carignano, on hi ha el Palazzo Carignano, seu del primer parlament italià, i el preciós Teatro Regio. Aquesta restaurant va obrir el 1757, la seva cuina no és la millor de la Città di Torino, però no deixe de ser un fugiser plaer gaudir d'una joia com aquesta, en la que hi seia Vittorio Emanuele i el comte Cavour. De fet el lloc exacte on seia el rei no hi seu ningú.

La tercera foto és l'altar de la Catedral perquè Torí és una ciutat eminentment barroca o, potser més ben dit, plena d'art barroc. I quan no és l'or d'un altar, tenim l'or d'un cafè, com és el cas de la foto següent amb el Caffè San Carlo i la seva opulent làmpada.

Després tenim la capella de la Santa Sindone o Llençol Sant, que està a bon recer prop de la capella, diuen, i després tenim la Capella de l'Ave Consolatrix a la Parròquia Santa Annunziata.

Finalment un anunci clàssic de Caffè Ligure

Per més fotos, pugeu a les golfes