UN DIA QUALSEVOL, Oriol Tarrasón i Les Antonietas

Teatre LA VILLARROEL

Autor i director: Oriol Tarrasón
Repartiment: Annabel Castan, Imma Colomer, Pep Ferrer, Quimeta Pla

Sinòpsi

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s'acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. 
Solange és molt més elegant. 
A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall. 
La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència. 
Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”.

Article de José Carlos Sorribes

Y se marchan a compartir piso con la ilusión del joven que abandona el nido familiar. Solo que en su caso lo hacen en el crespúsculo de la vida. Son Marta (que  quiere llamarse Solange, más glamuroso), Ernest y Mateu. Son Imma Colomer, Quimet Pla y Pep Ferrer, los tres grandes protagonistas, junto a su enfermera Rosa (Annabel Castan), de Un dia qualsevol, el texto que significa un decidido paso al frente de Oriol Tarrasón. Actor, director y fundador de la compañía Les Antonietes, ha firmado adaptaciones de Chéjov, Shakespeare, Ibsen o el ambicioso colaje de Un somni americà que presentó en el Lliure, pero es esta la primera obra al 100% de su puño y letra que estrena.

Y el debut es de cum laude. Tarrasón ha escrito una pieza espléndida, de una escritura que fluye, natural, y que no tiene nunca la vanidad de dejar huella. Es la sencillez de los grandes textos, los que saben definir personajes y situaciones con mano firme y delicada a la vez. Y eso que abordar el tema de la tercera edad puede llevar con facilidad a un sentimentalismo edulcorado, algo que aquí no sucede. Porque Marta (Solange), Ernest y Mateu nos ganan siempre en esta pequeña (gran) historia acerca de la vejez y las relaciones familiares, del paso del tiempo y de la amistad.

Todo empieza cuando ella llega a la residencia Bon Repòs. Se ha quedado viuda, no acaba de entenderse con su hija y decide vender su casa. En el geriátrico conocerá a Mateu, un tipo solitario que mata el tiempo como el locutor de la emisora del centro, Ràdio Diàlisi, donde pone música y recuerda a compañeros fallecidos. Comparte habitación con Ernest, un cascarrabias que va en silla de ruedas por sus problemas de movilidad.

Los conocen como los Dupont y Dupond de Tintín, y le amargan la vida a la paciente enfermera Rosa, un ángel de la guarda para todos ellos. La llegada de Marta (Solange) será un terremoto por su fuerza vital y su búsqueda de una vida apasionada y divertida. En ese propósito embarcará a sus nuevos amigos.

Tarrasón escribió el texto pensando en Imma Colomer, y ella le responde con una actuación repleta de verdad y gracia. Se sale, sin más, igual que sus compañeros Ferrer y Pla. Son tres pilares que realzan una obra que al lado de esa reflexión necesaria sobre cómo tratamos a la gente mayor en una sociedad fascinada por la juventud, como dice Tarrasón, se suceden las situaciones divertidas. Ocurre  a través de réplicas agudas y ocurrentes en las que, por ejemplo, Pla se siente en su salsa. Son muchos años de contacto directo con el público desde que fue uno de los fundadores de Comediants. Junto a Colomer, por cierto.

En un espacio prácticamente desnudo, con dos mesas y poco más, Tarrasón mueve a sus cuatro intérpretes en una dinámica puesta en escena. También participan en ella un grupo de figurantes,  como un coro de acompañamiento. Es un recurso que funciona y que sirve, además, para romper barreras entre actores profesionales y aficionados. Es una aportación más de Un dia qualsevol, una pieza que sin duda se merece un recorrido más largo que el de su estreno durante el festival Grec.
Font: https://www.elperiodico.com/es/onbarcelona/mirar/20190719/estreno-teatro-villaroel-un-dia-qualsevol-7556648

La calavera de Connemara, Martin McDonagh

Teatre: La Villarroel

La calavera de Connemara
Autor: Martin McDonagh
Traducció i adaptació: Pau Gener sobre idea d'Iván Morales
Direcció: Iván Morales
Intérprets: 
Pol López és Mick Dowd
Marta Millà és Maryjonny
Oriol Pla és Mairtin Hanlon
Xavi Sáez és Thomas Hanlon

Sinopsi

Som a l'oest d'Irlanda, a Connemara, una comarca rural, verda i encara salvatge, a principis dels anys noranta.
El solitari i misteriós Mick Dowd sembla tenir una vida molt anodina, les seves activitats semblen limitar-se a beure poiteen i fer safareig cada nit amb la seva veïna addicta al bingo, l'anciana Maryjohnny, i a rebre la visita de tant en tant del Thomas, un policia local amb ínfules de convertir-se algun dia en un detectiu triomfador com el seu admirat Colombo. Tant de bo encara tingués al seu costat la seva difunta esposa, l'Oona, ella era l'amor de la seva vida i no passa dia que el Mick no la trobi a faltar.
Durant uns pocs dies, cada tardor, l'avorrida existència del Mick pren un caire una mica més sinistre: És l'encarregat de desenterrar els cadàvers que ja fa més de set anys que descansen al cementiri local. És una ocupació macabra, però algú l'ha de fer, per al bé del bon funcionament social. Cal fer espai per als morts nouvinguts.
Però aquest any no serà pas com els altres. Ha arribat el moment d'exhumar les restes de l'Oona. I els rumors que l'acusen d'haver estat el culpable voluntari de la seva mort tornen a aparèixer entre el veïnat, fins i tot en els que ell considerava els seus amics.
Per si això no fos prou, per primera vegada estarà obligat a treballar amb companyia, i tindrà el pitjor dels ajudants possibles, el jove Mairtin, el bala perduda del poble, que guarda més cops amagats dels que sembla.
Benvinguts a La calavera de Connemara, una comèdia negra d'amor i ossos.

