EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TeatreTívoli. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TeatreTívoli. Mostrar tots els missatges

dissabte, d’octubre 13, 2018

La jaula de las locas, de Jerry Herman, libreto Harvey Fierstein




Teatre Tívoli



Transcripció del programa

¡LA VIDA EMPIEZA HOY!
La apacible vida de pareja de Albin y Georges, propietarios del club nocturno “La Cage aux Folles” de Saint Tropez, se ve totalmente alterada por una noticia inesperada. Jean Michel, el hijo de Georges, se va a casar con la hija de un diputado ultraconservador, acérrimo defensor de los valores más tradicionales en la vida familiar. El encuentro explosivo entre dos familias tan distintas desata una divertidísima comedia llena de amor y de situaciones delirantes.Inspirada en la popular obra de Jean Poiret, el musical es fruto del talento de Jerry Herman y Harvey Fierstein. Con nueve premios Tony y tres Drama Desk Award, “La Jaula de las Locas” se ha representado ininterrumpidamente por todo el mundo desde su estreno. Esta temporada, llega al Teatro Tívoli en una espectacular versión dirigida por Àngel Llàcer y Manu Guix.“La Jaula de las Locas” es un gran canto a la libertad individual y colectiva. Una atrevida puesta en escena, sorprendentes coreografías, exuberante diseño de vestuario y una temática universal, lo convierten en uno de los musicales más aclamados de la historia. Cada función transforma “La Jaula” en una fiesta, una celebración de la “joie de vivre`` que se sabe cómo empieza, ¡pero nunca como acaba!
La meva valoració

Hem de partir de la base que un sap què va a veure i que no trobarà res que li recordi un Shakespeare o un Molière o Goldoni o Beckett, així que un va al teatre, però en realitat va al cabaret, però no és cabaret perquè ja no existeix, però això funciona com un cabaret, però com si fos teatre. El cabaret no té un argument perquè és un espectacle pur i el que hem vist al Tívoli té un argument, hi ha una història, que té la la seva porció dramàtica, però el públic va a passar una bona estona i, per tant, ha d'acabar bé. Té els seu ingredient de crítica social, però que com és exagerada, no ens l'hem de prendre seriosament. Sigui com sigui, és un bon espectacle i tots els que surten a l'escenari ho fan molt bé. És un bon gtreball d'equip. 


dimecres, de juny 14, 2017

Ballet Nascional de Cuba - La magia de la danza


LA MAGIA DE LA DANZA

Dirección y coreografia: Alicia Alonso

Teatre Tivoli

Ballet Nacional de Cuba, arriba amb La Magia De La Danza, interpretant les peces més famoses de: Giselle, La bella durmiente, Cascanueces, Coppélia, Don Quijote, El lago de los cisnes, Sinfonia de Gottschalk.

LA COMPANYIA

El Ballet Nacional de Cuba és una de les més prestigioses companyies del món del ballet que ocupa un lloc prominent en la cultura hispanoamericana contemporània. El rigor artístic-tècnic dels seus ballarins i l’amplitud i diversitat en la concepció estètica dels coreògrafs, atorguen a aquesta agrupació un lloc rellevant entre les grans institucions del seu gènere en l’escena internacional. El Ballet Nacional de Cuba és la màxima expressió de l’escola cubana de ballet, que sobre la base cultural que brinden diversos segles de tradició en la dansa teatral.
La companyia sorgeix en 1948, amb Alicia Alonso com a principal fundadora i primera figura. Alicia Alonso, directora del Ballet Nacional de Cuba, és una de les personalitats més rellevants en la història de la dansa i constitueix la figura del ballet clàssic en l’àmbit iberoamericà. Les seves versions coreogràfiques dels grans clàssics són cèlebres internacionalment, i s’han ballat per altres importants companyies com els Ballets de la Òpera de Paris (Giselle, Grand Pas de Quatre, La bella durmiente del bosque); de la Òpera de Viena i el San Carlo de Nápoles (Giselle); de la Òpera de Praga (La fille mal gardée); del Teatre alla Scala de Milán (La bella durmiente del bosque) i el Real Ballet Danés (Don Quijote

La meva valoració
Quan tenia menys de vint anys vaig començar a anar sol al Liceu. Al principi era pura curiositat. Havia de descobrir que m'agradava i què no m'agradava. La resposta no es va fer esperar: encara no m'agrada l'òpera i segueix agradant-me el ballet o la dansa, sigui clàssic o modern. No sentia un gran entusiasme d'anar a veure una companyia en la que la directora, Alicia Alonso, té 97 anys, però, per altra banda, sóc dels que creuen que un no s'ha de deixar portar per un prejudici perquè la coreagrafia pot fer dècades que la va fer i l'única cosa és procurar que es faci com sempre. 
L'equip de ball no em va decebre, les ballarines i els ballarins estan molt ben preparats i no tenen res a envejar de les companyies més internacionals.
















dimecres, de març 22, 2017