Vània, d'Anton Txèkhov

Teatre Nacional del Catalunya

Direcció i deramatúrgia: Carles Alfaro

Intérprets:

Empar Canet, Josep Manel Casany, Àngel Fígols, Mamen Garcia, Juli Mira, Rebeca Valls

La històrica companyia valenciana Moma Teatre s’acosta al clàssic de Txèkhov sobre les oportunitats perdudes, un text essencial a l’hora de concebre la nostra identitat cultural per la força ètica amb què es replanteja la mirada sovint angoixada sobre el pas del temps en la vida moderna.

Amb el seu característic humor patètic, Txèkhov mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima. TNC

M'ha agradat molt

28 I MIG, adaptacions i treball de text: Jeroni Rubió

Intèrprets: Tomeu Amer, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Pablo Derqui, Pol López, Anna Madueño, Clara

Segura, Ernest Villegas i Montse Vellvehí.
Il·luminació: Pep Barcons. Vestuari: Berta Ribera. Disseny de so: Damien Bazin. Projeccions: Cisco Isern. Treball de cant: Pablo Puche. Confecció vestuari i sastressa: Irene Fernández. Tècnic funcions: Guillem Gilabert. Regidor: Marc Serra. Ajudant direcció: Montse Tixé.
Direcció: Oriol Broggi.
Producció de La Perla 29. 
Teatre: Biblioteca de Catalunya.

 Què es pot dir d'una peça teatral que comença amb els mateixos mots que Dante va escriure al principi de la Divina Comèdia i acaba com acaba com 8½ de Fellini i entremig hi ha Txèkhov (Oncle Vània) Espriu (Primera història d'Esther), cançó, cinema, circ, putxinel·li, música, hípica, màgia, comèdia, dramai a on el públic riu i plora.

No, no és un homenatge al cine ni a res, no és paracine, ni parateatre; tanmateix hi ha tot el que hem dit  i més perquè al mig de la gresca que hi ha es repensa l'art de la interpretació, de la creació artística, la literatura, l'amor i la manca d'amor.

Malgrat tot és una obra impossible d'explicar perquè el nombre de noms propis que he esmentat es queda curt, però animo a no perdre's aquest espectacle perquè tal com diuen els Beatles en una cançó "A splendid time is guaranteed for all"

AFTERPLAY

de Brian Friel
Directora: Imma Colomer
Intérprets: Fina Rius i Pep Ferrer
Teatre Atrium

Cap amant del teatre a Barcelona es pot perdre aquesta representació que malgrat la seva humilitat, o potser precisament per la seva humilitat, és perfecte. El text de l'irlandès Brian Fiel és tot un homenatge a Anton Txèkhov i, cal dir que se'l coneix pel Txèkhov irlandès. Cosa no estranya perquè com escriu Joan-Anton Benach a La Vanguardia del dia 7: "Més enllà de Les tres germanes i més enllà de L'oncle Vània, dos personatges, un home i una dona que havien habitat les dues històries familiars" i és que l'obra agradarà a tot txekhovià perquè malgrat estigui escrit amb una guinness a la taula al llarg de tota l'obra hi ha vodka de la millor qualitat.

Des d'aquí aplaudeixo a l'autor, a la Imma Colomer, al Pep Ferrer i, sobre tot, a la Fina Rius, que fa una de les millors interpretacions que es poden fer a l'escenari i que, per les característiques del teatre, es veu com mira o fa veure que mira, com posa la boca per estar a punt de parla i acaba no dient res, com es gira per mirar o com mira de reüll, com parla engrescada o com parla amb una veu que tremola perquè s'aguantar el plor. Sí, la Fina Rius, ella sola és art a l'escenari. I no cal dir que a la vista de la situació teatral a Catalunya els que ens han regalat aquest AFTERPLAY es mereixen molt més que el preu de l'entrada.
 

 

L'actriu Imma Colomer dirigeix "After Play", a la sala Atrium - Televisió de Catalunya

L'HORT DELS CIRERERS

d'Anton Txèkhov
Teatre Romea
versió David Mamet
Direcció Julio Manrique

Una crítica