de John Patrick Shanley/Sílvia Munt
Teatre Poliorama
Direcció: Sílvia Munt
Intérprets:
Rosa Maria Sardà, Ramon Madaula, Nora Navas i Mar Ulldemolins
El títol de l'obra és el tema de la política i el que en podríem dir el subtema seria la difamació. En aquest sentit a l'obra s'explica una mena de conte que és un exemple de la difamació.
Una persona va a confesar-se d'un pecat que ha fet. El capellà li pregunta quins pecats ha fet i la resposta és un, que ha mentit i que la mentida era una difamació, per tant, com està molt empenedit li demana que li absolgui el pecat. El confessor li diu el primer que ha de fer abans de perdonar-li. Li diu que vagi a casa, que agafi un coixí, que amb un ganivet el travessi vàries vegades i que tot ho faci al terrat de casa. Aquesta persona va a casa, fa tot el que li ha dit el confessor i torna a la parròquia. El confessor li pregunta que com ha anat i li diu que totes ples plomes han sortit del coixí i que el perdoni. El confessor li respon que ara recollir totes les plomes. Naturalment li respon que és impossible, que feia vent i vés a saber a on paren ara les plomes. Aleshores el confessor li diu que això és exactament el que passa quan es difama.
Una magnífica obra i que la presència de la Rosa Maria Sardà en el repartiment és una garantia de l'obra.
Aquest blog està concebut com una mena de diari de les meves activitats (espectacles, viatges, etc.) i en algunes ocasions comento política. Les opinions dels lectors són benvingudes.
dissabte, de juliol 07, 2012
divendres, de juny 01, 2012
GRUPO CORPO
Grupo Corpo és una magnífica companyia de ballet del Brasil i ha estat una sort poder-la veure al Teatre Liceu. Com és difícil d'explicar les característiques coreogràfiques d'aquest ballet és indubtablement millor donar un cop d'ull a la mostra que aquí s'ofereix del YouTube.
divendres, de maig 04, 2012
Els jugadors
de Pau Miró
al Teatre Lliure
Director: Pau Miró
Intèrprets Andreu Benito el professor/ Jordi Boixaderas l’actor / Jordi Bosch l’enterramorts / Boris Ruiz el barber
Cal estar agraïts del Teatre Lliure per regalar-nos una obra d'una promesa.
Certament quan es parla de promeses tenim, jo el primer, la tendència d'arrufar el nas perquè que un autor teatral o pianista o el que sigui, es digui que és una promesa no sol ser garantia de res, però aquesta vegada no és així, és a dir, Pau Miró no és una promesa, sinó una realitat.
al Teatre Lliure
Director: Pau Miró
Intèrprets Andreu Benito el professor/ Jordi Boixaderas l’actor / Jordi Bosch l’enterramorts / Boris Ruiz el barber
Cal estar agraïts del Teatre Lliure per regalar-nos una obra d'una promesa.
Certament quan es parla de promeses tenim, jo el primer, la tendència d'arrufar el nas perquè que un autor teatral o pianista o el que sigui, es digui que és una promesa no sol ser garantia de res, però aquesta vegada no és així, és a dir, Pau Miró no és una promesa, sinó una realitat.
Etiquetes de comentaris:
art,
literatura,
Lliure,
Teatre,
TeatreLliure
dilluns, d’abril 30, 2012
Samarcanda, Uzbekistan.
Samarcanda no és la capital de l'Uzbekistan, però sí és la més important des del punt de vista històric i turístic; en aquest sentit ho és també de l'Àsia Central i encara que no és l'única de la ruta de la seda perquè, lògicament, la ruta de la seda és una cadena de ciutats de que anava de Xi'an a Estambul, Samarcanda ocupa un lloc espcial perquè estava a la cruïlla de comunicacions d'Europa, l'Índia, Pèrsia i la Xina.
Aquests fets, aquest trànsit han fet de Samarcanda una de les ciutats amb més interès del món.
I el lloc més emblmàtic de Samarcanda és el Registan, que és una gran plaça dibuixada per tres grans madrasses.
Aquests fets, aquest trànsit han fet de Samarcanda una de les ciutats amb més interès del món.
I el lloc més emblmàtic de Samarcanda és el Registan, que és una gran plaça dibuixada per tres grans madrasses.
