Tom Ripley viu feliç amb la seva dona que és un encant, però Tom té un passat fosc amb més d'un crim. El se passat ja no està en mans de la policia, però hi ha algunes persones que se la tenen jurada. Aquesta felicitat es comença a complicar, de manera que la lectura es fa interessant i té un final que no és el que espera el lector i això és precisament el que dóna emoció al lector que se sent lligat amb el llibre fins a la carrera pàgina.
Aquest és el primer llibre que llegeixo d'aquesta afamada autora de la novel.la negra. Admeto que no he estat mai un lector d'aquest tipus de novel.la. Certament fa dècades vaig llegir "Murder on the Orient Express" d'Agatha Christie i una altra que no recordo, tot i que en els seus temps encara no es deia novel.la negra. És evident que els fundadors de la novel.la negra són Agatha Christie i Arthur Conan Doyle. D'aquest darrer vaig llegir-li "The Hound of the Baskervilles", però aleshores no se'n deia "novel.la negra". Ara es diu que es pot considerar Edgar Allan Poe va ser-ne el pioner amb "Els crims del carrer Morgue". Resumint: si vaig llegir novel.la negra no em vaig adonar.
He disfrutat força amb la lectura d'aquest llibre fins arribar al punt que durant els dies que el vaig estar llegint, sobretot els darrers, no em venia de gust fer una altra cosa, tenia ganes d'arribar al final. Un final que per cert, crec que s'aparta de la norma, però per això llegim.
