EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

diumenge, de març 26, 2017

Cartas de amor, d'A.R. Gurney


Teatre Poliorama

Versió i Direcció: David Serrano
Intérprets: Julia Gutiérrez Caba i Miguel Rellán

CARTAS DE AMOR

D'A.R. Gurney
L'obra es centra en dos personatges: Melissa Gardner i Andrew Makepeace Ladd III, que, sentats l'un al costat de l'altre davant les seves respectives taules o escriptoris, llegeixen en veu alta les notes, cartes i postals en les que durant quasi 50 anys s'expliquen esperances, ambicions, somnis, decepcions, victòries i fracassos que han tingut al llarg de la seva vida.


Andrew Makepeace Ladd III i Melissa Gardner, ambdós nascuts en una família rica i de bona posició, són amics de la infància, i la seva correspondència comença amb una targeta d'agraïment per un aniversari, i continua amb postals des dels seus destins d'estiueig. Es succeeixen cartes en les que es manifesta una atracció mútua, al llarg del seu periple en internats i universitats. Mentre que Andy estudia lleis a Yale amb excel·lents notes, Melissa va de col·legi en col·legi suspenent. Mentre que Andy se'n va a la guerra, Melissa es casa, però el seu nexe amb Andy roman fort i manté el contacte fins i tot quan aquest es casa, es converteix en advocat d'èxit, es fica en política i, finalment, és escollit per al Senat dels Estats Units. Mentrestant, amb un matrimoni destrossat, Mellisa flirteja amb l'art i els gigolos, beu més del que hauria i es veu separada dels seus fills. Amb el temps, ella i Andy tenen una breu aventura amorosa, però ja és massa tard per a ells.




Veure a Barcelona a Julia Gutiérrez Caba és un luxe, fa dècades que la vaig veure a Flor de cactus. L'actor noel coneixia i fa un bon treball, però cal dir que el paper que li dóna el director és més posat que el que fa l'entranyable Julia.
El text és bonísim, és un gran retrat de les complicades relacions home-dona-home-dona-home-dona...i així fins a l'infinit.
Una obra per a gaudir-la 

Teatre Poliorama





Grup de Teatre de Sant Hipòlit



                    Sala Cabanyes de Mataró


dissabte, de març 25, 2017

dimecres, de març 22, 2017

dissabte, de març 18, 2017

Jane Eyre

a partir de la novel.la de Charlotte Brontë
adaptació Anna Maria Ricart

Teatre Lliure de Gràcia

Direcció: Carme Portaceli
Intérprests: Jordi ColletGabriela Flores, Abel Folk, Ariadna Gil, Pepa López, Joan Negrié i
Magda Puig
El Teatre Lliure celebra el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica. Una dona que sap molt bé el que vol en un muntatge dirigit per Carme Portaceli.
El més fantàstic d’aquest personatge i d’aquesta novel·la és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té dins seu l’instint de superació més impressionant que jo mai hagi llegit. Ja a l’internat de pobres, on l’envien, per treure-se-la de sobre perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de ben petita, ella percep la seva incapacitat de deixar-se maltractar en cap dels vessants que el maltractament pogués disfressar-se. La Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. La Helen li respon que ella ha vingut aquí per rebre una educació i que això forma part de l’assoliment d’aquest gran objectiu. I la Jane diu “no seria capaç de suportar aquesta humiliació, jo no ho perdonaria, això. Si tots obeíssim i fóssim amables amb els qui són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense raó tenim l’obligació de tornar el cop, n’estic segura, i ben fort, per deixar clar als qui ho fan que no ho poden repetir”.
Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell. Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles.
Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior.
Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos
protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.
Carme Portaceli


M'ha agradat molt



diumenge, de març 12, 2017

Vània, d'Anton Txèkhov



Teatre Nacional del Catalunya

Direcció i deramatúrgia: Carles Alfaro

Intérprets:
Empar Canet, Josep Manel Casany, Àngel Fígols, Mamen Garcia, Juli Mira, Rebeca Valls
La històrica companyia valenciana Moma Teatre s’acosta al clàssic de Txèkhov sobre les oportunitats perdudes, un text essencial a l’hora de concebre la nostra identitat cultural per la força ètica amb què es replanteja la mirada sovint angoixada sobre el pas del temps en la vida moderna.
Amb el seu característic humor patètic, Txèkhov mostra els vestigis d’allò no dit i d’allò no fet; d’allò somiat i d’allò desitjat que no s’ha esdevingut però que roman cisellat en el rostre i esculpit en el cos, que aflora en els gestos. El moviment silenciós de l’ànima. TNC


M'ha agradat molt


diumenge, de març 05, 2017

La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda



Teatre Nacional de Catalunya

Director: Sergi Belbel
Intérprets:
Carme Callol, Enric Cambray, Elisabet Casanovas, Gemma Martínez, Margarida Minguillón, Mercè Sampietro, Toni Sevilla, Teresa Urroz
Presentació de l'obra


A la Barcelona de principis del segle XX, les tristeses d’una professora de piano soltera es transformen en el vigorós procés de construcció d’una personalitat forta i lliure, davant dels ritmes marcats per un món de desitjos masculins. Una celebració de la independència femenina que en l’exili republicà de la seva autora també esdevé un lúcid clam pels valors democràtics.
Concebut des del diàleg directe amb una tradició escènica estroncada per la Guerra Civil, en un equilibri exquisit entre ironia i continuïtat, el teatre de Mercè Rodoreda és una baula fonamental a l’hora d’entendre aquesta veu tan assenyalada en la literatura europea del segle XX.