Editorial Gustavo Gili S.L.
Barcelona 2014
124 pàgines
És una obvietat que tot bon llibre ens aporta coses noves, nous descobriments, en el cas d'aquest llibre aquesta veritat es veu augmentada perquè no havia llegit mai un llibre en el que el tema central sigui la moda. De fet si el vaig comprar era precisament perquè no havia llegit mai sobre la moda de forma seriosa, lluny del paper couché. No cal dir que el segon factor era que l'editorial em mereix garantia de qualitat.
Els pocs que segueixen el meu blog ja han vist que sóc incapaç de resumir un llibre i que l'única manera que tinc és fer algunes citacions que, per mi, són les que millor ens diuen de què va el llibre.
Una de les primeres coses que ens diu l'autor és que la innovació va ser el motor de la Revolució Industrial, cosa que un no para esment, oerò de seguida s'adona que quan es parla de la III Revolució Industrial s'adona que precisament aquesta, com les anteriors, es deuen a les innovacions. És inqüestionable que són les innovacions les que han fet el món en què vivim i com podem veure per la següent citació les innovacions i el consumisme que generen és el que ha modelat el món.
"Según Daniel Bell, el capitalismo entendido como forma de sociedad y no únicamente como sistema económico reina sobre tres reinos a priori irreconciliables: ña economía regida por la ncesidad de la eficacia, la política que se supone, tiende hacia la igualdad, y, finalmente, la cultura en la que la preocupación dominante es la realización de uno mismo. En un contexto así. el sistema de la moda y de las tendencias es uno de los pocos, por no decir el único, susceptible de conseguir conciliar estos tres órdenes ... Al incitar a los consumidores a renovar sus bienes, el capitalismo ha hallado un método que e permite limitar los riesgos de exceso de producción"
Al llarg de llibre hi ha la discussió sobre fins a quin punt estem no no estem manipulats, és a dir, si comprem que el volem o el que ens diuen. La conclusó del llibre és que, efectivamente, les empreses, tant si venen cotxes o moda, totes intenten manipular-nos, però no és gens demostrable que sigui així perquè que les empreses ho intentin no vol dir que ho aconsegueixin, el que és cert és que unes a vegades encerten quan fan el llançament d'un producte i altres fracassen, però no podem pensar que sempre fracassin o tinguin èxit les mateixes.
La perspectiva ha canviat i ara "Las marcas tradiconales deseaban producir lo antes posible y llamar la atención sobre el carácter inédito de sus modelos; el circuito corto alimenta la obsesión opuesta: producir lo más tarde posible, para evitar equivocarse de tendencia. El conjunto de este sistema se basa, por lo tanto, en la reactividad; ésta ha sido posible gracias a enormes esfuerzos realizados en el plano informático y logístico para orquestas esta producción". Les cases que posen en pràctica el circuit curt són Zara i H&M.
Aquesta política, més estratègica que comercial, evidencia que la manipulació del consumidor ha fracassat i d'aquí que les darrera paraules del llibre siguin:
"A partir de ahí, el propio consumidor se pone a trabajar: su comportamiento permite a la pàgina (s'entén a la pàgina web que mostra els productes que una empresa ofereix al mercat) sugerirle productos que él nunca hubiera elegido, sin conocimientos suficientes. Estos mecanismos permiten delimitar los gustos de los individuos a través de segmentaciones cada vez más sutiles. Como si acabara de inventarse la noción de tendencias individuales."
És a dir, com les empreses han de renunciar a convéncer al cosumidor què ha de comprar, l'alternativa és que el consumidor tingui la capacitat de dir què vol exactament a través de la pàgina web i, per tant, el consumidor determina la seva pròpia tendència, que serà individual o personal.
