KOJINTEKI na TAIKEN par Kenzaburo Oé, 1964, traducció de Yoonah Kim i Roberto Fernández Sastre, Editorial Anagrama, Barcelona, 1989. (185 pàgs.)

 En aquesta vida tots som aventurers, uns més que d'altres, però tots tenim quelcom d'aventurers. L'aventura ha pogut ser trucar un timbre i fugir o anar al poble veí perquè al teu et sembla poc. Jo vaig anar a Anglaterra a fer de cambrer i, de passada, aprendre l'anglés tot i que tenia una feina fixa a Barcelona perquè el 1977 les feines encara solien ser fixes. Tenia 27 anys i m'havia marcat tornar abans de fer els 30.

El personatge, Bird, té també 27 anys el seu somni era anar a l'Àfrica, tenia el mapa. Per altra banda la seva dona és a l'hospital esperant el moment del part, que triga més del normal, però quan el nadó arriba se li troba una hèrnia cerebral. A partir d'aquest moment Bird perd l'equilibri.

Es planteja anar-se a l'Àfrica i plantar-ho tot perquè  acorda amb  els metges que al seu fill prengui aigua amb sucre enlloc de llet de manera que a poc a poc es vaig debilitant i mori. Per altra banda la dona no es mou de l'hospital esperant el resultat final, no sap el que passa. 

Entre tot això Bird ha retrobat una companya d'estudis que ell havia desvirgat. Aquesta dona està desquiciadada perquè el seu marit es va suicidar, però per altra banda és una dona forta i anima a Bird a passar les nits amb ella. Bird està cada vegada més integrat amb la noia fins al punt que ara és ella qui està entusiasmada per anar els dos a l'Àfrica. 

Què faran per anar a l'Àfrica? Amb tot això Bird no té diners, allà on treballava ha estat acomiadat.

Hammerrklavier par Yasmina Reza, Paris, 1997, traducció de Joaquín Jordá, Editoprial Anagrama (128 pàgs.)

 Yasmina Reza és l'autora d'aquest llibre i sobretoto ha agafat gran fama com autora de d'obres de teatre. Aquest llibre és més aviat un text intimista en el que apareixen situacions familiars.

"Dios se oculta y quiere que se le busque. Ésta es la respuesa judía a la pregunta. ¿Dónde se oculta? También lo sabemos: fuera de la maldición del tiempo. Escondite infernal e injusto que hace tomar ojeriza a su inquilino como yo se la he tomado a Moïra apenas    º me ha dicho: "... me horrorizan los acontecimientos...".

L'autora parla de la seva filla Alta que és al llit jugant i "Sonríe llena de alegría, mostrando todos sus dientes. Y sobre este tema quiero escribir: sobre la sonrisa fabulosa, conmovedora, de la destentada. En su boca abierta se ven dientes de leche, agujeros, puntas de dientes y dientes de adulto, desiguales, recién salidos. Jamás tendrá una sonrisa menos estética y más hermosa."

Quan el seu pare es veia prop de la mort la filla li pregunta: ¿Qué desearías encontrar en el más allá? Me dicta una pequeña lista que encuentro hoy por casualidad, en el dorso de un sobre del Hospital Saint-Antoine". Leo, en este orden: Abraham, Moisés, Job, Platón, Spinoza, Galileo, Magallanes, Newton, Einstein, Mozart, Beethoven, Bach, Valéry, Dostoievski."

Val la lena la seva lectura.

FEUX ROUGES par Georges Simenon, 1953, LUCES ROJAS, traducció de Javier Albiñana, Tusquets Editores, juliol 2021.

Tot i que fa molts anys que sé de la fama de Simenon amb la novel.la negra tampoc l'havia llegit mai. Fins quasi al final el que més m'ha interessat del llibre, com tothom, és el desenvolupament de la trama. Una família de Nova York tenen dos fills en unes colónies i agafen el cotxe per a anar a recollir-los. Pel camí es discuteixen de manera que quan ell ha anat a un bar de la carretera per beure, ella està farta i li deixa una nota que agafarà un bus. 

Ell, que és un cap de trons fa males amistats, però no passa res per culpa d'ell. La mala sort la té ella que és després de ser molt ferida és violada. Quan ell s'assabenta fent trucades arreu i també està mig perdut aleshores s'humanitza i

"Tardó mucho en ser capaz de pasarse agua fresca por la cara, ponerse espuma y afeitarse. Miraba su propia imagen con la misma dureza con que había mirado al policía. Una tremenda ira tronaba en su interior ... un odio doloroso que se sintetizaba en la palabra "matar", no matar con un arma, sino matar con las manos, lenta, ferozmente, con plena conciencia de hacerlo, sin perderse una sola mirada de terror, un solo espasmo de agonía".

