EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dissabte, de juliol 23, 2016

"El preu", d'Arthur Miller



Traducció: Neus Bonilla i Carme Camacho
Direcció: Sílvia Munt
Interpretació: Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom
Producció: Grec 2016 Festival de Barcelona y Bitò Produccions
Teatre Goya


No hi ha cap dubte que dins de l’oferta teatral d’aquest Grec l’obra “El preu” és de les més atractives de la temporada, clar que no és l’única perquè casualment també hi haurà una de les més famoses d’Arthur Miller, “Las brujas de Salem”.

Cal dir, ja d’entrada, que la Sílvia Munt toca el cel amb la direcció d’aquesta obra. No he estat un admirador del seu treball com actriu, però li desitjo que dirigeixi teatre català, el nostre, per molts anys. I és que la direcció d’aquest text no se li presentava fàcil perquè són quatre personatges amb una psicologia molt forta i una mica de tots contra tots.

Cal afegir, per altra banda, que la Sílvia Munt s’han valgut de quatre figures indiscutibles de l’escena catalana com són el veterà Lluís Marco, Rosa Renom, Pere Arquillé i Ramon Madaula.

Lluís Marco fa el paper del taxador, el que diu el preu del que està disposat a pagar pels “mobles i trastos vells” del pis patern dels dos germans que no s’han parlat en els darrers trenta anys. Cada un ha pagat un preu a la seva vida pel què ha fet i aquí juga el doble sentit que té en aquesta obra seu títol. El preu que van haver de fer per trampejar la crisi del crack del 29. Aquest enfrontament entre germans i el paper addicional jugat per la dona del germà que no ha fet fortuna i el que juga el taxador, que no podia deixar de ser un jueu amb molta història car representa que té més de 80 anys i ha fet tots els oficis.


No us la perdeu, que encara sou a temps.


La clase de esgrima, de Klaus Härö





Finlàndia 2015

Al principi de la dècada dels 50 del segle passat, poc després de la II Guerra Mundial, un home que havia tingut renom en esgrima arriba a un poble d'Estònia tot fugint de Leningrad perquè la policia de Stalin el va perseguint.

En aquest poblet va ser contractat per una escola com a professor esportiu. La majoria dels nens del poble eren orfes de pare perquè l'ocupació russa ja havia deixat la seva marca. El professor no pot evitar fer d'allò que en sap més i comença a donar classes d'esgrima a la canalla. Fet que és mal vist per la direcció de l'escola que considera l'esgrima un esport del passat, aristocràtic.

Al principi les espases eren fetes d'una mena de branquetes que es troben pel camp, aquí, al camp, ell comença a guanyar-se les simpaties dels nens. Gràcies a l'avi d'un nen que guardava con un tresor un floret, l'espasa de l'esgrima, l'esport es va consolidant a l'escola i es guanya l'odi de la direcció, un odi que culminarà quan a Leningrad, la petita escola d'Estònia guanyi el campionat a nivell de la URSS.


Aquesta victòria esportiva i moral li portarà a una marxa forçosa d'Estònia: la policia de Stalin. El drama és perfecte. S'ha posat a la butxaca la canalla i els seus avis i, a més a més, aquest home solitari ha trobat l'amor. Aquesta mena de desterrament no durarà tota la vida i arribarà el moment que torni el poble.