EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, de desembre 21, 2016

ART, de Yasmina Reza










Autora: Yasmina Reza
Traducció: Jordi Galceran
Direcció: Miquel Gorriz
Repartiment:Pere Arquillué
Francesc Orella
Lluís Villanueva

Teatre Goya

Sinopsi
“Marc, sol.
El meu amic Sergi ha comprat un quadre.
És una... tela, si fa no fa, d’un metre seixanta per un metre vint, pintada de blanc. El fons és blanc i, si mig acluques els ulls, s’hi poden entreveure unes ratlles fines, transversals, blanques.
El Sergi és amic meu de fa molt temps.
És un xaval que ha triomfat, és dermatòleg i és amant de l’art.
Dilluns passat vaig anar a veure el quadre que el Sergi s’havia comprat el dissabte anterior, un quadre que feia mesos que perseguia.
Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques.

És bon teatre, però no la gran obra de teatre que un espera. Tres grans actors tot i que, cal dir, que el Pere Arquillué hi fa una veritable exhibició de velocitat oral, una habilitat que fins ara només coneixia l'exhibició, per la ràdio, de Dany Keye.


dimarts, de desembre 20, 2016

COPPELIA, de Léo Delibes



Gran Teatre del Liceu

Fitxa artística

COREOGRAFIA
Enrique Martínez (✝ 1998)
MÚSICA
Léo Delibes
LLIBRET
Charles Nuitter, basat en el conte Der Sandmann (L’home de sorra), d'E.T.A. Hoffmann
ADAPTACIÓ MUSICAL
John Arthur Lanchbery
ESCENOGRAFIA I VESTUARI
José Varona
IL·LUMINACIÓ
Paulo César Medeiros
PRODUCCIÓ
Theatro Municipal de Rio (Brasil)
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
DIRECTOR MUSICAL
Martín García


Coppélia és una nina autòmat de Coppelius amb la qual vol robar l’ànima de Franz. Però Swanilda, promesa de Franz, fent-se passar per Coppélia, el salva. Història divertida i profunda, qüestiona la moral científica que desafia la fe i vol crear vida amb la raó; alhora ens fa qüestionar els qui estimem.

L’obra, composta per Léo Delibes i basada en els contes fantàstics d’E. T. A. Hoffmann, té un marcat caire realista, tant en els personatges com en l’ús de danses tradicionals.

En aquesta producció, Julio Bocca dirigeix el ballet del Sodre de l’Uruguai en una versió d’un fort caràcter teatral. La proposta juga amb els colors del vestuari per reforçar amb gran força i elegància la dramatúrgia en els ballarins.

Feia temps que no disfrutava tant d'un espectacle. No vaig gaire al Liceu, però la darrera vegada que em vaig emocionar va ser amb un ballet de Maurice Béjart quan encara vivia i, per tant, va estar ell també al Liceu. En el cas d'avui, tot i que el relat ha estat una mica diferent, el que compte és la dansa i cal reconéixer que Julio Bocca ha fet un gran equip de ball i que el vestuari és una meravella, no cal dir que els primer ballarins són excelsos.

dijous, de desembre 15, 2016

LA TREVA, de Donald Margulies



Teatre La Villarroel

Títol original: Time Stands Still
Direcció: Julio Manrique
Intérprets: Clara Segura, Ramon Madaula, David Selvas i Mima Riera

Sinopsi Any 2009. Els Estats Units han envaït l’Iraq des del 2003. La Guerra continua. La Sarah, una prestigiosa fotògrafa de guerra, torna de l’Iraq al seu apartament, a Brooklyn. Ha resultat greument ferida a causa de l’esclat d’una bomba mentre cobria el conflicte. L’acompanya el James, també reporter de guerra, que després de patir una crisi nerviosa i abandonar l’escenari del conflicte, ha hagut de tornar-hi a buscar la seva dona. Un cop a casa, hauran de cicatritzar les ferides. La visita del Richard, editor i bon amic de la parella, acompanyat de la seva nova novia, la jove i ingènua Mandy, farà que la Sarah i el James revisin el seu projecte de vida i de parella. Un any de treva per a que cadascú decideixi, finalment, què vol fer amb la seva vida. És un text molt bo, molt actual, que permet a l'espectador entrar una mica a fons en el món dels mitjans de comunicació i, al mateix temps, permet copsar les realitats profundes dels perdiodistes, o més ben dit, de del món d'un determinat periodisme. No sabrem mai si el periodista és honest, no ja amb el públic, sinó amb ell mateix. Malgrat que hem d'admetre que molts poders no dubtarien a fer callar els periodistes si els fos possible, per tant, penso que encara que no sempre siguin prou respectuosos amb la gent que retraten, crec que val més que ho facin


