Traducción de Francesca Martínez
Edicions 62, Barcelona
92 pàgines
Aquest llibre ja el vaig llegir l'any 1995, però com té la gràcia de ser petitó en tots sentits i d'un gran escriptor, és ideal per un viatge. A més com al llegir-lo en ple viatge un se n'adona més del que és ser un gran observdor amb una memòria prodigiosa per a poder plasmar al full en blanc aquelles coses que han impressionat. Un s'adona més de la vàlua de Kafka perquè la majoria de nosaltres, penso, no tenim aquesta capacitat de posar negra sobre blanc allò que anem veient mentre caminem.
Per exemple a París escriu:
La Venus de Milo: donar-hi la volta al més lentament possible no impedeix que el seu aspecte sofreixi uns canvis ràpids i sorprenents. He fet algunes observacions -malauradament una d'elles ha estat forçada (la que es referia a la cintura i a la túnica)-, però n'hi ha un parell que són correctes. Per recerdar-me'n bé em faria falta una reproducció plàstica -sobretot pel que fa al genoll esquerre doblegat-, que condiciona la visió que hom en pot tenir des de tots i cada un dels angles, si bé algunes vegades aquest condicionament es veu força afeblit. L'observació forçada: hom espera que el cos es rejoveneixi tan bon punt deixem la línia on s'acaba la túnica, però de fet encara és més eixemplat. El vestit que cau i que el genoll atura.
Amb apuesta citació de tipus artístic, ara hi poso una de psicologia social, que crec que encara és válida però disfressada amb altres mots.
El servent és reposat i sol.lícit -cara angulosa i curosament afaitada. Aire trist, potser l'aire que té tota la gent del poble que es mou entre senyors. La tristesa dels animals domèstics.