Etiquetes de comentaris:
maracanda,
samarcanda,
samarkand,
uzbekistan
dimarts, d’abril 24, 2012
Shakhrisabz, Uzbekistan
Xahrisabz o Shakhrisabz és una ciutat petita, d'uns 75000 habitants i que ha estat des-russitzada. La seva significació ve de ser el lloc a on va néixer Timur, és a dir, Tamerlà
![]() |
El que resta del Palau Ak-Saray |
![]() |
Mesquita Kok-Gumbaz i Dorut Tilyovat |
![]() |
La llengua d'una uzbeka |
diumenge, d’abril 22, 2012
Bukharà, Uzbekistan.
![]() |
Aquestes dues senyores em varen donar les gràcies per fer la foto. |
![]() |
Madrassa de Mir-i-Arab |
![]() |
Mausoleu samànida |
![]() |
El minaret de Kalon des de la mesquita de Kalon |
![]() |
La mesquita de Kalon |
![]() |
Madrassa Nadir Divan-Beghi |
![]() |
Madrassa Char Minar (Quatre minarets) |
![]() |
La muralla |
dissabte, d’abril 21, 2012
Pel desert Kyzyl Kum
El tercer dia a Uzbekistan ha estat el més dur perquè s’han
fet 466 kilòmetres per una carretera dolentíssima en la que el conductor
semblava que fes slalom per a evitar els nombrosos clots.
![]() |
Travessant el desert Kyzyl Kum (sorra vermella) |
![]() |
Travessant el desert Kyzyl Kum (sorra vermella) |
La carretera o
pista segueix el riu Amudarià, la tercera fotografia és una vista del riu
aprofitant una parada tècnica de l’autocar que ens ha portat.
![]() |
La carretera o pista segueix el riu Amudarià. Vista del riu aprofitant una parada tècnica de l’autocar que ens ha portat. |
Etiquetes de comentaris:
bukharà,
khivà,
kyzylkum,
uzbekistan
dimecres, d’abril 18, 2012
Khivà, Uzbekistan
La ciutat de Khivà (Xiva, Khiva,
Jiva, Хива, خیوه, Khiveh, Khiwa)
antigament Corasàmia o Khorezm, és part de l’Uzbekistan i és la capital de
la regió uzbeka coneguda com Khorazm. Junt amb Bukarah i Samarcanda forma la
tríada de les més importants ciutats de la Ruta de la Seda dins de l’espai
geogràfica conegut Àsia Central. Per a la UNESCO Khivà és el centre del “The Golden Ring of Khorezm”: “For the
traveler, the Golden Ring of the title is the route that can be taken through
the land where this volume may serve as a guide. It is also the rich green of
the oasis, ringed by the golden sands of the vast Central Asian deserts that
surround it. There is much for the visitor to
see”
Igual que el dia abans a Taixkent
i els dies següents per altres ciutats de l’Uzbekistan, la càmera fotogràfica
no solament és àvida de fotografia els magnífics monuments que ens parlen d’un
passat història important, sinó que també no es poden deixar passar les
oportunitats que ens dóna el poble uzbek sense esperar res a canvi. Els uzbeks
i les uzbekes no solament es deixen fotografiar, sinó que ho agraeixem i moltes
vegades ho demanen.
Aquests dos primers retrats en són
una prova. La bonica jove es va estar perfectament quieta mentre la
fotografiava i després em donà les gràcies amb un afectuós i tímid gest, mentre
que les dues senyores varem mostrar la seva veterania en l’afer de la
fotografia.
Aquesta fotografia ens mostra una
de les portes d'entrada a Ichon-Qala, la part antiga de Khivà, i part de la
seva muralla.
Aquí tenim el Minaret Kalta Minor,
que crida l’atenció pel seu gran diàmatre a la base que es va estrenyent,
encara que no pas gaire i el comparem a com són la majoria.
Ara veiem una part del Fort de Kunya (Kuhna Ark), la fortalesa dels governants de Khiva i la seva
residència, que va ser construïda
al seglex XII un OQ Shihbobo,
després es va expandir pels khans del XVII.
Minaret de la Madrassa
Islom-Hoja que té
44 m. d'alt,
el diàmetre de la base és d'aproximadament 10 m. L'eix del minaret disminueix en el seu
diàmetre a mesura que puja, i produeix una impressió inusual. Bandes decoratives
de la ceràmica blava i blanc alternades amb maons de color ocre adornen el
minaret. Està rematat per llanterna d'arc i una corona d'or. El minaret domina part
de la ciutat i es concentrena al seu voltant milers de cúpules i construccions abovedadas.
