EL MEU LOGO

EL MEU LOGO
a

dilluns, de juliol 18, 2016

L'INFRAMÓN, de Jennifer Haley





Traducció: Neus Bonilla
Direcció: Juan Carlos Martel Beryod
Interpretació: Andreu Bernito, Joan Carreras, Gala Marquès/Carla Schitt, Víctor Pi i Mar Ulldemolins

Teatre Lliure de Gràcia


Obre temporada a Gràcia havent passat pel GREC 2016 i amb el convenciment que el món que dibuixa és a dues cantonades d’on som ara. És The Nether, el text de Jennifer Haley guardonat amb el premi Susan Smith Blackburn de Nova York i set premis L-A. Ovation, i que ve del Royal Court de Londres, l’Off-Broadway, el West End... Un repte per al pensament moral, una visió inquietant de la vida virtual.
Un nou país de les meravelles virtual proporciona la immersió sensorial total. Només has d’entrar-hi, triar una identitat i gaudir de tots els teus capricis. Un drama criminal i un inquietant thriller de ciència-ficció que explora les conseqüències de viure els nostres somnis privats. Un examen de responsabilitat moral dels mons virtuals i una dura advertència sobre el futur d’internet.

L’obra es mou entre dos mons. El primer és una realitat opaca, on una detectiu interroga el creador d’un regne virtual. Un regne on els teus desitjos més ocults són realitzables. El segon és el regne mateix, on literalment pots ensumar, tocar, assaborir... i on, per complicar encara més les coses, els usuaris adults connectats des del món real poden crear avatars i triar-ne el sexe o l’edat... qualsevol edat... La peça mostra un món digital d’alta tecnologia on es pot viure en una realitat virtual i cometre delictes sense patir-ne conseqüències. La investigació d’un regne virtual i les seves activitats, tan realistes com ho podrien ser en la vida, és un terreny ètic relliscós si tenim la llibertat d’explorar fins als racons més desviats de la nostra imaginació, sense cap límit, les nostres fantasies més perverses. Un xoc de voluntats que condueix a un resultat que ningú no podria haver imaginat. Obra de suspens, enginyosament construïda i ferotgement intel·ligent, que ens obliga a afrontar preguntes profundament inquietants sobre els límits de la realitat. Que no existeixi no significa que no sigui real. Això també és la xarxa, la web: vides alternatives en un futur que ja és aquí.
Juan Carlos Martel Bayod
Aquesta obra és un veritable repte per l'espectador i jo he d'admetre que és tan complex l'argument que en alguns punts m'he perdut, però, per altra banda, he de reconéixer que és un gran treball de l'autora que ha tingut la capacitat d'anar més lluny que la majoria dels mortals, però amb intel.ligència, de manera que malgrat que de tant en tant es produeixi un buit de comprensió no treu que en general s'entengui.

L'espectador té davant el que representa un món virtual que es va alternant amb el món real. En el món real l'inspector (Mar Ulldemolins) renya a un personatge que alterna els dos móns que es passi setze hores diàries connectat amb el món virtual i li (Andreu Benito) contesta quer que sigui virtual no vol dir que no sigui real. La qüestió és que entrar al món virtual és com el LSD, que et permet entrar ("viatjar" es deia) en un altre món i realitzar els teus somins, per molt impossibles i prohibits que siguin.

El que es planteja doncs en aquesta obra és la lluita entre el bé i el mal, però enlloc de ser a l'antiga Grècia, som al futur, un futur que ens sembla perillós i que li haurem de fer cara.