Iván Morales

És un drama de primera, un bon argument, jo crec que té una bona traducció, si més no els diàlegs tenen vivor i, per descomptat molt ben interpretat. Com és ja habitual, Pol López és l'actor que destaca.

Com a bon drama té les seves pinzellades d'humor, però com es pot endevinar per la sinòpsi l'obra reflecteix un ambient dur amb una tensió de va del principi fins al final de l'obra. La interpretació té dues característiques que cal apuntar. L'entonació i el vocabulari emprat traspua molt bé que estem en un poble rural amb un nivell social i económic molt baix, miserable, aquest aspecte és especialment destacat amb el bala peerduda que interpreta magistralment Oriol Pla, que esdevé amb el magnífic actor secundari. A més a més l'obra té uns moments de actuació corporal en la que Oriol Pla esdevé una sàvia combinació de pallasso, en l'estil clàssic, i també un gran saltimbanqui. Pol López és qui carrega amb el drama i d'alguna manera Xavi Sáez i també la Marta Millà.

Una magnífica obra teatral de text, d'un treballat text, que recomano.

Aquí presentem un video que no té res a veure amb La calavera de Connemara, sinó que el seu interès és per una entrevista amb el Pol López

Els tres aniversaris, de Rebekka Kricheldorf

Els tres aniversaris

Autora: Rebekka Kricheldorf

Teatre: La Villarroel

Director: Jordi Prat i Coll

Intérprets:
Anna Alarcón (Masha) 
Rosa Boladeras (Irina)
Miranda Gas (Janine)
Joan Negrié (Andrei)
Victòria Pagès (Olga)
Albert Triola (Georg)

Sinopsi

La Irina celebra el seu aniversari. Havia planejat una gran festa amb música, ball i molts convidats. Però la Irina s'avorreix. Els pocs convidats que han vingut estan asseguts a terra desganats i el seu germà Andrei ha vingut amb una nova parella, embarassada.

Les seves germanes tampoc contribueixen gaire a que s'estengui l'alegria: la Masha està atrapada en un matrimoni sense amor i flirteja amb Georg, l'únic amic casat de l’Andrei. L'Olga és l'única dels quatre que treballa i ha de finançar tota la família. L'herència que van deixar els seus pares va ser malgastada fa temps i la casa familiar està molt deteriorada. 

La festa d'aniversari fracassa també els dos anys següents a causa d'un nou embaràs, una aventura amorosa, intents de suïcidi, deutes, manca de feina i perspectives vitals. I la solidaritat entre les tres germanes es posa a prova.

Els personatges de Kriecheldorf tenen una extrema capacitat analítica, i això els submergeix encara més en el dolor de saber-se fracassats en el terreny personal i social, i de veure reflectit el seu propi fracàs en el de l'altre. La decadència de la casa dels germans representa així l'exteriorització d'aquest sentiment de ruïna i degradació.

La meva valoració

Com veiem per la sinòpsi aquest obra està basada amb Txèkhov i, encara que no sóc partidari d’aquestes mena d’mitacions o “a la manera de”, val a dir que aquest producte edtà fora ben travat i l’obra és interessant i bona. Com de costum, un bon costum actualment, el treball de les actrius i actors és excel.lent.

Broken Heart Story, de Saara Trunen

La Villarroel

Broken Heart Story

Autora i directora: saara Turunen

Intérprets:
Pepe Blasco, Vero Cendoya, Patricia Mendoza, David Menéndez, Carmela Poch, Carla Torres

Sinópsi

Broken Heart Story és una història que parla d'art i d'amor, una irònica exposició dual sobre les pressions que experimenta una artista femenina que intenta combinar el paper de dona independent i lliure amb la vida familiar i casolana molt més tradicional i socialment acceptada. Els personatges principals són una escriptora (amb bigoti), i el seu contrari complet, una vanitosa i exuberant dona àvida d'amor (la seva ànima). Un cor de veus situa i narra la història, entre els quals es troben una mare, un pare, una gata blanca, un ant que parla, un esquarterador mediàtic, que construeixen aquest delirant i particular univers poètic. 

La meva valoració

Els actors fan un gran treball i es guanyen la complicitat del públic, però l’espectacle no em va satisfer

Marits i mullers, de Woody Allen

La Villarroel

Direcció/Adaptació: Àlex Rigola
Intérprets:  
Andreu Benito (Andreu)
Joan Carreras (Joan)
Mònica Glaenzel (Mònica)
Sandra Monclús (Sandra)
Lluís Villanueva (Lluís / El Villanueva)
Mar Ulldemolins (Mar / La Molins)

Sinopsi

L'Andreu, escriptor i professor de literatura, i la seva dona Mònica, que treballa en una revista d'art, no poden creure's que els seus millors amics, la Sandra i el Joan, aparentment una parella perfecta, hagin decidit separar-se. A partir d'aquesta notícia, la parella comença a plantejar-se si el seu matrimoni es basa en una relació realment sòlida.

Marits i Mullers és una adaptació del guió escrit per Woody Allen, de la pel·lícula homònima que es va estrenar l'any 1992. Protagonitzada per ell mateix i per qui va ser la seva parella, l'actriuMia Farrow, aquest film es va endur el premi BAFTA al Millor Guió Original i va ser un èxit tant de crítica com de públic.

Àlex Rigola, per la seva part, ja va portar aquest espectacle al Teatro de la Abadía de Madrid, el 2013, i ara ha preparat la versió en català d'aquesta comèdia sobre les relacions de parella que signa el genial director nord-americà.