Mausoleu Pahlavon Mahmud
Madrassa Muhammad-Amin-Khan
La majoria dels que tenen la meva
edat de petits jugavem al carrer amb molt poques joguines (bales, baldufa i
poca cosa més) doncs això és el que fan aquest nois i està clar que s’ho passen
molt bé i no treoben a faltar cap joguina.
Vista de la ciutat des d'un minaret
Vista de la ciutat |
dimarts, d’abril 10, 2012
Primer dia per Uzbekistan
![]() |
ÀSIA CENTRAL |
La República de l'Uzbekistan és al centre de l’Asia Central
i que per tractar-se de l'Àsia crec pertinent referir-me d'Europa i Àsia encara
que sigui sortint del guió quan s'espera una ressenya de viatge.
No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.
No sabem si és casualitat però van ser geògrafs alemanys que varen decidir que Europa era un continent. Els elements que els varen dur a prendre aquesta decisió eren de tipus cultural, és a dir, racista perquè avui dia els geògrafs veuen prou clar que Europa no és un continent, sinó una península d'Àsia. Si un mira atentamente el mapa d'Àsia s'adona que aquesta península arrenca dels Urals.
![]() |
UZBEKISTAN |
Aquesta anomalia de la discipliana de la geogràfia està
plenament assumida pels pobles que habiten la placa Euraasiàtica; per exemple,
en el vol de tornada a Barcelona des de Moscou, vaig tenir una conversa amb una
russa que comentant la situació econòmica del seu país em va dir que a la
Rússia europea hi ha moltes més oportunitats de treball que a l'asiàtica.
He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.
A la matinada del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".
He fet el viatge amb una agència de viatges de Barcelona i ha estat un grup format per vuit persones més el guia català posat per la pròpia agència. Un cop a l’Uzbekistan hi havia, a més, el guia uzbek.
A la matinada del primer d'abril arribem a Taixkent, que és la capital del país, més coneguda en la forma russa, Tashkent, i que el seu veritable nom, en uzbek, és Toshkent, que significa "ciutat de pedra".
Sense dormir gaire, a tres quarts de deu del matí del mateix
dia ja circulem i ens porten a veure el conjunt anomenat Khast Imom, que
comprèn la biblioteca en la que hi veiem un Alcorà del s. VII, considerat el
més antic del món. Aquí hi veiem la mesquita Telyashayakh i la madrassa
Barakhon del segle XVI.
![]() |
La mesquita Telyashayakh i la madrassa Barakhon |
![]() |
La madrassa Barakhon |
La fotografia de la noia de la neteja mereix un parell de
comentaris. El primer és que no és una fotografia caçada, és a dir, que la
persona es va deixar fotografia sense cap problema, cosa que és, com anirem
veient, força comuna a Uzbekistan, fet que l’hem d’atribuir a què és un país
amb un turisme incipient i que la població encara no està farta. L’altra
comentari és que a Uzbekistan és normal veure una persona fent la neteja en un
monument públic.
![]() |
La noia de la neteja |
A continuació varem visitar la madrassa Kulkedash del segle
XVI, que està tocant al Bazar Chorsu que com es pot veure té unes parades de
fruita que no tenen res a envejar al mercat de la Boqueria.
![]() |
Madrassa Kulkedesh |
![]() |
Parada de fruita al Bazar Chorsu |
Si la fotografia de
la venedora de fruita és una més de les que la persona va deixar-se fotografia,
també cal apreciar les seves dents d’or, que en aquest país és un signe de
prestigi i que, per aquesta raó, se’n vuen moltes.
![]() |
Venedora al Bazar Chorsu |
També vàrem visitar el museu de les arts aplicades en el
que, entre altres objectes, eren d’admirar els tapissos, en aquest sentit podem
veure una estora feta amb puntes d’or i argent sobre vellut.
![]() |
Estora. Artista: M. Salinova, Bukarah, 2002 |
Finalment vàrem visitar la plaça de la Independència, que
pretén competir amb la Roja de Moscou o la de Tiananmen, però que com és més
nova llueix de construccions que en diríem faraòniques.
![]() |
Plaça de la Independència MÉS FOTOS |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)