FELICITAT CONJUGAL
"Ens vam besar i aquell bes resultà estrany, aliè al nostra sentiment. ¿I això és tot? i aquell bes va resultar estrany.
Però llavors, tot d'una, el cor se'm va posar a bategar amb més força, la mà em tramolava i vaig estrényer la seva, em va retornar l'escalfor, els ulls amb la penombre buscaven la seva ombra, i de sobre vaig notar que no li tenia por, que aquell temor ... era amor, un nou i encara més tendra i més fort que el d'abans. Vaig sentir que li pertanyia del tot i que em feia feliç el seu poder sobre mi."
- Bé, doncs t'ho diré. Em repugna, per primera vegada amb repugna el que sento i a més no puc deixar de sentir-ho.
Es va interrompre, visiblements espantat per la rudesa de la seva veu.
-I què signifiaca, això? -li vaig preguntar amb llàgrimes d'indigació als ulls.
-Puc dir-te, tota la veritat, ja que em demanes que sigui franc? ¿Dir-te que l'any que ve et vaig conéixer em vaig passa nits i nits sense dormir pensant amb tu, que m'anava creant jo mateix aquest amor i que no parava de créixer en el meu cor? ¿Que tant a Petersburg com a l'estranger, he passat horribles nits amb blanc per destruir i fer a miques aquest amor que amb torturava? No l'he destruït, però, només vaig destruir allò que em torturava, he retrobat la calma i t'estimo encara, però d'una altra manera.
És així, estimada amiga - No, és pas un amant, sinó un vell amic et que besa.
- Ivan Serguéitx! -el meu marit, tocant-li la barbeta amb la punta del dit. Però jo de nou vaig tapar ràpidament l'Ivan. Ningú dret de mi, se'l podia mirar gaire estoma seguida. Vaig donar una mirada al meu marit, els ulls li somreien clavats en el meus, i per primera vegada des de feia temps, va ser amb una joia lleugera que m'hi vaig emmirallar.
A partir d'aquell dia s'acaba la novel.la amb el meu marit; l'antic sentiment esdevingué un record preciós, perdut per sempre, i un nou sentiment d'amor envers els fills i envers el pare dels meus fills establí l'inici d'0una nova vida feliç, pero de distinta manera, que encara no he acabat de viure fins al moment present...
106 pàgines
EL DIABLE
Aquesta obra és una magnífica creació de Tolstoi malgrat ser de només 64 pàgines. Aquí hi tenim una home ben casat amb una esposa que estima i ella encara se l'estima més que no pas ell a ella. Clar que se l'estima perquè veu la paciència d'ella.
Ell es planteja matar a una de les dues. Un dilema que el fa desesperant. Evidentment es planteja totes les possibilitats, però no se s'en sur.
No hi ha dubte que és un gran treball de l'autor que mereix la seva lectura.
64 pàgines.