diumenge, de desembre 04, 2016

LA FORTUNA DE SÍLVIA, de Josep Maria de Sagarra






Teatre Nacional de Catalunya

Dramatúrgia i direcció


Jordi Prat i Coll
Intérprets: Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Laura Conejero, Berta Giraut, Pep Munné
L’evolució d’Europa i els trasbalsos de la Segona Guerra Mundial a través dels ulls d’una dona capaç de preservar la seva fortuna privilegiada, malgrat els cops que li esperen del destí i les humiliacions amb què es veurà castigada per la pobresa.
Sens dubte un dels personatges més excepcionals i memorables de la literatura dramàtica catalana, pel seu enfrontament amb els grans dilemes que pesaran sobre la reinvenció del vell continent. Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Josep Maria de Sagarra més personal i universal.






Avui he vist aquest clàssic de l'escena catalana i, com sol passar amb els clàssics, vaig gaudir de debò de teatre en majúscules perquè no és que el teatre d'abans sigui millor que el d'ara.

La qüestió no és que el teatre d'abans és millor que el d'ara, sinó que allò dolent d'abans no és classic, no queda ningú per explicar-lo, mentre que el teatre modern, el d'ara encara ha d'estriar allò que passarà a formar part del teatre de tots els temps.

Ahir va ser el darrer dia d'aquesta obra al T.N.C. i em permeto suggerir que si l'obra es presenta en algun altre teatre de Catalunya que ho aprofiti.

dissabte, de novembre 19, 2016

RELATO DE UN NÁUFRAGO, basat en una obra der Gabriel García Márquez


Teatre Lliure de Gràcia

Adaptació: Ignacio García May
Dramatúrgia i direcció: Marc Montserrat-Drukker
Intérprets: Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llacer

Arriba a escena la història de Luis Alejandro Velasco, un mariner que va caure a l’aigua des de la fragata militar colombiana A.R.C. Caldas quan se’n va afluixar una càrrega de contraban, i va estar-se deu dies perdut en alta mar. De jove, va seguir el cas Gabriel García Márquez, i anys després, a Barcelona, se'n va publicar el relat. Nàufrag i reporter seran, aquí, Àngel Llàcer i Emilio Gutiérrez Caba.
Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre. Aquest és el llarguíssim títol complet d’una de les històries veritables més corprenedores que he llegit mai. Va ser escrita el 1955 per un jove reporter del diari El Espectador de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic. Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen... sóc jo qui es queda sense paraules.
Marc Montserrat-Drukker

Fa uns pocs dies vaig poder veure en el programa de televisió la 8 al dia l'entrevista que Josep Cuní feia a la víctima real, Luis Alejandro Velasco, que va viure el naufragi car https://flic.kr/s/aHskDL2wts.

diumenge, de novembre 13, 2016

LA REVOLTA DE BRUIXES de JOSEP MARIA BENET I JORNET



Teatre Lliure de Montjuïc

Direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD
cia. LA KOMPANYIA LLIURE
Intèrprets Chantal Aimée Aurora / Clàudia Benito Paulina / Raquel Ferri Dolors / Àurea Márquez Sofia / Xicu Masó vigilant / Andrea Ros Filomena / Júlia Truyol Rita


Debut de les noies de La Kompanyia Lliure amb el famós text de Josep Maria Benet i Jornet, el degà de la dramatúrgia catalana contemporània. El va estrenar a barcelona el Josep Montanyès. hi torna ara, mirant la revolta amb ulls d’avui, el Juan Carlos Martel Bayod.
La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.

Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder.
Josep Maria Benet i Jornet desembre de 1981
Qui vulgui saber més d'aquesta obra res millor que visitar aquest enllaç. Tanmateix, jo no hi estic gens interessat perquè aquest obra no em va agradar gens, per molta fama que tingui.

dimarts, de novembre 01, 2016

EL FILÓSOFO DECLARA, de Juan Villoro



Teatre Romea

Autor:  Juan Villoro
DIRECCIÓ: Antonio Castro

INTÈRPRETS:
Mario Gas
Rosa Renom
Ricardo Moya
Meritxell Calvo
Jordi Andújar


Sinopsi
En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista coneix tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.

Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?
Text de l'autor
Sempre m'ha intrigat saber quan veuré per última vegada a una persona. El filòsof declara part d'aquesta cruïlla dramàtica: dos filòsofs es troben per a una confrontació final. La seva amistat ha estat una peculiar forma de rivalitat. Professionals de la raó, procuren mantenir les emocions a distància. Aquesta trobada serà diferent: els acompanyarà una dona que va definir la vida de tots dos. Hi ha límits reconeixibles per a la intel·ligència? En quin moment les idees es transformen en neurosi? George Steiner diu que un lloc comú és una idea cansada. Per contrast, el disbarat pot ser vist com una idea anticipada. En aquesta zona es mou El filòsof declara: el demorat trobada de dos precipitats.
Juan Villoro


M'ha semblat una obra amb moltes pretensions perquè, començant pel títol, un es pensa que la declaració d'un filòsof ha de ser una cosa molt important, transcendent, d'abast universal i que farà història. Res de tot això perquè l'obra no és pròpiament una obra, de la mateixa manera que una pila de totxos no fan una casa. M'explico.

All llarg de tota la funció assistim a moltes dosis de frases intel.ligents, totes molt encertades, però que fan l'efecte que són retalls perquè el conjunt de frases no fan un argument, una història. Les paraules en un bona història són com l'aigua d'un riu, que neix, fa un recorregut i arriba a un punt final.

Com exemple assenyalem que la relació sexual, més que no pas amorosa, entre el filòsof i la seva esposa és massa per la gal.leria, poca talla. De fet un no sap què són o què fan junts.

VIDEO:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/33-recomana/el-filosofo-declara/video/5625777/#.WGa_nnvnMAo.google


dissabte, d’octubre 22, 2016

De Santiago de Cuba a L'Havana

El passat mes d'agost la meva dona i jo vam fer un viatge a Cuba que ens ha agradat molt, la gent i el paisatge són fantàstics.


Tal  om diu el títol d'aquesta entrada el viatge va consistir del trajecte des de Santiago de Cuba, la segona ciutat del país, fins a l'Havana.

Aquest reportatge fotogràfic és la millor explicació.





Santiago de Cuba



Pensant en el Carnaval

Mare jove
Plaza Céspedes
Plaza Céspedes
Músics cubans
L'home que llegeix
Fumadora d'havans
Venedor dee Granma
Conserge del Cementerio Santa Ifigenia
Música i rom
Ballant al son
Una vista de la ciutat

Espelmes per la Patrona de Cuba a la Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Coure
Platja de Siboney
Ella llegeix el llibre mitjançant la veu del seu estimat
Vista de la Socapa
Far del Morro



Camagüey

Arquitectura



Orgull de dona i de mare





Vida de carrer



Visca la festa!
La joia de viure
Daiquiri per sempre
Plàtan fregit




De Camagüey a Trinidad






Trinidad







El Nicho, Trinidad






Valle de los Ingenios, Trinidad





Pel Cayo de Santa María









Ciénaga de Zapata






Parque Escaleras de Jaruco







Mural de la Prehistoria, 

Valle de Dos Hermanas







Valle de Viñales





Ciutat de Viñales

L'home dorment

"Totes" les dones del poble
Dues joves del poble


Ja falta menys per l'Havana






L'Havana

Pel Malecón


La mar es fa veure
Dos amics


Tribunes llestes pel Carnaval


Debatent sobre el Carnaval

Llesta pel Carnaval


Havana Vella
Parque Coppelia

Escala interior del Palau de la Marquesa de la Mortera, ara Museu del rom de la marca  Havana Club
Un mural a la memòria del Che

Estil de vida

El Far del Morro
Fumadora d'havans
Catedral de l'Havana

Vista de l'Havana Vella


Mojito a l'Hotel Nacional

Havanajant





Monument a José Martí, Plaza de la Revolución

Havana des del cel





Tropicana











A reveure Cuba!




A qui ha tingut la paciència d'arribar aquí:


Entre les fotos de l'Havana Vella pot haver cridat l'atenció la fotografia d'una escala en la que tot el que es diu és "Escala interior del Palau de la Marquesa de la Mortera, ara Museu del rom de la marca  Havana Club". Aquest peu de foto amaga un petit secret, que per "descobrir-lo" cal arribar aquí i passar a visitar l'entrada d'aquest mateix blog del 27 de juny del 2007, que té aquest enllaç:

                 http://albertdelahoz.blogspot.com.es/2007/06/la-memria-del-meu-pare.html

Moltes gràcies
Albert