EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de febrer 17, 2006

Catalunya a Cuba, una amor que fa història





A la ciutat de Barcelona es fan cada dia moltes activitats culturals, que és la cosa més normal del món a una gran ciutat. A més de tot allò que es fa en sales de projecció, teatres, sales de concerts i grans casinos o ateneus; també hi ha petits pisos en què es fan petites coses que tenen una petita audiència. I malgrat aquesta petita audiència no treu que hom hi trobi coses interessants, sin més no per mi.

A La Vanguardia del dia 14 vaig llegir l’anunci d’una conferència amb aquests mots: Catalunya a Cuba: una amor que fa història.

Acte organitzat per ACISI, una entitat dedicada a fer estudis sociològics en especial incidència a la interculturalitat i a la influència de la Unió Europea. La xerrada per mi interesant va ser la que va fer Tate Cabré, la qual demostra que el que és Catalunya avui és gràcies els que van tornar de Cuba.

Aíxí doncs ens diu i exposa en pantalla
Els primers catalans 1492-1778: Cristòfol Colom al 1492, l’expedició des de Barcelona al 1493: 17 navilis i 1.500 homes: Bernat de Boïl, Ramon Paner, Jaume Ferrer de Blanes, Pere Margarit, Miquel de Ballester, Joan Millan…

Fer les Amèriques: el gran moment del segle XIX: els Partagàs, Samà, Gumà, Baró, Güell…

Gumà va fer fer una plaça a Matanzas que després la va fer fer exactament igual a Vilanova i la Geltrú.

Arquitectura i pensament: el llegat de les pedres i de les idees, modernisme, antiespanyolisme…

Aquest antiespanyolisme s’ha d’interpretar des de l’òptica americana, és a dir, col.laborar en la independencia de les colònies espanyoles a les Amèriques.

Aquests catalans van portar diners, molts diners de Catalunya, però també va fer molta obra per tot Cuba, que ara en diríem social, com col.legis i teatres que ara són cinemes.

Catalunya no seria tal com la coneixem avui sense el gran llegat que va rebre de Cuba.
Haurien existit el Modernisme i La Renaixença sense els mecenes-indians que els van impulsar?
La revolució industrial hagués estat la mateixa?
La gran importància d’aquesta herència ha fet que les relacions amb Cuba no s’hagin interromput mai, ni en els moments històrics més durs, sobretot a les viles i ciutats amb forta herència d’ultramar,
Especialment al Maresme i al Garraf. Sempre hi ha hagut historiadors locals que han realitzat profunds estudis sobre personatges o empreses.

Altres nuclis de recepció d’indians: Corçà, Pals, Torroella de Montgrí, Tossa de Mar, Girona, Olot, Santa Coloma de Farners, Calella, Caldes d’Estrach, Pineda de Mar, Lliçà d’Amunt, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Rocafort de Queralt,Torredembarra, Riudoms, Montbrió del Camp...

El fet és que una bona part de les persones implicades en el Modernisme i la Renaixensa tenien vincles amb Cuba. Com també en aspectes de la vida en general.

Així tenim que el Club Nàutic de Barcelona i la Federació Catalana de Bèisbol van ser fundats per indians. El poeta Joan Vinyoli té avantpassats a Cuba, la mare d’Eugeni d’Ors havia nascut a Cuba, Un tiet rebesavi de Salvador Espriu va fundar, junt amb altres catalans, la ciutat de Cárdenas i l’avi del poeta va fer-se construir al carrer Perera d’Arenys de Mar la Casaa Pairal.

La Revolució Industrial a Catalunya també va ser possible pels diners que en bona part van arribar de Cuba, com és el cas del Vapor.

El porxos de Xifré van ser fets per Xifré un indià que va ser el català més ric del XIX.
El pintor Cusachs va ser finançat pel Marquès de Marianao, un indià. La Pedrera va ser feta per la senyora Milà, vídua de Josep Guardiola, un indià, que al morir la gent deia si s’havia casat per la guardiola. És evident que l’Anís del Mono va ser fet per un indià perquè el logo és un animal tropical i que entre els hereus d’aquesta marca hi ha la família del polític Artur Mas. Com sabem tots els aficionats als còctels, el Boadas Cocktail Bar va ser fundat pel pare de l’actual mestressa, que havia treballat al Floridita de l’Havana i que el còctel Daiquiri el va crear un català que treballava a l’Havana.Encara hem d’afegir que el Pare Claret va ser bisbe de Santiago de Cuba. Els Torres de Vilafranca del Penedès també va arribar de Cuba.

Com es pot veure la hisòria és inacabable.

No cal dir que la llegenda de La Puntaire i altres històriques romàntiques semblants ens evoquen la duresa d’aquelles noies que va passar la vida esperant que el seu promès tornés d’Amèrica i que quan ho feia, arribava amb una família ja feta.

El nostre allioli en cubà és oleole

Després de la Tate Cabré ens va parlar Roberto Hernández un radiofonista cubà, amb avantpassats catalans, que viu aquì i ens va fer un interessant recull de les diferents activitats en les que podem trobar a Barcelona cubans, en un especial ènfasi en el món de la música.

Després vam gaudir de dolços fets a l’estil cubà, acompanyats d’un rom cremat i unes havaneres en viu cantades per Blau Mediterrà

A la foto de dalt tenim Roberto Hernández, Flora Royo d'ACISI i Tate Cabré