Com se sol dir, temps era temps que l'obra de Mao Zedong brillava a Europa amb llum pròpia.
Encara que puc afirmar que no era maoista vaig llegir FANSHEN, de William Hinton, editorial Laia, Barcelona, 1977. Un llibre en el que l'autor ens explica al llarg de les seves 800 pàgines l'evolució del feudalisme al socialisme en un poble xinès.
Val a dir, que es tracta d'un cas real. L'èxit del llibre va ser aclaparador perquè no hi havia res de literatura, sinó facts and figures. Així doncs, aquest relat es va passar al teatre i com mentre es feia l'obra a Londres casualment vaig anar-hi per feina, el fet em va permetre veure-la al teatre. Evidentment el text teatral tenia molta grapa i quan ho vaig explicar a Barcelona es van fer intents de estrenar-la en català, però coses del país, no va passar de ser un projecte.
Mentre Xina anava cada vegada pitjor, si és que mai havia anat realment bé. Això no treu que possiblement el poble fotografiat per William Hinton deuria de ser una excepció, potser no l'única, però marginal tanmateix. En qualsevol cas això és aigua passada i si ho he volgut evocar és perquè els fets són tossuts i la veritat no la podem defugir.
Així doncs, si un llibre avui he de recomenar és CISNES SALVAJES, de Jung Chang, editat per CIRCE, 1993 Barcelona. Encara que ja té més de 10 anys crec que continua essent interessant encara que sigui només pel fet que cada dia que passa la Xina està cada vegada més de moda fins que arribi el dia que només es parlarà de Xina...
El cas és que en poc més de 500 planes, l'autora ens explica les vicissituds de la seva àvia i de la seva mare; naturalment, després, aquesta xinesa ens explica com la seva fe comunista la va fer ingressar al partit junt amb el seu marit.
A través dels seus mots, escrits sense odi però amb claredat, s'entén perquè ella ara viu a Londres i s'entén perquè un home que es creia ser el timoner, els qui hem vist el que s'ha esdevingut a Xina, podem dir, usant també terminologia marinera, que Mao Zedong l'han tirat per la borda.
5 comentaris:
Un llibre molt bonic, sí, el de Cisnes salvajes. Ben escrit i que fa un bon repàs per la història i la seva evolució, tan ràpida en els darrers anys. A Europa -a una part d'Europa- hem estat una mica papanates amb aquests dictadors salvadors de la pàtria, els mites sempre tenen la base de fang.
70 milions de morts va provocar aquest senyor.
Vaig llegir FANSHEN pel 1980 i ¿on era el pedro aleshores? Si aleshores no podia opinar, vol dir que ara no pot donar lliçons. Jo sé canviar d'opinió, què opinarà al cap de 25 anys? Serà d'idees fixes?
llavors no podem parlar de la revolució francesa?
No he opinat, he donat una dada. útil o inútil, però dada.
Crec que tot és matisable i relatiu, per la qual cosa opinar sobre la Revolució Francesa avui té un to acadèmic o cultural; mentre que opinar sobre la Revolució Cultural de Mao o la Guerra d'Espanya arriba o pot arribar més dins nostre perquè són el que jo en dic pàgines viscudes i les pàgines viscudes tenen una força que distingeixen entre els compromesos en un bàndol com passa també a França amb el tema de la Resistència envers Hitler i no cal dir que em resulta indiferent si tu ets, posem per cas, girondí. M'explico? Repeteixo, si llegeixes CISNES SALVAJES, el llibre que jo comento i recomano, veuràs que la teva dada és innecessària o redundant
Publica un comentari a l'entrada