Quan la parella es troba, ella se sent culpable del que li ha passat i li vol demanar perdó. Com ella està molt malament. El primer encontre és curt. A la seva primera probada de veritat ella li diu:

"En pocas horas he envejecido por lo menos diez años. No te impacientes. Tienes que dejarme hablar hasta que acabe. - Oirla resultaba a la vez grato y desgarrador ... Nunca seré una mujer como las demás, nunca seré tu mujer ... Hay un tipo de vida que ya no existirá para mí ... Tú continuarás llevando una vida normal. Haremos lo que podamos para que eso resulte fácil."

Per unes raons que no és oportú explicar aquí. El policia oficial posa el marit davant del violador i aleshores "Su puño derecho se desplazó unos centímetros i el violador, que lo había notado, alzó bruscamente los dos brazos amarrados por las esposas y lanzó una mirada amedrentada a sus guardianes, como pidiéndoles ayuda ... El marido de la víctima lo miró un largo rato, como si se hubiera impuesto hacerlo porque le parecía imprescindible antes de intentar su nueva vida con Nancy."

Ara, 2023, que les notícies ja fa uns anys que van plenes de violacions i de viulència masclista crida l'atenció la gran sensibilitat envers la violació que va demostra tenir el 1953. Una època en la que sembla que no passava res de tot això, però crec que passava tant o més que ara perquè el masclisme estava protegit, és a dir, s'amagava i, per tant, no existia.

Una lectura molt interessant tant com des del punt de vista de la novel.la negra com la del masclisme que segueix viu. 

BETWEEN THE ACTS by Virginia Woolf, 1941 / ENTRE ELS ACTES, traducció de Marta Pera Cucurell, Editorial Llom dos colors, 3 (2022)

"Virginia Woolf escriu als diaris que Entre els actes és la seva obra més ambiciosa. L'escriptura l'embriagava i li feia oblida els bombarders de la Segona Guerra Mundial, que també planen per la novel.la. Quatre mesos després d'acabar-la, s'ompliria les butxaques de pedres i s'enfonsaria a les aigües fredes del riu Ouse."

És una novel.la molt curiosa, plena d'ironia i de sentit de l'humor, com de costum ho mostraré amb una citacions.

El llibre va d'una funció de teatre que es faca cada estiu en un poble, en un entorn, rural, i intervenen la gen del poble, les classes altes i el beneit del poble.

"El nois volien els primers papers, les noies els vestits més vistosos."

"I llavors es va girar aire i totes les cortines de mussolina es van posar a onejar cap a fora, com si una dea majestuosa, alçant-se del tron entre el seu seguici, hagués fet flamenjar tota la seva vestimenta de color d'ambre, i els altres déu, en veure-la, en veure-la alçar-se i marxar, haguessin esclafit a riure, i les rialles la mantinguessin flotant".

"No pot veure els caramells d'una candela sense pensar que és el seu cor que es fon, ni esmocar un ble sense recitar tot el santoral del calendari de Cupido..."

"LADY H.L. (mirant-lo amb coqueteria): Esteu lloant la meva perruquera, senyor, o les meves arrecades (sacseja el cap).

SIR S.C. (a part): Fa més dringadissa que una burra de fira! Va més empolistrada que un arbre de primer de Maig. (En veu alta) A la vostra disposició, senyora meva)."

 

CONTES ESTRANYS DEL PAVELLÓ DELS LLEURES, de Pu Songling, 160 pàgs., Editorial: Quaderns Crema, 2001. Traducció de Manel Ollé i Chün Chin.

 

Per a tots els que són seguidors de l'escriptor hispanoamericà Jorge Luis Borges haurien de saber que en la seva col.lecció de lectures fantàstiques "La biblioteca de babel" hi diu que aquest llibre de contes ocupa a la Xina una posició similar a la que ocupen "Les mil i una nits". Els contes de Pu Songlin reflecteixen un imaginari dens i prolix on la presència dels esperits damnats, de sortilegis, de seductors...

