Costa Blava, Eze i Principat de Mònaco

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 5 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Costa Blava, Eze i Principat de Mònaco

El que vaig veure el 5 d'Abril és d'allò més contrastat. Si Saint Tropez ja representa una contradicció, un poble pescador passà a ser un poble d'artistes i després esdevé la capital del glamour més estrident, la Côte d'Azur, diguem Costa Blava és un contrast absolut. Hi ha més de noranta microclimes que fan possible quasi totes les plantes de planeta, per la qual cosa la vegetació és d'allò més esplèndida.

Pobles senzills que per la seva situació esdevenen d'artistes o de luxe o de les dues coses.

Eze es considera la segona ciutat més important en el i Grasse, que no he visitat, però ès a prop és la capital del món del perfum i entre les dues es reparteixen la major part de nassos del món. món. Per saber què és un nas, cliqueu aquí. Cal afegir que el principal conreu en aquest zona de la Provença és la lavanda i en són els principals exportadors.

Eze és un poblet medieval restaurat amb cura, de la tal manera que és perfecte, dintre de la varietat d'estils. Tots els seus detalls són bells, les finestres -no podria ser altrament a La Provença- com les xemeneies i els petits jardins.

Entrem al Principat de Mònaco i aquí podeu trobar informació essencial d'aquest lloc peculiar. Una de les coses curioses de l'entrada és que la vorera de la dreta, vermella, és Mònaco, però si un camina per l'altra, està a França.

Després de respirar una mica de luxe passant per on viuen les princeses, hem visitat la catedral que et mostren la tomba de Gratia Patricia, és a dir, Grace Kelly. La visita interessant és la de l'Institut Oceanographic i el seu aquari, fundat per Albert I. El mèrit està que es van fer recerques amb uns mitjans que ara ens semblarien rudimentaris.

En el port ens ensenyen el iot més car del món, no sé el preu, però es diu Lady Moura i és que en un lloc com La Corniche d'Or hi ha ganes, tant del guia com del visitant, d'épater le bougeois, com si nosaltres, la major part dels visitants estiguéssim d'alguna manera a prop d'aquest món de luxe, pjierío, glamour i tot el que volgueu.

Una cosa que m'ha agradat és que les plaques amb els noms del carrers són bilingües, és a dir, monegasc i francès.

Una observació curiosa, encara que no puc dir que sigui representativa és que, aquí a Occident, a on presumim de les llibertats la guia ens va explicar la versió oficial de la mort de Grace Kelly. Això de la versió oficial m'ha fet recordar que la guia de Beijing ens va explicar la seva versió i la seva experiència dels famosos fets de la plaça de Tiananmen.

I després de gaudir del Jardí Exòtic, que és on està feta aquesta foto, enfilem cap a Montecarlo.

Agafant una expressió que sentia dir a uns amics bascs, el luxe i glamour de Montecarlo és la rehòstia. Supera la meva condició humana. Potser perquè no he visitat Versalles ni Sant Petersburg, però el luxe que he vist en el Casino de Montecarlo no l'havia vist mai.

A Montecarlo vaig fer el que no faig mai, fotografia cotxes, però és que en una plaça petita veure en el mateix moment un Jaguar, un Lamborgini, un Ferrari i un Rolls Royce no passa sovint i crec que un allà on va ha de fotografia tant la flora com la fauna.

Compañía Antonio Gades

Ahir vaig veure al Teatre Liceu CARMEN
Coreografia: Antonio Gades Música: Georges Bizet - Manuel Penella - Fedrico García Lorca - José Ortega Heredia (Música enregistrada) Escenografia, vestuari i il.luminació: Antonio Gades - Carlos Saura - Antonio Saura Ballarins: Carmen Stella Arauzo, Don José Adrián Galia, Torero Antonio Hidalgo, Marido Joaquin Mulero Compañía Antonio Gades.

Com no sóc gens entès amb el ball andalús la meva observació després de gaudir d'un magnífic espectacle és que com he vist els grans ballarins Joaquín Cortes i Sara Baras opino que tot i ser grans artistes no han aportat un espectacle de conjunt, mentre que aquesta companyia ens arriba com un gran equip i, per tant, ens ha ofert un gran espectacle coreogràfic. Un espectacle que no s'aguanta amb el pes d'una o dues estrelles.

Només a l'inici ens trobem tn tot el conjunt ballant a l'hora com si es tractés d'una perfecte maquinària de dansa com les que ens tenen acostumats els russos.

