EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de març 25, 2016

HAMLET de WILLIAM SHAKESPEARE versió i direcció PAU CARRIÓ

Intèrprets Eduard Farelo Claudi / Pol López Hamlet / Xicu Masó Poloni, enterramorts / Rosa Renom Gertrudis / Marc Rius Laertes, Guildernstern / Maria Rodríguez Ofèlia / Pau Vinyals Horaci, Rosencrantz

Teatre Lliure de Gràcia

Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Som, potser parlo de la meva generació, conscients de la putrefacció del regne, de la corrupció dominant, sabem que es pot somriure i ser un canalla al mateix temps. Com en una presó, no trobem la sortida, i totes aquestes coses ens fa sentir indignats i desconcertats alhora. Ens preguntem què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.

Pau Carrió


Només apunto que tot i que em malfio de les versions que volen "modernitzar" el text, aquesta vegada he de reconéixer que Pau Carrió ha fet un magnífic treball, tot i que ha tingut a favor seu un bon repartiment. Cada vegada sóc més admirador de l'actor Pol López i ja és la segona vegada que l'he vist protagonitzar una obra de Shakespeare. Poca broma, és ja un gran actor. Sense menysteniment d'actrius que ja són patrimoni de l'escena catalana com la Rosa Renom.



diumenge, de març 06, 2016

El professor Bernhardi, d'Arthur SCHNITZLER DIRECCIÓ: XAVIER ALBERTÍ

Director: Xavier Albertí
Intérprets:
Jordi Andújar
Manel Barceló
Roger Casamajor
Pep Cruz
Rubèn de Eguía
Guillem Gefaell
Oriol JGenís
Lluís Homar
Joel Joan
Joan Negrié
Albert Pérez
Albert Prat
Sílvia Ricart
Jacob Torres

Presentació: En un hospital universitari, la decisió complexa d'un metge desencadena un seguit de conseqüències que faran trontollar tots els estaments polítics i religiosos d'un país obligat a posicionar-se. Una adaptació d'aquest clàssic extraordinari de 1912, prohibit durant molts anys a Austria.


Teatre Nacional de Catalunya

La revista d'internet Núvol publica un interessantíssim i erudit article d'Andreu Sotorra en data del 15 febrer 2016 que no té pèrdua per a qui vulgui aprofundir en l'autor, obra i representació. De tota manera em permeto fer-ne una citació:


El professor Bernhardi que ha dirigit Xavier Albertí amb pols germànic i rigorós, amb una pulcritud mil·limètrica, apostant per una obra que podria ser considerada antiteatral, atenent els corrents d’aquest moment, i que no s’havia fet mai aquí, torna a evidenciar el que es pot aconseguir quan es reuneix sobre l’escenari un planter indiscutible d’intèrprets que encapçala Lluís Homar, com a protagonista, i que reforcen tots i cadascun dels altres intèrprets, tot i que, per exigències de guió, destaquen les escenes en què el professor Bernhardi manté més un tête-à-tête amb altres personatges com el doctor Ebenwald (Joel Joan) o el professor i doctor Flint, ara ministre de Culte i Educació (Manel Barceló).


Preciso que això només és un petita part del text. No hi ha cap dubte que aquest espectacle el podem posar entre els millors que s'han fet al TNC i, per descomptat, com dels millors que avui hi ha a Barcelona.

Qui es consideri amant del teatre o, més concretament, de l'escena catalana no se'l pot perdre.

A continuació podeu fer un tast de l'obra:

dimecres, de març 02, 2016

Infàmia, de Pere Riera


Director: Pere Riera
Intérprets:
Emma Vilarasau
Jordi Boixaderas
Francesc Ferrer

La Villarroel

Vaig anar al teatre sense saber res d'aquesta obra, ni de l'autor, res de res. Al principi em cridava l'atenció que el noi tot sovint li deia a la noia que es tanqui en un convent. Aquesta frase dita amb tota la mala llet, com no pot ser d'altra manera, em feia recordar l'escena famosa del Hamlet que ell li diu això a Ofèlia. A més resulta una escena que per mi és especial perquè quan vaig fer la carrera d'Humanitats la vaig estudiar. Com es pot veure aquí.

Com avançava l'obra s'aclareix el que em sorprenia. L'obra és el teatre dintre del teatre fins al punt que l'autor va fer entrevistes amb els quatre actors per ajustar l'obra als seus sentiments i experiències teatrals. Com és òbvi, hi ha les vivències dels dos actors veterans i consagrats i els joves que es van obrint camí.

L'excusa de reunir en un espai, els joves i els veterans, és que el personatge que interpreta l'Emma està ensenyant als joves, especialment a la jove, a fer el paper d'Ofèlia.

Encara que representi això, que aprèn, en els moments que representa que ho fa bé jo em permeto afegir que en aquests moments és la millor Ofèlia que he vist en ma vida, de la mateixa manera que al final l'Emma fent de Gertrudis ens informa de la mort d'Ofèlia de la manera més bella que mai he sentit. No cal que amb aquest final, la mestra i l'alumne s'abracen, que representa al final quan durant tota l'obra els dos personatges han estat enfrontats.

L'atractiu doncs d'aquesta obra és que l'Anna Moliner tant aviat és Sara com Ofèlia. El mateix es pot dir de tots els personatges perquè, insisteixo, és teatre dins el teatre, no és doncs Shakespeare, sinó uns grans actors que com actors riuen, juguen i pateixen i són també actors.

Recomano aquest video que és una molt interessant entrevista a l'Anna Moliner, que en l'obra canta també meravellosament

No us la perdeu!

Entrevista a l'Anna Moliner
 

  Un moment de l'obra


Una entrevista amb l'autor i director Pere Riera