Acabo de llegir el llibre EL LLIBRETER ASSASSÍ DE BARCELONA. Es tracta d’un llibre peculiar en el sentit que l’autor del llibre és Ramon Miquel i Planas (1874-1950), però no és l’autor de la història del llibreter assassí. Edició a cura de Josep Sarret, Editorial Montesinos, Barcelona 1991.
Val a dir que si he encepegat amb aquest llibre és perquè la Biblioteca Joan Miró, la del meu barri, té a l’entrada uns llibres sobre llibres o la lectura en virtud que som a l’Any del Llibre i la Lectura. I com és un tema molt barceloní m’ha interessat.
Ramon Miquel i Planas era un expert en textos medievals i va ser membre de la Cambra del Llibre i de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.
Així doncs va fer una recerca aprofundida i total de la Llegenda del Llibreter Assassí de Barcelona. Queda clar doncs que és una llegenda i el llibre no és altra cosa que el que en podríem dir l’expedient de la seva recerca.
No explicaré la llegenda car això ho deixo per a qui llegeixi el llibre, però val a dir que com totes les llegendes té diversos autors. D’acord, de tota manera, amb l’autor del llibre, hem de creure –i certament és credible amb els arguments exposats- que l’autor va ser Charles Nodier, un bibliòfil parisenc que va venir a Perpinyà i va fer una escapada a Barecelona per veure si trobava algun llibre interessant.
Aquest home culte va veure bé l’ambient cultural i polític de Barcelona i Catalunya, com les guerres carlines i la crema de convents. Això i la seva necessitat de guanyar uns calerons, va ser el motiu d' inventar la història, la llegenda.
Una llegenda que sembla un fusellatge d’un conte d’E.T.A. Hoffman i que per altra banda va ser fusellat per Gustave Flaubert quan tenia catorze anys, com exercici d’escola.