Després els dansaires omplen l'escenari d'una manera aparentment desordenada com si fossin dansaires que assagen per lliure. Amb aquesta excusa ens van oferint ara un solo, ara un trio ara un pas à deux. I així l'espectacle, amb Carmen com excusa, ens va oferint un mosaic de figures.

Ais de Provença i Saint Tropez

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 4 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Ais de Provença i Saint Tropez

Aquí tenim a l'esquerra l'escut d'Ais de Provença que fins avui, 4 d'Abril, només havia vist de nit perquè és a on m'he allotjat aquestd tres primers dies per La Provença.

És una ciutat important, però ho ha estat més perquè a partir del segle XII hi tenien la seu els comtes de Provença i ha estat la seu del Parlament de Provença fins el 1789, és a dir, fins la Revolució Francesa.

El Cardenal Mazarini, una mena de Richelieu, va ser el planificador de la ciutat i gràcies a aquest cardenal á ciutat és d'una gran elegància, els carrers de la ciutat vella estan perfectament traçats i hi abunden els palaus, que si en altre temps eren de la noblesa, ara són edificis públics.

Encara que com a turista es fa difícil valorar un lloc perquè no s'hi està molt de temps, Ais de Provença és una ciutat que s'hi està bé, sembla confortable. El Cours Mirabeau mereix un passeig tranquil per la seva àmplia voravia i les seves sòlides edificacions i a on podem veure la casa on va viure Paul Cézanne i els cafès que hi anava. La catedral de Saint Sauveur o Sant Salvador és una meravella, especialment l'orgue i el seu claustre.

Un xic als afores tenim el Taller de Cézanne.

Si dic que a Ais de Provença s'hi està bé, quedo més conveçut quan arribo a Saint Tropez, el poble del luxe i del pijerío per excel.lència, que resulta francament desagradable. Encara que es pot dir amb raó que arreu hi ha de tot, el fet és que ens van embarcar per fer un passeig per la badia, cosa que sempre resulta agradable si fa sol, com era el cas. Tanmateix, fins i tot allà, a la mar, arriba la potència de la idiotesa social imposada pel paper couché.

El pilot de l'embarcació feia, alhora de guia turístic, hi ens anava dient, aquí hi ha la casa on hi va estar Elvis Presley, aquí la filla dels reis de Suècia, aquí la de Brigitte Bardot que queda tapada per aquesta paret per a protegir-se dels paparazzi, la casa del seu exmarit Roger Vadim i, evidentment, la platja en la qual ella va fer el primer nu pel cinema , sota la direcció de Roger Vadim, etc. etc. El fet és que. encara que sembli mentida, tot el que ens va dir el guia va ser d'aquest estil.

Malgrat tot, no treu que el poble té raconets i casetes senzilles que fa de bon veure amb aspectes interessants. No cal dir que on es veu el poder està a les embarcacions i els cotxes.

Com se sap Saint Tropez és un poble que en el seu temps, abans del pijerío, va ser escollit pels artistes. I això darrer va ser el que va dur a què aquesta zona se l'anomenès Costa Blava.

St. Remy, Glanum, Les Baux, Arles, Aix-en-Provence

Aquest video complementa la meva entrada d'avui. Hi ha les fotos fetes el dia 3 Abril 2007.
La música és provençal o es refereix a La Provença.

Saint Rémy, Glanum, Les Baux, Arles i Ais de Provença

El 3 d'Abril veiem en primer lloc Saint Remy que està en el massís muntanyós de les Alpilles, carrers estrets i mansions dels segles XVII i XVIII, aquest poble i els seus voltants han estat immortalitzats en l'obra de Vincent Van Gogh. Nostradamus va néixer a Saint Rémy.

Els afores de Saint Remy visitem l'antiga Glanum, una ciutat romana descoberta l'any 1921. Situada en un lloc bellíssim, que va ser també font d'inspiració de l'esmentat pintor. L'antic Glanum va ser fundat pels celtes i s'hi van estar els grecs fins que els romans de Marsella la van fer a miques però hi van aixecar una important ciutat que han deixat unes rrestes valuoses.

Després he vist Les Baux de Provença que és un poble situat gairebé al cim d'una muntanya que d'alguna manera recorda Montserrat. Les Baux va inspirar a Dant l'infern de la Divina Comèdia. Des d'aquest poble hi ha una vista esplèndida.

A la parada a Arles m'ha cridat l'atenció el monument a Frederic Mistral que per mi és el Premi Nobel més proper que tenim els catalans mentre no hi hagi un en llengua catalana, monument que casualment està davant d'on dinàrem. Arles té més que restes romanes perquè hi ha un amfiteatre que es fa servir per curses de braus i un teatre, evidentment els dos amb les corresponents restauracions, però que donen prou idea de la importància que va tenir en el seu moment. Una de les visites més interessants ha estat la de l'església de Sant Tròfim, tant per la sobrietat de la construcció com la magnífica col.lecció de tapissos, la de la foto.

