Compañía Antonio Gades

Ahir vaig veure al Teatre Liceu CARMEN
Coreografia: Antonio Gades Música: Georges Bizet - Manuel Penella - Fedrico García Lorca - José Ortega Heredia (Música enregistrada) Escenografia, vestuari i il.luminació: Antonio Gades - Carlos Saura - Antonio Saura Ballarins: Carmen Stella Arauzo, Don José Adrián Galia, Torero Antonio Hidalgo, Marido Joaquin Mulero Compañía Antonio Gades.

Com no sóc gens entès amb el ball andalús la meva observació després de gaudir d'un magnífic espectacle és que com he vist els grans ballarins Joaquín Cortes i Sara Baras opino que tot i ser grans artistes no han aportat un espectacle de conjunt, mentre que aquesta companyia ens arriba com un gran equip i, per tant, ens ha ofert un gran espectacle coreogràfic. Un espectacle que no s'aguanta amb el pes d'una o dues estrelles.

Només a l'inici ens trobem tn tot el conjunt ballant a l'hora com si es tractés d'una perfecte maquinària de dansa com les que ens tenen acostumats els russos.

Després els dansaires omplen l'escenari d'una manera aparentment desordenada com si fossin dansaires que assagen per lliure. Amb aquesta excusa ens van oferint ara un solo, ara un trio ara un pas à deux. I així l'espectacle, amb Carmen com excusa, ens va oferint un mosaic de figures.

Ais de Provença i Saint Tropez

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 4 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Ais de Provença i Saint Tropez

Aquí tenim a l'esquerra l'escut d'Ais de Provença que fins avui, 4 d'Abril, només havia vist de nit perquè és a on m'he allotjat aquestd tres primers dies per La Provença.

És una ciutat important, però ho ha estat més perquè a partir del segle XII hi tenien la seu els comtes de Provença i ha estat la seu del Parlament de Provença fins el 1789, és a dir, fins la Revolució Francesa.

El Cardenal Mazarini, una mena de Richelieu, va ser el planificador de la ciutat i gràcies a aquest cardenal á ciutat és d'una gran elegància, els carrers de la ciutat vella estan perfectament traçats i hi abunden els palaus, que si en altre temps eren de la noblesa, ara són edificis públics.

Encara que com a turista es fa difícil valorar un lloc perquè no s'hi està molt de temps, Ais de Provença és una ciutat que s'hi està bé, sembla confortable. El Cours Mirabeau mereix un passeig tranquil per la seva àmplia voravia i les seves sòlides edificacions i a on podem veure la casa on va viure Paul Cézanne i els cafès que hi anava. La catedral de Saint Sauveur o Sant Salvador és una meravella, especialment l'orgue i el seu claustre.

Un xic als afores tenim el Taller de Cézanne.

Si dic que a Ais de Provença s'hi està bé, quedo més conveçut quan arribo a Saint Tropez, el poble del luxe i del pijerío per excel.lència, que resulta francament desagradable. Encara que es pot dir amb raó que arreu hi ha de tot, el fet és que ens van embarcar per fer un passeig per la badia, cosa que sempre resulta agradable si fa sol, com era el cas. Tanmateix, fins i tot allà, a la mar, arriba la potència de la idiotesa social imposada pel paper couché.

El pilot de l'embarcació feia, alhora de guia turístic, hi ens anava dient, aquí hi ha la casa on hi va estar Elvis Presley, aquí la filla dels reis de Suècia, aquí la de Brigitte Bardot que queda tapada per aquesta paret per a protegir-se dels paparazzi, la casa del seu exmarit Roger Vadim i, evidentment, la platja en la qual ella va fer el primer nu pel cinema , sota la direcció de Roger Vadim, etc. etc. El fet és que. encara que sembli mentida, tot el que ens va dir el guia va ser d'aquest estil.

Malgrat tot, no treu que el poble té raconets i casetes senzilles que fa de bon veure amb aspectes interessants. No cal dir que on es veu el poder està a les embarcacions i els cotxes.

Com se sap Saint Tropez és un poble que en el seu temps, abans del pijerío, va ser escollit pels artistes. I això darrer va ser el que va dur a què aquesta zona se l'anomenès Costa Blava.

