LA FORTUNA DE SÍLVIA, de Josep Maria de Sagarra

Teatre Nacional de Catalunya

Dramatúrgia i direcció

Jordi Prat i Coll

Intérprets: Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró, Laura Conejero, Berta Giraut, Pep Munné

L’evolució d’Europa i els trasbalsos de la Segona Guerra Mundial a través dels ulls d’una dona capaç de preservar la seva fortuna privilegiada, malgrat els cops que li esperen del destí i les humiliacions amb què es veurà castigada per la pobresa.

Sens dubte un dels personatges més excepcionals i memorables de la literatura dramàtica catalana, pel seu enfrontament amb els grans dilemes que pesaran sobre la reinvenció del vell continent. Amb aquesta obra d’una modernitat sorprenent, se’ns revela el Josep Maria de Sagarra més personal i universal.

Avui he vist aquest clàssic de l'escena catalana i, com sol passar amb els clàssics, vaig gaudir de debò de teatre en majúscules perquè no és que el teatre d'abans sigui millor que el d'ara.

La qüestió no és que el teatre d'abans és millor que el d'ara, sinó que allò dolent d'abans no és classic, no queda ningú per explicar-lo, mentre que el teatre modern, el d'ara encara ha d'estriar allò que passarà a formar part del teatre de tots els temps.

Ahir va ser el darrer dia d'aquesta obra al T.N.C. i em permeto suggerir que si l'obra es presenta en algun altre teatre de Catalunya que ho aprofiti.

RELATO DE UN NÁUFRAGO, basat en una obra der Gabriel García Márquez

Teatre Lliure de Gràcia

Adaptació: Ignacio García May
Dramatúrgia i direcció: Marc Montserrat-Drukker
Intérprets: Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llacer

Arriba a escena la història de Luis Alejandro Velasco, un mariner que va caure a l’aigua des de la fragata militar colombiana A.R.C. Caldas quan se’n va afluixar una càrrega de contraban, i va estar-se deu dies perdut en alta mar. De jove, va seguir el cas Gabriel García Márquez, i anys després, a Barcelona, se'n va publicar el relat. Nàufrag i reporter seran, aquí, Àngel Llàcer i Emilio Gutiérrez Caba.

Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre. Aquest és el llarguíssim títol complet d’una de les històries veritables més corprenedores que he llegit mai. Va ser escrita el 1955 per un jove reporter del diari El Espectador de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic. Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen... sóc jo qui es queda sense paraules.
Marc Montserrat-Drukker

Fa uns pocs dies vaig poder veure en el programa de televisió la 8 al dia l'entrevista que Josep Cuní feia a la víctima real, Luis Alejandro Velasco, que va viure el naufragi car https://flic.kr/s/aHskDL2wts.

LA REVOLTA DE BRUIXES de JOSEP MARIA BENET I JORNET

Teatre Lliure de Montjuïc

Direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD
cia. LA KOMPANYIA LLIURE
Intèrprets Chantal Aimée Aurora / Clàudia Benito Paulina / Raquel Ferri Dolors / Àurea Márquez Sofia / Xicu Masó vigilant / Andrea Ros Filomena / Júlia Truyol Rita

Debut de les noies de La Kompanyia Lliure amb el famós text de Josep Maria Benet i Jornet, el degà de la dramatúrgia catalana contemporània. El va estrenar a barcelona el Josep Montanyès. hi torna ara, mirant la revolta amb ulls d’avui, el Juan Carlos Martel Bayod.

La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.

Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder.
Josep Maria Benet i Jornet desembre de 1981

Qui vulgui saber més d'aquesta obra res millor que visitar aquest enllaç. Tanmateix, jo no hi estic gens interessat perquè aquest obra no em va agradar gens, per molta fama que tingui.

EL FILÓSOFO DECLARA, de Juan Villoro

Teatre Romea

Autor:  Juan Villoro
DIRECCIÓ: Antonio Castro

INTÈRPRETS:
Mario Gas
Rosa Renom
Ricardo Moya
Meritxell Calvo
Jordi Andújar

Sinopsi

En aquesta obra es posa al descobert el duel entre dos filòsofs que han estat companys d'estudis, desafiaments i fatigues. Es tracta d'una trobada final, on la seva intensa amistat és també una forma d'enemistat. L'esposa del protagonista coneix tots dos i pot influir en l'acarament final. La neboda apareix inesperadament i es converteix en un testimoni presencial dels fets.

Un d'ells s'ha apartat de la realitat per filosofar, l'altre ha sacrificat la vida de la ment per lliurar-se a les banalitats del món. Malgrat això, estan més units del que sembla. És possible trencar el vincle que els determina? Fins a quin punt la intel·ligència pot dependre de l'afecte?