Finalment hem tornar a casa, és a dir, a l'hotel d' Ais de Provença (en francès Aix-en-Provence) que com hem arribat en bona hora ens ha permès fer una visita.

NOTA: En aquesta entrada al blog m'estreno a no posar un enllaç per a veure les fotos. Com de costum a quasi totes les meves entrades aquí hi ha una i una tria genereosa de fotos es podrà veure en un video que quedarà posat a l'entrada següent. Per altra banda, a l'esquerra hi ha el FLICK a on hi haurà una tria mínima de fotos, que dintre de les meves limitacions fotogràfiques hi posaré aquelles fotos que tenen un interès més enllà del record del viatge.

Només resta que el déu de la informàtica sigui magnànim i faci el necessari per a què jo no hagi de tornar a fer com abans.

Gordes, Font de Vaucluse i Avinyó (La Provença)

AQUEST VIDEO COMPLEMENTA LA MEVA ENTRADA DEL DIA 11 ABRIL 2007 SOTA EL MATEIX TÍTOL.
LA MÚSICA ÉS PROVENÇAL

Gordes, Font de Vaucluse i Avinyó

A l'entrada anterior a guisa de comentari m'han fet una pregunta sobre la vinculació de la Camarga amb l'Estat francès.

La Camarga és part de la Provença (Província Romana), que és part d'Occitània. Si Catalunya és país fronterer per estar entre França i Espanya o l'hexàgon i la península, cal dir que la Provença ha estat encara més país de frontera perquè la seva història ha estat lligada tant a alguns reis de França (com Renat que va ser qui va aconseguir que la ciutat d'Avinyó es convertís en la seu dels papes) com el fet que durant un període era del Casal de Barcelona (la bandera de Provença és la catalana) i ia Casa de Savoia.

En qualsevol cas el 1860 Garibaldi, l'unificador d'Itàlia, va promoure un referèndum i la Provença va passar definitivament a ser una part de la República Francesa.

El dia 2 d'Abril vam visitar una cantera d'on s'extreia el colorant per obtenir l'ocre (fotos 935/947) a on hi ha una obra plàstica prou aconseguida.

I després vam encepegar amb Gordes, un poble considerat dels més bonics de França, penjat en una cinglera (f.961/1026). Durant l'ocupació romana va esdevenir diòcesi, mot que després prendria l'església. Al centre del poble hi ha el vetust castell que ara és un museu. Alguns pintors han fet estada en aquest poble, dels que jo només cito els que conec: Chagall i Vasarély, d'aquest darrer hi ha una obra a l'entrada del poble (f. 963). Com el nom d'aquest poble pot ser enganyador cal dir que la V dels primitius Vulgients passà a G i d'aquí Vordenses a Gordenses a l'època gal.lo-romana.

Un element interessant pel visitant de la Provença són les finestres, per la qual cosa, no ha de sorprendre que abundin entre les meves fotografies.

Un dels llocs més interessant d'aquest viatge a ha estat la visita a la Fontaine du Vaucluse, és a dir, la font de la vall tancada. Encara que degut al canvi climàtic no he tingut la sort de veure-ho amb tot el seu poder, es tracta d'una de les surgències més potents del món, exactament la cinquena en el ranquing mundial. L'aigua sorgeix de terra com un brollador que alimenta el riu Sorgue (f. 31/65). Aquest lloc ha inspirat a Fredric Mistral i a Petrarca.

Finalment vam visitar Avinyó i, lògicament el Palau dels Papes (f.70/121) i fer nit a Aix-en-Provence. Crec que d'Avinyó no cal que digui gaire cosa perquè és una ciutat força coneguda pel fet d'have estat papal. Van haver-hi set papes i quan va haver el Gran Cisme d'Occident, els anomenats antipapes van tornar a residir en aquest palau, que és un dels castells medievals més grans d'Europa.

Avinyó té un festival de teatre a l'estiu que, junt amb el d'Edimburg, és el més important d'Europa. De tota manera, assenyalem que el centre de la ciutat és prou endreçat.

Aquí les fotos

AIGUES MORTES, LA CAMARGA

AQUEST VIDEO COMPLEMENTE LA MEVA ENTRADA DEL DIA 9 ABRIL 2007 SOTA EL MATEIX TÍTOL