La meva impressió sobre aquesta lecturas, que és inevitable comparar-la amb l'esmentat llibre d'Orient té un contingut més humà. Evidentment que hi ha humanitat, però intervenen molts montres que són imbatibles pels humans, mentre que en els contes de l'Extrem Orient no hi ha cap monstres, el que sí hi ha són esperits, però aquests esperits són ànimes, com a molt amb pena, que entren i surten.

El llenguatge xinès que ens resulta dur a la oïda perquè no l'entenem, però que és molt florit, per exemple, "Havia descobert que un dels mercaders tenia una filla més bella que les flors del cirerer".

"Un dia es va presentar molt excitada i li va parlar d'una noia que posseïa la bellesa de la lluna plena". 

Una manera de definir la dona i l'home: "Tu ets el llunyà home errant i jo la solitària esposa a la llar".

"Així que va posar els peus a terra, es va anar engrandin fins a adquirir la mida d'una persona. Era molt estilitzada, tenia el coll finíssim i ballava amb molta gràcia la dansa dels vels de l'arc iris, mentre entonava una cançó: Ja heu arribat tots a casa, immortals de les muntanyes, ¿Em deixeu tota sola al palau de la lluna?"

MATAR EL MARIT, de Li Ang, pàg. 236, Ed. Males Herbes, 2021. Traducció de Mireia Vargas Urpí. Pròleg de Manel Ollé.

 

Si el títol és potent, em vaig decidir per la compra perquè té un pròleg de l'amic Manel Ollé, que és tot una garantia i no m'ha decebut. El text és al.legat contra el masclisme.

Posaré un exemple curt, que és prou com evidència del maltracte del marit: "-Que t'has mort o què, que no em portes ni vi?"

El més interessant del llibre és, però, el masclisme de les dones perquè per una raó o una altra la tenen jurada a Lin Shi, la dona que acabarà matan el seu marit.

Les dones del poble estan reunides i ocupades en una sola cosa, criticar a Lin Shi. Com pitjor, millor.

Per altra banda Lin Shi les estava escoltant des de fora del carrer, per tant, no sempre copsava qui ha dit què.

"I això no ho sabeu -Lin Shi va distingir que qui ara parlava era Wangshi.- La meva cunyada m'ha explicat que quan encara no s'havia casat solia asseure's a la porta per mirar els homes, i que llavors es va aficionar a mirar-los les parts... va dir amb una rialleta".

Cal dir que després de la novel.la de la pàgina 273 a la 281 hi la petita història de l'assassinat al marit 

Nota informativa que es troba a Internet:

• Matar el marit s’inspira en una notícia apareguda en un llibre de cròniques del vell Xangai, el 1955, que recull un assassinat que hi havia ocorregut als anys trenta: una dona mata l’home –de professió, escorxador– amb el ganivet que ell feia servir per matar els porcs perquè no aguantava més com la maltractava.

LES MIL I UNA NITS, Títol original: Alf laila walaila. Antologia. Traducció: Margarida Castells Criballés. Editorial Karwán. 565 pàgines

 

Els meus elogis per aquest llibre no són més llargs que aquesta obra publicada per primera vegada l'any 1324 al Caire amb el títol "Llibre de les mil i una nits". He de confessar a més a més que la lectura abans feia respecte perquè la gran majoria de les vegades les lectures dels llibres antics, només que siguin del segle XIX, són feixugues i cal fer un esforç per seguir la lectura. Això no passa i l'explicació la trobem en la presentació: "Amb aquest volum la llengua catalana s'incorpora al moviment de noves traduccions del gran clàssic que s'està produint en altres al segle XXI." Resumin: un text molt antic (1324) que es llegeix amb el català d'ara.

Citacions:

El camàlic, les noies i els rodamons

"En sortir de l'aigua, es va llençar a la falda del camàlic, va assenuyalar amb l'índex la vulva amb i va preguntar al noi:

- Saps com es diu això, guapo?

- Cony!

- Apa! Quina paraulota! No et fa vergonya?

- Vull dir...xona!

"Hind fita d'Annuman i Hajaig

"De bona soca és na Hind (ella), potra de raça,

euga de pura sang, per un ruc muntada. 

Si pareix un cavall, seu serà el miracle.

Si pareix un mul, serà culpa de l'ase".

La jaia atractiva

-Senyora, si us tenyíssiu els cabells de negre, tingueu per segur que ningú no endevinaria la vostra edat. Sou més guapa que moltes dones joves, no ho dubteu. Es pots saber per què no us tenyiu?

