RELATO DE UN NÁUFRAGO, basat en una obra der Gabriel García Márquez

Teatre Lliure de Gràcia

Adaptació: Ignacio García May
Dramatúrgia i direcció: Marc Montserrat-Drukker
Intérprets: Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llacer

Arriba a escena la història de Luis Alejandro Velasco, un mariner que va caure a l’aigua des de la fragata militar colombiana A.R.C. Caldas quan se’n va afluixar una càrrega de contraban, i va estar-se deu dies perdut en alta mar. De jove, va seguir el cas Gabriel García Márquez, i anys després, a Barcelona, se'n va publicar el relat. Nàufrag i reporter seran, aquí, Àngel Llàcer i Emilio Gutiérrez Caba.

Relato de un náufrago que estuvo diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre. Aquest és el llarguíssim títol complet d’una de les històries veritables més corprenedores que he llegit mai. Va ser escrita el 1955 per un jove reporter del diari El Espectador de Bogotà anomenat Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser perfectament transformada en material dramàtic. Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen... sóc jo qui es queda sense paraules.
Marc Montserrat-Drukker

Fa uns pocs dies vaig poder veure en el programa de televisió la 8 al dia l'entrevista que Josep Cuní feia a la víctima real, Luis Alejandro Velasco, que va viure el naufragi car https://flic.kr/s/aHskDL2wts.

Joaquim Sorolla a Caixa Forum

Fins el 14 de setembre podem veure i gaudir d'aquesta prou completa exposició de l'obra del pintor valencià Joaquim Sorolla a Caixa Forum sota el títol Sorolla-El color del mar.

Pot semblar que Sorolla no va innovar en la manera de pintar, però crec que és un error perquè ell coneixedor del realisme i del impressionisme va fer el que en podríem dir una fusió dels dos o, tal com ell deia, volia pintar la realitat tal com la veia, que s'ha convingut a denominar naturalisme, per això pintava ràpid i alhora trigava molt en tenir l'obra acabada perquè les seves pintures són el resultat de moltes observacions simultànies a moltes pinzellades.

Quan mirem el mar, les onades o les petites ones que fa un nen quan entra a l'aigua genera nombroses imatges canviats, instantànies diria el fotògraf, i Sorolla a cop de pinzellades en feia una instantània. Val a dir que el seu camp de treball era sempre a l'aire lliure, fins i tot quan feia un retrat l'havia d'acabar a fora. Per tant, és lícit dir que era un pintor naturalista fins al moll de l'os.