En el centenari de la mort del genial Tolstoi, el lector català pot gaudir d'aquesta obra traduïda de l'edició original de 1886. S'han mantingut els diàlegs amb tota la seva força, alhora que s'han procurat usat mots lligats a la parla col.loquial, i així poder mantenir la vivesa del relat d'Aksínia, la pagesa de la qual Tolstoi, per la idea original i per la tutela sobre l'obra de Kuzmenskaia incorpora a l'elenk de les altrers protagonistes femenines de la seva obra. Una obra que, sens dubte ha de servir per ajudar-nos a conformar la visió de Tolstoi d'obres mestres memorables com la magnífica i immensa Guerra i Pau o com la celebrada narració Khadji-Murat.
Josep M. Farré
És el llibre més emotiu que he llegit mai.
Em van casar contra la meva voluntat. Encara no tenia disset anys i ja es van posar a cercar-me marit. Tot això passava dos anys abans de l'alliberament dels serfs. Era un criart de la casa dels senyors, es deia Mikhailo i el veia sovint quan era al camp. Pàg. 2
Em va començar a agradar i també jo havia entrat al seu cor. Un dia al matí, mentre vigilava les gallines, em vaig trobar Mikhailo.
-Hola -em, diu --Hola -li responc jo. Anem a seure sobre un turonet i em poso al costat seu. -Mikhailo, avui, -li dic- vindrà Kozilkha per a fer el prindis de la prometença. - -Ja ho he sentit.
-Mixa, no m'agrada aquell promès. -I perquè t'hi cases? Vam restar en silenci una estona. -Anísssiuixka -em diu-, però no veus que t'estimo molt! Si no em vols esperar, en aquesrt cas, que Déu et beneeixi. - No pot ser: Mixa- deixem-ho.
Crec que aquestes poques paraules ja es veu que pinten bastos. Tanmateix és una meravella de la Literatura.
