ALTA SENSIBILITAT, de Isabel Palomeque, Edicions 62, 2010. Amb col.laboració de Mònica Garcia Massagué.

 

Es tracta d'una autobiografia que comença quan la nit del divendres 28 de febrer de 2004, a la Isabel li va canviar completament la vida. Tan sols tenia vint-i-quatre anys i, com moltes altres joves, estava sopant amb uns altres amics. De sobte, els músculs se li van destensar, va intentar cridar i... ja no recorda res més. Va patir un ictus, un accident cerebral. Sis anys després, gràcies al seu esperit inconformista i lluitador i el seu afany per superar els contratemps i ser feliç, ha aconseguit a portar el timó de la seva vida.

El llibre que acabo de llegir és molt emotiu perquè un no pot evitar identificar-se, sinó amb ella, sí amb els seus pares perquè la tenacitat de la Isabel es converteix amb la tenacitat dels seus pares. La mare fent de terapauta quan ell no hi és, mentre que el pare fent la gestió de carrer o de despatx, que vol dir el telèfon i el correu electrònic per a trobar el millor tracta, tècnic i humà, per la seva filla.

CONFESIONES DE UNA MÁSCARA, de Yukio Mishima.

 

En molts aspectes cal tenir en compte que aquest llibre es va imprimir per primera vegada al Japó el 1949 i, per tant, hi ha aspectes del llenguatge que confonen, com és del concepte "inversión sexual", de Hirschfeld, correspon el que avui en diem "homosexualitat".

"És important aquest aclariment perquè estem davant un text autobiogràfic i l'autor era un home d'una gran sensibilitat. Un bon exemple d'aquest estil senzill, elegant i sensual el tenim aquí com un dels tants exemples: "Ante mis ojos, la silueta del profesor se iba transformando en la estatua de un Hércules desnudo. Cada vez que él alargaba el brazo para escribir una ecuación con una tiza en la mano derecha y movía el borrador con la izquierda, yo veía los pliegues de los músculos de Hércules tensando el arco en el tejido de la ropa del profesor."

De tota manera aquest invertit es va sentit atret per una noia dos anys més jove. Aquí cal veure  una persona enamorada de la bellesa i de la manera humil de la noia, és a dir, una noia que era bella i molt bona persona. Aquesta atracció no vol dir que estigués enamorat, però l'estimava i aquí entrem en una altra faceta d'aquest personatge i de l'autor perquè al capdavall l'autor és el narrador de la seva vida sentimental, si més no és com ho diríam ara.