St. Remy, Glanum, Les Baux, Arles, Aix-en-Provence

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 3 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Saint Rémy, Glanum, Les Baux, Arles i Ais de Provença

El 3 d'Abril veiem en primer lloc Saint Remy que està en el massís muntanyós de les Alpilles, carrers estrets i mansions dels segles XVII i XVIII, aquest poble i els seus voltants han estat immortalitzats en l'obra de Vincent Van Gogh. Nostradamus va néixer a Saint Rémy.

Els afores de Saint Remy visitem l'antiga Glanum, una ciutat romana descoberta l'any 1921. Situada en un lloc bellíssim, que va ser també font d'inspiració de l'esmentat pintor. L'antic Glanum va ser fundat pels celtes i s'hi van estar els grecs fins que els romans de Marsella la van fer a miques però hi van aixecar una important ciutat que han deixat unes rrestes valuoses.

Després he vist Les Baux de Provença que és un poble situat gairebé al cim d'una muntanya que d'alguna manera recorda Montserrat. Les Baux va inspirar a Dant l'infern de la Divina Comèdia. Des d'aquest poble hi ha una vista esplèndida.

A la parada a Arles m'ha cridat l'atenció el monument a Frederic Mistral que per mi és el Premi Nobel més proper que tenim els catalans mentre no hi hagi un en llengua catalana, monument que casualment està davant d'on dinàrem. Arles té més que restes romanes perquè hi ha un amfiteatre que es fa servir per curses de braus i un teatre, evidentment els dos amb les corresponents restauracions, però que donen prou idea de la importància que va tenir en el seu moment. Una de les visites més interessants ha estat la de l'església de Sant Tròfim, tant per la sobrietat de la construcció com la magnífica col.lecció de tapissos, la de la foto.

Finalment hem tornar a casa, és a dir, a l'hotel d' Ais de Provença (en francès Aix-en-Provence) que com hem arribat en bona hora ens ha permès fer una visita.

NOTA: En aquesta entrada al blog m'estreno a no posar un enllaç per a veure les fotos. Com de costum a quasi totes les meves entrades aquí hi ha una i una tria genereosa de fotos es podrà veure en un video que quedarà posat a l'entrada següent. Per altra banda, a l'esquerra hi ha el FLICK a on hi haurà una tria mínima de fotos, que dintre de les meves limitacions fotogràfiques hi posaré aquelles fotos que tenen un interès més enllà del record del viatge.

Només resta que el déu de la informàtica sigui magnànim i faci el necessari per a què jo no hagi de tornar a fer com abans.

Gordes, Font de Vaucluse i Avinyó (La Provença)

AQUEST VIDEO COMPLEMENTA LA MEVA ENTRADA DEL DIA 11 ABRIL 2007 SOTA EL MATEIX TÍTOL.
LA MÚSICA ÉS PROVENÇAL

Gordes, Font de Vaucluse i Avinyó

A l'entrada anterior a guisa de comentari m'han fet una pregunta sobre la vinculació de la Camarga amb l'Estat francès.

La Camarga és part de la Provença (Província Romana), que és part d'Occitània. Si Catalunya és país fronterer per estar entre França i Espanya o l'hexàgon i la península, cal dir que la Provença ha estat encara més país de frontera perquè la seva història ha estat lligada tant a alguns reis de França (com Renat que va ser qui va aconseguir que la ciutat d'Avinyó es convertís en la seu dels papes) com el fet que durant un període era del Casal de Barcelona (la bandera de Provença és la catalana) i ia Casa de Savoia.

En qualsevol cas el 1860 Garibaldi, l'unificador d'Itàlia, va promoure un referèndum i la Provença va passar definitivament a ser una part de la República Francesa.

El dia 2 d'Abril vam visitar una cantera d'on s'extreia el colorant per obtenir l'ocre (fotos 935/947) a on hi ha una obra plàstica prou aconseguida.