Ella va aixecar el cap, em va clavar la mirada i, desimbolta va recitar

"Prou vaig tenyir el que tenyeix el temps,

mes el tint del temps fou més persistent.

Cues de vestits lluents vaig arrossegar

i per darrera o pel davant em van follar..."

Alí Xar i Maragdina

"Maragdina es va treure el turbant i, tan bon punt la va reconéixer, Alí se li llençà al damunt com un lleó sobre una ovella. Segur que qui tenia entre braços era la seva estimada esclava, li va enfonsar la verga a la beina i es va erigir en guardià d'aquella porta i imman d'aquell mihrab. Ella, devotament, anava fent totes les posicions de l'oració: inclinació, de genolls, prosternació, de genolls, amunt i avall, i sense deixar d'elevar sospirs, gemecs, i crits a tall de lloances."

Dalila la Gerneua

"Aquesta si que és bona; pregava a Déu que em concedís una núvia i ara em concedeix els tres dons del qui tot ho té: calés, cony i comerç".

Alguns finals tenen gràcia i com exemple, aquí en teniu un parell:

 

I els enamorats van viure junts i feliços fins que els va atrapar qui destrueix tot delit i separa definitivament els qui estan junts. 

El senyor i l'esclava li van fer bessamans i se'n van anar. Junts van viure feliços fins que els va separar la inexorable mort. Alabat sia l'Únic Immortal!

Les dues guerres mundials i el període d'entreguerres (1914-1945), de Josep Pich Mitjana (Col.lecció Perspectives)

 

Aquest llibre presentat en format d'espiral és indubtablement un gran llibre de prop de duescentes pàgines de lletra petita en unes pàgines que fa 30x22 cm. Aquest llibre el vaig adquirir per internet quan feia els estudis per a graduar-me (2014) en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Aleshores no el vaig llegir i l'he llegit ara perquè llegeixo només allò que entre en el camp de les Humanitats.

A primera vista pot semblar que Pic no és el veritable autor perquè és una obra plena de citacions, però mirat d'una manera més objectiva és evident que és una gran obra de història perquè si mirem el que han fet els historiadors famosos sobre el segle XX ens adonarem que han aprofundit en un tema concret. Posem per cas que hi ha historiadors que han aprofundit amb Stalin o Hitler, altres amb l'assalt de l'exèrcit a la redacció del Cu-cut.

Per descomptat que és un llibre molt recomanable a qui estigui interessat a tenir una visió àmplia del segle XX.

En tractar-se d'una edició digital, aquest llibre s'anirà ampliant a:                     

                       www.upf.edu/materials/fhuma/ebook

EL PELIGRO DE ESTAR CUERDA, de Rosa Montero, Editorial Seix Barral, 358 pàgines

 

Rosa Montero és indiscutiblement una de les escriptores d'Espanya o, de la llengua castellana. Escriu de meravella i sap arrodonir la seves frases. Si això ja és un mèrit encara ho és més la seva humilitat com artista i, alhora, com intel.lectual.

Ella demostra que els grans artistes, especialment, els de les lletres estan sonats. Quina és la manera de demostrar-ho? Molt senzill, que ella també ho és.

A partir d'aquí, si algú ha llegit el que acabo d'escriure, el que ha de fer és llegir el llibre.

ALTA SENSIBILITAT, de Isabel Palomeque, Edicions 62, 2010. Amb col.laboració de Mònica Garcia Massagué.

 

Es tracta d'una autobiografia que comença quan la nit del divendres 28 de febrer de 2004, a la Isabel li va canviar completament la vida. Tan sols tenia vint-i-quatre anys i, com moltes altres joves, estava sopant amb uns altres amics. De sobte, els músculs se li van destensar, va intentar cridar i... ja no recorda res més. Va patir un ictus, un accident cerebral. Sis anys després, gràcies al seu esperit inconformista i lluitador i el seu afany per superar els contratemps i ser feliç, ha aconseguit a portar el timó de la seva vida.

El llibre que acabo de llegir és molt emotiu perquè un no pot evitar identificar-se, sinó amb ella, sí amb els seus pares perquè la tenacitat de la Isabel es converteix amb la tenacitat dels seus pares. La mare fent de terapauta quan ell no hi és, mentre que el pare fent la gestió de carrer o de despatx, que vol dir el telèfon i el correu electrònic per a trobar el millor tracta, tècnic i humà, per la seva filla.