Barcelona, la meva ciutat i el Barça

VISCA EL BARÇA!
M'avorreix veure un partit de futbol, però
que perdi el Barcelona no ho puc suportar.

Res de nou al Vaticà

El 1686 el Vaticà va condemnà el tràfic d'esclaus, però no va prendre cap mesura contra els negrers.

En els darrers anys, el Vaticà, dia sí i l'altre també, condemna els delictes sexuals (pederàstia, abús d menors, etc.), però no condemna d'una manera convincent els culpables.

Ahir el Papa va afegir la gota que ha fet besar el vas al dir aquelles paraules de Jesús, que en un altre context va dir que "qui estigui lliure de culpa tiri la primera pedra". És vergonyós, cínic i insultant a la intel.ligència dir aquests mots de Jesús. Evidentment no va ser tot el que va dir ahir, va dir que s'ha de ser intransigent amb el pecat i indulgent amb les persones. Igual que el 1686.

Fa pocs dies tots hem pogut sentir al secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, dir que no oden combregar els polítics catòlics que votin a favor del dret d'avortar. Sembla doncs que aquest vot és més greu que abusar de menors.

Un altre aspecte que és molt oportú assenyalar és que en el discurs de l'actual papa hi ha una explícita tendència a ser crític amb el relativisme que actualment domina el pensament. És segur que el relativisme té aspectes negatius, però precisament això de ser indulgent, que equival a ser comprensiu, a saber perdonar, porta a un relativisme. Quan els principis morals no són clar, és precisament quan es pot millor entendre la comprensió, la indulgència.

CINC NITS A PARIS

Bon Nadal blocaire

24-27 Setembre a Zagreb, Croàcia

Pel sud del Vietnam

Pel centre de Vietnam

Pel nord del Vietnam

2 jubilacions, 2 dones i 1 món que s'acaba

La primera fotografia, feta abans d'ahir, mostra la Mercè quan arriba de la feina i entra a casa ja com a jubilada. El moment de la foto representa l'instant en què deixa al seu darrera 51 anys de vida laboral i 46 anys a l'empresa a la qual ha dedicat pràcticament tota la seva vida.

La segona fotografia, feta ahir, mostra la Margarita a la seva parada de la plaça el dia de la seva jubilació. El moment de la foto representa no solament el final de la seva vida com a treballadora autònoma, sinó també el darrer dia de la parada, una parada que té història perquè fou inaugurada per la seva mare, de qui va heretar l'ofici de peixatera.

Si m'ha semblat pertinent dedicar aquests entrada a la meva dona i a la peixetera que m'ha servit el peix els darrers anys és per unes coincidències.

Les dues van fer els seixanta-cinc anys el març i s'han jubilat gairebé el mateix dia, però allò realment significatiu és que ambdues representen d'alguna manera el final d'una època: el final de molts oficis o d'habilitats adquirides a la feina o a l'escola per a ser més útils en el treball.

La Mercè va tenir clar des del principi que volia ser secretària i va adquirir tots els coneixements que aleshores es demanaven per ser una secretària de primera: francès, anglès i taquimeca (taquigrafia i mecanografia). La Margarida, com ja he apuntat, va aprendre l'ofici a la feina, al costat de la seva mare. Aquest ofici no demana escola, però sí molts anys d'entrega. La peixetera no es fa solament a la plaça perquè no tot es resumeix en posar bé la parada, tallar bé el peix i explicar al client la millor manera de cuinar-lo, sinó en saber-ne comprar.

Fa anys, per ser exactes el 26 Gener 2006 , vaig tenir la sort d'anar a Mercabarna amb la Margarita i vaig poder veure com comprava i el respecte que tenia guanyat en els homes del Mercat del Peix. La seva jubilació no solament és una pèrdua pel Mercat del Ninot, sinó que ho és per Barcelona. Els primers que se n'adonaran seran els seus proveïdors que trobaran a faltar una senyora exigent, complidora i que era la parada que venia més, precisament per això també la trobarem a faltar els qui érem els seus clients perquè si no era imprescindible, sí que és irrepetible.

El món de les secretàries també ha canviat molt, la seva transformació fa que avui dia el concepte de secretària sigui tot un altre perquè no tenen els coneixements de les secretàries d'abans, però és que els directius d'avui tampoc dicten les cartes, sinó que ells mateixos escriuen els emails.

Certament és un món que s'acaba perquè els dos exemples exposats són ampliables a moltes altres professions i oficis.

Felicitats a la Margarita i a la Mercè

Casament de l'Elisava amb el Manel