EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dimecres, d’abril 12, 2006

Per Tunísia: Hoūmet es Soūq, Medenine, Gabēs i Safāqis










Hem fet nit en un hotel de l'illa de Djerba, d'aquesta illa puc dir que em va ser molt recomenada pel professor que vaig tenir en el curs que recentment he fet de Informador Turístic, però la veritat del viatge no ha respost a les expectatives a causa essencialment de l'enfoc que es dona a Tunísia del turisme.

De tota manera alguna cosa direm, més pel que he averiguat que cap altra cosa. D'entrada és imprescindible dir que Homer la va definir com l'illa dels menjadors de lotus i que quan Ulisses s'hi aturà els de la tripulació que varen tastar aquest lotus ja no va seguir la navegació per la sensació de placidesa que donava aquest fruit. Aquest fruit potser és llegenda.

L'illa també conserva una fortalesa del segle XIII feta per Borj elk Qébir i hi ha una altra feta el 1285 per Roger de Llúria. No vaig veure cap de les dues.

Aquesta illa té una comunitat jueva que va fugir de Palestina el 584 a.c. i que a Ghriba hi ha una sinagoga que té una de les torà més antigues del món. Com era Pasqua no vam poder visitar ni la sinagoga ni el poble.

Així doncs vam arribar a Hoūmet es Soūq, que és la capital de Djerba, que una de les coses interessants és el Mercat d'Espècies (fotos 1, 2 i 3).

Després vam visitar Medenine per a veures les ghorfes, es tracta d'unes construccions del segles XVII que servien a les tribus nòmades berebers que servien d'habitatge, graner, castell, rerfugi i mercat (fotos 4 i 5).

Després a Gabēs a on també vam visitar el mercat d'espècies (fotos 6 i 7) i finalment la ciutat de Safāqis (Sfax en francès) que és la segona ciutat de Tunísia i que té un important port i de la que vam visitar la medina, que com totes les medines està voltada per un mur (darrera foto).

Més fotos

3 comentaris:

Son ha dit...

Caram Albert! (arribo una mica tard i llegeixo tot l'escrit sobre el teu viatge). Mmm... Jo no he estat a Tunísia així que només comentaré en funció del que vas explicant... És trist i una realitat que a molts llocs passa: hi ha gent que únicament vol els teus diners però els hi destorba la teva presència. Llegint les teves línies he tingut aquesta sensació: menyspreu vers els "turistes blanquets". I és que ser un bon amfitrió no és cosa senzilla... Em sap greu perquè amb un altre enfoc potser haguessis gaudit més dels paisatges, les històries... (hi han fotos impressionants) tot i que està bé tenir aquestes experiències... al cap i a la fi et donen "vagatge pel teu equipatge" i poden ser grans punts de reflexió.
Petonets.

Albert ha dit...

Sí noia, és el que dius. He gaudit del paissatge, tant el desert tipus Sahara com el de sal deixe una sensació duradora, però és trist haver de dir allò de "llàstima del personal" i ho escric conscient que algú pot aprofitar això per dir que vaig de racista. Veuràs quan parli de la ciutat de Tunis...

Son ha dit...

Mmm... Albert... Els prejudicis no tenen un únic color. Parlo de la meva experiència personal i m'he trobat racistes de tots els colors... Només espero poder llegir una història tendreta d'aquest viatge... alguna "persona" entre les persones que et vas trobar... Petonets.