EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aix. Mostrar tots els missatges

dissabte, d’abril 14, 2007

Ais de Provença i Saint Tropez


Aquí tenim a l'esquerra l'escut d'Ais de Provença que fins avui, 4 d'Abril, només havia vist de nit perquè és a on m'he allotjat aquestd tres primers dies per La Provença.
És una ciutat important, però ho ha estat més perquè a partir del segle XII hi tenien la seu els comtes de Provença i ha estat la seu del Parlament de Provença fins el 1789, és a dir, fins la Revolució Francesa.
El Cardenal Mazarini, una mena de Richelieu, va ser el planificador de la ciutat i gràcies a aquest cardenal á ciutat és d'una gran elegància, els carrers de la ciutat vella estan perfectament traçats i hi abunden els palaus, que si en altre temps eren de la noblesa, ara són edificis públics.
Encara que com a turista es fa difícil valorar un lloc perquè no s'hi està molt de temps, Ais de Provença és una ciutat que s'hi està bé, sembla confortable. El Cours Mirabeau mereix un passeig tranquil per la seva àmplia voravia i les seves sòlides edificacions i a on podem veure la casa on va viure Paul Cézanne i els cafès que hi anava. La catedral de Saint Sauveur o Sant Salvador és una meravella, especialment l'orgue i el seu claustre.
Un xic als afores tenim el Taller de Cézanne.
Si dic que a Ais de Provença s'hi està bé, quedo més conveçut quan arribo a Saint Tropez, el poble del luxe i del pijerío per excel.lència, que resulta francament desagradable. Encara que es pot dir amb raó que arreu hi ha de tot, el fet és que ens van embarcar per fer un passeig per la badia, cosa que sempre resulta agradable si fa sol, com era el cas. Tanmateix, fins i tot allà, a la mar, arriba la potència de la idiotesa social imposada pel paper couché.
El pilot de l'embarcació feia, alhora de guia turístic, hi ens anava dient, aquí hi ha la casa on hi va estar Elvis Presley, aquí la filla dels reis de Suècia, aquí la de Brigitte Bardot que queda tapada per aquesta paret per a protegir-se dels paparazzi, la casa del seu exmarit Roger Vadim i, evidentment, la platja en la qual ella va fer el primer nu pel cinema , sota la direcció de Roger Vadim, etc. etc. El fet és que. encara que sembli mentida, tot el que ens va dir el guia va ser d'aquest estil.
Malgrat tot, no treu que el poble té raconets i casetes senzilles que fa de bon veure amb aspectes interessants. No cal dir que on es veu el poder està a les embarcacions i els cotxes.
Com se sap Saint Tropez és un poble que en el seu temps, abans del pijerío, va ser escollit pels artistes. I això darrer va ser el que va dur a què aquesta zona se l'anomenès Costa Blava.

divendres, d’abril 13, 2007

Saint Rémy, Glanum, Les Baux, Arles i Ais de Provença


El 3 d'Abril veiem en primer lloc Saint Remy que està en el massís muntanyós de les Alpilles, carrers estrets i mansions dels segles XVII i XVIII, aquest poble i els seus voltants han estat immortalitzats en l'obra de Vincent Van Gogh. Nostradamus va néixer a Saint Rémy.

Els afores de Saint Remy visitem l'antiga Glanum, una ciutat romana descoberta l'any 1921. Situada en un lloc bellíssim, que va ser també font d'inspiració de l'esmentat pintor. L'antic Glanum va ser fundat pels celtes i s'hi van estar els grecs fins que els romans de Marsella la van fer a miques però hi van aixecar una important ciutat que han deixat unes rrestes valuoses.

Després he vist Les Baux de Provença que és un poble situat gairebé al cim d'una muntanya que d'alguna manera recorda Montserrat. Les Baux va inspirar a Dant l'infern de la Divina Comèdia. Des d'aquest poble hi ha una vista esplèndida.

A la parada a Arles m'ha cridat l'atenció el monument a Frederic Mistral que per mi és el Premi Nobel més proper que tenim els catalans mentre no hi hagi un en llengua catalana, monument que casualment està davant d'on dinàrem. Arles té més que restes romanes perquè hi ha un amfiteatre que es fa servir per curses de braus i un teatre, evidentment els dos amb les corresponents restauracions, però que donen prou idea de la importància que va tenir en el seu moment. Una de les visites més interessants ha estat la de l'església de Sant Tròfim, tant per la sobrietat de la construcció com la magnífica col.lecció de tapissos, la de la foto.

Finalment hem tornar a casa, és a dir, a l'hotel d' Ais de Provença (en francès Aix-en-Provence) que com hem arribat en bona hora ens ha permès fer una visita.

NOTA: En aquesta entrada al blog m'estreno a no posar un enllaç per a veure les fotos. Com de costum a quasi totes les meves entrades aquí hi ha una i una tria genereosa de fotos es podrà veure en un video que quedarà posat a l'entrada següent. Per altra banda, a l'esquerra hi ha el FLICK a on hi haurà una tria mínima de fotos, que dintre de les meves limitacions fotogràfiques hi posaré aquelles fotos que tenen un interès més enllà del record del viatge.
Només resta que el déu de la informàtica sigui magnànim i faci el necessari per a què jo no hagi de tornar a fer com abans.