I després vam encepegar amb Gordes, un poble considerat dels més bonics de França, penjat en una cinglera (f.961/1026). Durant l'ocupació romana va esdevenir diòcesi, mot que després prendria l'església. Al centre del poble hi ha el vetust castell que ara és un museu. Alguns pintors han fet estada en aquest poble, dels que jo només cito els que conec: Chagall i Vasarély, d'aquest darrer hi ha una obra a l'entrada del poble (f. 963). Com el nom d'aquest poble pot ser enganyador cal dir que la V dels primitius Vulgients passà a G i d'aquí Vordenses a Gordenses a l'època gal.lo-romana.

Un element interessant pel visitant de la Provença són les finestres, per la qual cosa, no ha de sorprendre que abundin entre les meves fotografies.

Un dels llocs més interessant d'aquest viatge a ha estat la visita a la Fontaine du Vaucluse, és a dir, la font de la vall tancada. Encara que degut al canvi climàtic no he tingut la sort de veure-ho amb tot el seu poder, es tracta d'una de les surgències més potents del món, exactament la cinquena en el ranquing mundial. L'aigua sorgeix de terra com un brollador que alimenta el riu Sorgue (f. 31/65). Aquest lloc ha inspirat a Fredric Mistral i a Petrarca.

Finalment vam visitar Avinyó i, lògicament el Palau dels Papes (f.70/121) i fer nit a Aix-en-Provence. Crec que d'Avinyó no cal que digui gaire cosa perquè és una ciutat força coneguda pel fet d'have estat papal. Van haver-hi set papes i quan va haver el Gran Cisme d'Occident, els anomenats antipapes van tornar a residir en aquest palau, que és un dels castells medievals més grans d'Europa.

Avinyó té un festival de teatre a l'estiu que, junt amb el d'Edimburg, és el més important d'Europa. De tota manera, assenyalem que el centre de la ciutat és prou endreçat.

Aquí les fotos

AIGUES MORTES, LA CAMARGA

AQUEST VIDEO COMPLEMENTE LA MEVA ENTRADA DEL DIA 9 ABRIL 2007 SOTA EL MATEIX TÍTOL

Aigües Mortes, la Camarga

El primer dia d'abril he visitat el poble Aigües Mortes, que està a la Camarga, que pertany a la Provença. Un país que fa poc més de 150 anys que és part de la República Francesa.

Tot i que Aigües Mortes va ser fundada un segle abans de Crist, no va assolit certa importància fins el segle XIII quan el rei francès la va reconstruir tot convertint el seu port en un dels més importants fins al punt que la Sisena Croada va salpar des d'Aigües Mortes. Arran de la Guerra dels Cent Anys la ciutat va caure en una decadència, que gràcies a la qual ara té un patrimoni arquitectònic perque conserva la seva muralla, com podeu veure a les fotos.

Els carrers d'aquest poble provençal fan de bon passejar i la muralla té unes bones vistes cara al poble com al Roine.

Una de les construccions més senyeres és indubtablement la Torre Constància, una construcció cilíndrica de 40 metres d'alçada i és que tots els vaixells que passaven a la vista d'aquesta torre havien d'abordar i pagar un cànon i és que per ordre del rei Joan només es podia comercial pel port d'Aigües Mortes.

Els afores d'Aigües Mortes, la Camarga a la que pertany, es caracteritzen per una natura d'allò més salvatge en la que podem veure aus migratòries, com els flamencs, i cavalls en estat mig-salvatge i toros negres. Cal no oblidar que aquí es fan curses de braus.

Tanmateix, la penyora més potent i més emblemàtica d'aquesta zona és la sal.

A principis de la nostra era, l'enginyer romà Peccius ja va organitzar l'extracció de la sal, que es coneix per Flor de Sal de la Camarga. Al llarg de l' any, amb el sol del migdia, el mistral i la tramuntana, la sal del mediterrani es va enriquint-se. A l' estiu, damunt de les dunes de sal, es formen milions de petits cristalls blancs que donen lloc a la Flor de Sal de la Camarga. El caviar de la sal es recull manual i artesanalment de les salines. Està composada per cristalls més o menys blancs, és lleugerament humida i té una textura granulada i un sabor molt particular. Conserva els principals minerals (magnesi, potassi i calci) que li han aportat l' aigua de mar, els quals són molt saludables per l' organisme humà.

Aquí les fotos.

Fins el dia 10 d'Abril