EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de setembre 08, 2006

Centre d'Estudis Jordi Pujol


Ahir vaig estar novament en un acte organitzat pel Centre d'Estudis Jordi Pujol, que tingué lloc a la seu d'Òmnium Cultural. L'acte va consistir, tal com estava anunciat, amb una conferència a càrrec del senyor Jordi Pujol sota el títol Davant d'una cruïlla i d'un gran repte.

El conferenciant va ser presentat pel Vicepresident de l'Òmnium per absència del President. Com és normal en aquesta classe d'actes Jordi Pujol va ser presentat en termes molt elogiosos entre els quals va ser destacat el qualificatiu d'estadista. Qualificatiu que em sembla just, però no deixe de ser xocant aplicat a una persona que ha estat durant dues dècades la primera autoritat d'un país, que no és estat i quan hi ha una campanya amb el lema Jo també vull un estat propi.

D'entrada ens va dir que havia fet un mal càlcul perquè havia pretès fer la conferència a un nombre relativament reduït i ens hem trobat tots que la sala de l'Òmium estava plena de gom a gom i molts, ben bé un terç, ens vam estar drets. Això ens ho relacionava que ell, que ja no és president, ara no vol fer nosa i per tant no està per fer política i que pretén, com a molt, ser una referència, sempre d'una manera discreta i no com altres que continuen dient coses, a dintre i a fora del país, perjudicant tant el país com el partit.

Va insistir que entrem en una etapa nova i que tenim un estatut millor que el que teníem, però tenint en compte que l'orígen de l'estatut va ser més tàctic per part d'algun partit que no per una ambició d'autogovern, que el que es pretenia era posar el PP contra les cordes.

A més a més, la negociació de l'Estatut ha palesat vàries coses. En primer lloc que alguns partits han patit de ignorància, genuïtat, frivolitat i una certa fatxendaria. En segon lloc tampoc va ser bo per Catalunya que l'Estatut fos al final negociat només entre CiU i el PSOE quan l'hauria d'haver negociat el Govern. Això va donar una mala imatge tant al món polític espanyol com a l'opinió publica.

Per cert. Jordi Pujol no va dir mai l'Estat espanyol, sempre va dir Espanya. Evidentment és un estadista.

Va donar-li un toc de solemnitat quan va dir, arran de tot això de l'Estatut, que els catalans en conjunt no ens hem agradat, i no hem agradat.

Des del punt de vista econòmic va ser relativament optimista, va dir que la gent gasta malgrat la pèrdua d'autoestima i d'imatge davant la resta d'Espanya i d'Europa.

Com aspectes determinants de la cruïlla en què som va referir-se a la globalització, a les noves tecnologies, a la deslocalitzacions i a la immigració.

En aquest sentit va assenyalar que el 50% de les inversions/exportacions espanyoles a Xina són catalanes i el 42% a Corea del Sud.

Va considerar que les localitzacions són positives perquè, encara que puntualment dolguin, vol dir que allà a on van les indústries és perquè estan 30 anys de retard respecte a nosaltres.

Ens va parlar amb cert optimisme de país quan va assenyalar que Catalunya és dels països d'Europa en que funcionar millor l'ascensor social. Un frase recurrent de Pujol va ser que el nostre món és el món i per això no és anècdota que hi hagi un diccionari sànscrit-català. També va assenyalar que el R+D tot i que és baix que està pujant més ràpid del que sembla i que en aquest camp s'ha fet una gran tasca des de la Generalitat.

El que compte és que Catalunya està viva i això ho demostra tant una revista de barri o de poble com el sincotron.

Per tot això, va demanar la importància d'un sentiment de país, que els nostres intel.lectuals estan endarrerits perquè diuen el mateix que fa tenta anys; que l'economia basada en tecnologia mitja no aguantarà; que cal pensar més amb el bé comú; que s'ha d'acabar amb la cultura del NO, sense menystenir el dret a dir NO, perquè aquesta cultura ha fet mal a la identitat; que s'ha de buscar l'excel.lència en tot; que els nostres mestres són molt bons, però els fonaments teòrics i ideològics de l'escola s'han quedat antiquats també; que calen empreses, com s'ha fet a alguns països, en les que els treballadors són accionistes.

Entre elpúblic vaig reconéoxer la presència de Miquel Roca i Junyent, també estava dret.

Va passar per sobre del federalisme assimètric i va fer una crítica a l'autonomisme de la resta d'Espanya perque de fet ells no entenen ni respecten el nostre dret a ser diferent. Els empipa que volem ser diferents i per això quan es pregunta a Andalusia quin nivell d'autonomia volen, la resposta és, la mateixa que nosaltres, que el seu lema es redueix a no discriminació. No passen d'aquí.