EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, d’abril 16, 2007

Costa Blava, Eze i Principat de Mònaco

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 5 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Costa Blava, Eze i Principat de Mònaco


El que vaig veure el 5 d'Abril és d'allò més contrastat. Si Saint Tropez ja representa una contradicció, un poble pescador passà a ser un poble d'artistes i després esdevé la capital del glamour més estrident, la Côte d'Azur, diguem Costa Blava és un contrast absolut. Hi ha més de noranta microclimes que fan possible quasi totes les plantes de planeta, per la qual cosa la vegetació és d'allò més esplèndida.

Pobles senzills que per la seva situació esdevenen d'artistes o de luxe o de les dues coses.


Eze es considera la segona ciutat més important en el i Grasse, que no he visitat, però ès a prop és la capital del món del perfum i entre les dues es reparteixen la major part de nassos del món. món. Per saber què és un nas, cliqueu aquí. Cal afegir que el principal conreu en aquest zona de la Provença és la lavanda i en són els principals exportadors.


Eze és un poblet medieval restaurat amb cura, de la tal manera que és perfecte, dintre de la varietat d'estils. Tots els seus detalls són bells, les finestres -no podria ser altrament a La Provença- com les xemeneies i els petits jardins.


Entrem al Principat de Mònaco i aquí podeu trobar informació essencial d'aquest lloc peculiar. Una de les coses curioses de l'entrada és que la vorera de la dreta, vermella, és Mònaco, però si un camina per l'altra, està a França.
Després de respirar una mica de luxe passant per on viuen les princeses, hem visitat la catedral que et mostren la tomba de Gratia Patricia, és a dir, Grace Kelly. La visita interessant és la de l'Institut Oceanographic i el seu aquari, fundat per Albert I. El mèrit està que es van fer recerques amb uns mitjans que ara ens semblarien rudimentaris.
En el port ens ensenyen el iot més car del món, no sé el preu, però es diu Lady Moura i és que en un lloc com La Corniche d'Or hi ha ganes, tant del guia com del visitant, d'épater le bougeois, com si nosaltres, la major part dels visitants estiguéssim d'alguna manera a prop d'aquest món de luxe, pjierío, glamour i tot el que volgueu.
Una cosa que m'ha agradat és que les plaques amb els noms del carrers són bilingües, és a dir, monegasc i francès.
Una observació curiosa, encara que no puc dir que sigui representativa és que, aquí a Occident, a on presumim de les llibertats la guia ens va explicar la versió oficial de la mort de Grace Kelly. Això de la versió oficial m'ha fet recordar que la guia de Beijing ens va explicar la seva versió i la seva experiència dels famosos fets de la plaça de Tiananmen.
I després de gaudir del Jardí Exòtic, que és on està feta aquesta foto, enfilem cap a Montecarlo.
Agafant una expressió que sentia dir a uns amics bascs, el luxe i glamour de Montecarlo és la rehòstia. Supera la meva condició humana. Potser perquè no he visitat Versalles ni Sant Petersburg, però el luxe que he vist en el Casino de Montecarlo no l'havia vist mai.
A Montecarlo vaig fer el que no faig mai, fotografia cotxes, però és que en una plaça petita veure en el mateix moment un Jaguar, un Lamborgini, un Ferrari i un Rolls Royce no passa sovint i crec que un allà on va ha de fotografia tant la flora com la fauna.