EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

divendres, de novembre 04, 2005

Quatre dies a A CORUÑA






























Aquestes darreres festes les he passades a A Coruña.

Quan un visita una ciutat per primera vegada sempre hi troba coses interessants i A Coruña no és una excepció perquè malgrat tot no deixe de ser la ciutat que havia aspirat a ser la capital de la Galícia autònoma, però la competència de Vigo va fer que no fos ni una, ni l'altra, sinó Santiago de Compostela.

Les dues coses més sorprenents per mi han estat la Torre d'Hèrcules i el passeig marítim.

La Torre d'Hèrcules fou feta el segle II en temps de Trajà i és la que hi ha a l'escut de la ciutat. Encara que ha estat parcialment destruïda i exteriorment refeta el seglex XVIII, val a dir que el seu interior és encara romà.

El passeig marítim és nou i molt polit i té una llargada d'un nou quilòmetres i arribarà a tenir-ne uns tretze, per tant, encara que no tinguin veritable carrer major, queden compensats amb aquest ampli i llarg passeig.

Detall de les fotografies.

1. Passeig Marítim i al fons la torre de control marítim
2. El port i al fons la torre de control marítim
3. Des del Passeig Marítim el port i al fons la torre del Milènium
4. Façana de cases de pescadors de la Marina, que fa que se'n digui "Ciudad Cristal"
5. Vista del port i també al fons cases de pescadors
6. Façana del DOMUS, museu interactiu del cos humà, per Arata Isozaki i escultura de Botero
7. Memorial als afusellats durant la Guerra d'Espanya
8. Grup escultòric Familia de Menhieres, 1994, Manolo de Paz, a Punta Herminia
9. Torre d'Hèrcules
10. Interior de la Torre d'Hèrcules
11. Torre de Milènium

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara entenc que feia dies no posaves res... has estat a la Corunya...que també conec i que es preciós...m'encanta la foto del memorial als afusellats durant la guerra civil...es molt bonica i això jo no ho havia vist, també
el grup escultòric a punta Herminia...son precioses...
moltes gràcies i fins la propera
M.Àngels

júlia ha dit...

La Coruña i Santiago són, per a mi, dues cares de la millor Galícia, dos indrets fascinants. Quina enveja em fas, Herald!!!