Títol: L'hostalera
Autor: Carlo Goldoni
Versió i direcció: Pau Carrió
Intérprets: Laura Aubert, Júlia Barceló, Oriol Guinart, Jordi Llovet, Alba Pujol, Ernest Villegas, Pau Vinyes Dalmau
Teatre Biblioteca de Catalunya
Presentació:
De nou, aires italians dins el Teatre Biblioteca de Catalunya, taules amb tovalles de quadres, flaires de pasta al ragú i ritmes dels 60’s.
Mirandolina porta l’hostal que va heretar del seu pare. Molts dels clients que hi arriben, especialment els homes, acaben rendint-se als seus peus, i molts s’hi estan molt més temps del que esperaven. Una tarda n’arriba un que sembla no voler saber-ne res i Mirandolina decideix fer-lo caure. A partir d’aquí arrenca una lluita entre dos bèsties tocades per la passió, l’amor i el joc de la seducció. Una comèdia plena de preguntes sobre el sexe, l’enamorament, l’amor… on comença un i acaba l’altre? Els sabem diferenciar quan un o l’altre ens arrosseguen? I si no ens arrosseguen? Què és això que tothom diu que experimenta amb un mateix nom però amb mil matisos diferents? Un joc ple de plaers, música i menjar.
L’Hostalera torna amb enèrgies renovades i amb noves incorporacions: Ernest Villegas, Oriol Guinart, Jordi Llovet i Pau Vinyals se sumen a Laura Aubert, Júlia Barceló i Alba Pujol per despertar noves passions i nous embolics a l’Hostal Mirandolina.
Volem amor, volem passió. Volem llibertat. Volem compromís. Volem espai per a nosaltres. Volem companyia i suport i comprensió. Volem seguretat emocional, personal, familiar, econòmica… Volem aventura, sorpreses i papallones a l’estómac. Volem calma i tendresa. Volem que ens escoltin. Volem que ens deixin en pau. Ho volem tot! A vegades ho volem tot alhora, d’altres volem una cosa de dia i una altra de nit. Hem de triar? Pau Carrió |
| Andrés Villegas i Laura Aubert |
La meva valoració
Diuen que els catalans, arran del Procés, estem tensos o, com se sol dir, anem stressats, doncs encara que avui ha estat la darrera representació, hauria de dir que els que estaven amb asquestes condicions els hauria anat molt bé aquest espectacle. No per patriotisme, que quedi clar, sinó perquè s'hi estava molt bé. Molt bé en tots sentits. Com es pot veure, encara que no molt bé, el públic seu en cadires que estan al voltant d'una taula, però el que no es veu és que els actors i actrius serveixen a cada expectador un plat de macarrons, que estaven boníssims, fets per un bon restaurant, Gatblau; naturalment això no és tot, L'Hostelera és una d'aquestes obres divertides en les que és impossible no riure i passar-ho malament. Encara conservo el record d'haver-me divertit també quan fa anys la vaig veure per Laura Conejero. Això, que quedi clar, sense perjudici de la protagonista d'avui, que a més ha estat la que m'ha posat els macarrons a la taula. Naturalment amb aquest xantatge n'he de parlar bé...
En el video hi podeu veure un plat en el que queden un parell de macarrons