Text de l'autor

Sempre m'ha intrigat saber quan veuré per última vegada a una persona. El filòsof declara part d'aquesta cruïlla dramàtica: dos filòsofs es troben per a una confrontació final. La seva amistat ha estat una peculiar forma de rivalitat. Professionals de la raó, procuren mantenir les emocions a distància. Aquesta trobada serà diferent: els acompanyarà una dona que va definir la vida de tots dos. Hi ha límits reconeixibles per a la intel·ligència? En quin moment les idees es transformen en neurosi? George Steiner diu que un lloc comú és una idea cansada. Per contrast, el disbarat pot ser vist com una idea anticipada. En aquesta zona es mou El filòsof declara: el demorat trobada de dos precipitats.

Juan Villoro

M'ha semblat una obra amb moltes pretensions perquè, començant pel títol, un es pensa que la declaració d'un filòsof ha de ser una cosa molt important, transcendent, d'abast universal i que farà història. Res de tot això perquè l'obra no és pròpiament una obra, de la mateixa manera que una pila de totxos no fan una casa. M'explico.

All llarg de tota la funció assistim a moltes dosis de frases intel.ligents, totes molt encertades, però que fan l'efecte que són retalls perquè el conjunt de frases no fan un argument, una història. Les paraules en un bona història són com l'aigua d'un riu, que neix, fa un recorregut i arriba a un punt final.

Com exemple assenyalem que la relació sexual, més que no pas amorosa, entre el filòsof i la seva esposa és massa per la gal.leria, poca talla. De fet un no sap què són o què fan junts.

VIDEO:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/33-recomana/el-filosofo-declara/video/5625777/#.WGa_nnvnMAo.google

De Santiago de Cuba a L'Havana

El passat mes d'agost la meva dona i jo vam fer un viatge a Cuba que ens ha agradat molt, la gent i el paisatge són fantàstics.

Tal  om diu el títol d'aquesta entrada el viatge va consistir del trajecte des de Santiago de Cuba, la segona ciutat del país, fins a l'Havana.

Aquest reportatge fotogràfic és la millor explicació.

Santiago de Cuba

Pensant en el Carnaval

Mare jove

Plaza Céspedes

Plaza Céspedes

Músics cubans

L'home que llegeix

Fumadora d'havans

Venedor dee Granma

Conserge del Cementerio Santa Ifigenia

Música i rom

Ballant al son

Una vista de la ciutat

Espelmes per la Patrona de Cuba a la Basílica Santuari Nacional de la Mare de Déu de la Caritat del Coure

Platja de Siboney

Ella llegeix el llibre mitjançant la veu del seu estimat

Vista de la Socapa

Far del Morro

Camagüey

Arquitectura

Orgull de dona i de mare

Vida de carrer

Visca la festa!

La joia de viure

Daiquiri per sempre

Plàtan fregit

De Camagüey a Trinidad

Trinidad

El Nicho, Trinidad

Valle de los Ingenios, Trinidad

Pel Cayo de Santa María

Ciénaga de Zapata

Parque Escaleras de Jaruco

Mural de la Prehistoria, 

Valle de Dos Hermanas

Valle de Viñales

Ciutat de Viñales

L'home dorment

"Totes" les dones del poble

Dues joves del poble

Ja falta menys per l'Havana

L'Havana

Pel Malecón

La mar es fa veure

Dos amics

Tribunes llestes pel Carnaval

Debatent sobre el Carnaval

Llesta pel Carnaval


Havana Vella

Parque Coppelia

Escala interior del Palau de la Marquesa de la Mortera, ara Museu del rom de la marca  Havana Club

Un mural a la memòria del Che

Estil de vida

El Far del Morro

Fumadora d'havans

Catedral de l'Havana

Vista de l'Havana Vella

Mojito a l'Hotel Nacional

Havanajant

Monument a José Martí, Plaza de la Revolución

Havana des del cel

Tropicana

A reveure Cuba!

A qui ha tingut la paciència d'arribar aquí:

Entre les fotos de l'Havana Vella pot haver cridat l'atenció la fotografia d'una escala en la que tot el que es diu és "Escala interior del Palau de la Marquesa de la Mortera, ara Museu del rom de la marca  Havana Club". Aquest peu de foto amaga un petit secret, que per "descobrir-lo" cal arribar aquí i passar a visitar l'entrada d'aquest mateix blog del 27 de juny del 2007, que té aquest enllaç:

                 http://albertdelahoz.blogspot.com.es/2007/06/la-memria-del-meu-pare.html

Moltes gràcies

Albert